dijous, 26 de juny de 2014

El jardí de les malícies - Miquel Desclot (compil·lador)




(...) És veritat que l'ull l'amor inspira,
però el cony és l'amor que més estira.(...)








Desclot, Miquel. El jardí de les malícies. De la poesia eròtica universal
Manresa: Angle Editorial, 2001

Il·lustracions d'Albert Ràfols-Casamada. Traducció de Miquel Desclot.
Col·lecció Llibres de la frontera, 2  i


è Com comença... 
Crític de mal acontentar
en matèria de foteria,
no et sembli cosa d'arteria
de trobar el fotre aquí al llindar.
Cent cops voldria morir de pobre
abans que haver, dins la meva obra,
maliciosament deixat
cap mal exemple de calibre;
però si els nostres avis, per dar-nos sang i fibra,
de fotre en fotre s'han cansat,
bé puc jo començar el meu llibre
per on el món ha començat.
Al lector crític - Claude le Petit (1638-1662)

è Moments...
(Pàg. 37)
Un fotedor que no és amorós
de cap dona, però fotre voldria,
està sempre empinat i delerós
de fotre'n tantes com fotre podria.
Tal voler té de fotre tot el dia
que En Fotent es reclama,
fotedor las, marrit, ombriu
(sap que mal mor i pitjor viu
el qui no fot la que ama)
Trobador anònim

(Pàg. 39)
Mai per amor del cony
l'he requerida d'amor,
ans per la fresca color
i per la boca rient,
que prou conys trobaria
amb moltes, si els ho requeria;
m'és el besar, doncs, més plaent
que el cony, que apaga la talent.
Raimon Rigaut 

(Pàg. 42)
- Jo vinc vers vós, senyor, falda aixecada,
que tinc entès que us diuen en Muntant;
que mai he estat de fotre sadollada;
un capellà he tingut dos anys bornant
i els seus clerguets i tota la mainada.
I tinc gros cul, espès i remenant,
i major cony que d'altra dona nada.

- I jo vers vós, dama, braga abaixada,
i amb major vit que un ase delirant;
i bé us fotré amb tan grossa falconda
que l'endemà els llençols pena faran
i trobareu que els cal una bugada!
No m'alçaré, ni jo ni aquest rampant,
si tant fotent no us deixo desmaiada.

- Si tant m'haveu de fotre amenaçada,
el vostre vantament aneu provant,
car jo tinc prou la meva porta armada
per resistir els collons per endavant.
Després començaré tal pernejada
que no us podreu tenir als crins del davant
i amb el darrere haureu de fer tornada.

-Sapigueu, dama, que això molt m'agrada,
si l'endemà plegats seguim estant,
mon vit batrà la vostra porta armada;
llavors coneixereu si sóc farsant!
I jo us faré llançar per la culada
tals pets que so de corn us semblaran
i a son de tals fareu talment ballada..
Montan - (Segle XIII)

(Pàg. 60)
III- Aquesta pixa vull, i no un tresor!
Aquesta és la que em pot fer el cor jolu!
Aquesta és un pixot d'emperadriu!
Aquesta gemma val per un pou d'or!

"Ajuda'm, pixa meva del meu cor,
i ateny el brau ardor de la matriu:
pixa esquifida a l'ultim es desdiu
si a la figa observar vol el decor.

- Mestressa meva, això és prou veritat,
que qui en cony suca amb el pixot petit
mereix cristeri d'aigua, ben glaçat.

"Qui en té poc, pel cul carda dia i nit,
però qui ardent el té, com jo, i trempat,
s'esbrava sempre en figues amb profit.

- Cert, però tant delit
tenim de pixa, i és tan encisera,
que la torre voldríem fins darrere.
Pietro Aretino (1492 - 1556)

(Pàg. 65)
Un jorn Robin ve a Margot empunyar
mostrant-li al punt l'estri del seu mestratge
i, sense un mot, ja vol posar-lo a obrar.
Però ella diu: -Em faríeu damnatge,
que és massa gros i llarg, tal utillatge.
- Bé -fa Robin-, sencer dins la crebassa
no l'hi metré -i aleshores l'abraça
i solament la meitat n'hi transporta.
- Ah! -diu Margot, tot fent-hi una carassa-,
fiqueu-l'hi tot, que ara ja sóc prou morta!
Clement Marot (1496-1544)

(Pàg. 66)
Un monjo, doncs, jugant a la ribera,
rentant trobà la vella els seus fardells,
que li mostrà per la cuixa llarguera
un foc ardent al junt de dues pells.
El monjo, brau, s'aixeca els oripells,
agafa el piu i se n'hi va a la vela.
- Vella -li diu-, encén-me la candela-.
Ella, llavors, per servir-lo millor,
li gira el cul, i respon per cautela:
- Veniu-me vós i bufeu el carbó.
Clement Marot (1496-1544)

(Pàg. 69)
Salut a tu, oh dolça escletxa atenta,
que vivament entre aquests flancs rellús;
salut a tu, o benaurat pertús
que feliçment la vida em fas contenta.

Amb el teu fet, ara ja no em turmenta
l'arquer volant que em tenia confús;
en quatre nits que m'has estat profús
la força d'ell ja noto en mi més lenta.

Oh trau menut, trau bufó, trau pilós,
d'un pèl follet suaument ondulòs,
que els més rebels al teu manar debel·les:

Els bon galants caldrà, per honorar-te,
que de genolls s'acostin a adorar-te
duent al puny llurs flamejants candeles!
Pierre de Ronsard (1524-1585)

(Pàg. 72)
Enigma.

No ho vull pas amargar, quan estic tota a punt
vaig a trobar l'amic; jo que el prenc i l'abraço
i tants cops el seu nervi per entre els dits repasso
que faig enrigir ni que es faci el difunt.

Després, veient-lo prest, gallard i ben al punt,
entre les meves cuixes un bon espai li traço,
me'l fico entre les dues i tan estret enllaço
entre una pell i l'altre que ens prendríeu per un.

Amb gran bellugadissa, dreturera i sense erra,
tirant amunt i avall, ara a dreta , ara a esquerra,
entre mils de dolçors hi esmerço l'alè.

I si algun cop el nervi s'abaixa de fluixera,
amb dos dits el redreço en tanta de manera
que encara més que abans en tres immens plaer.

Solució: La viola de gamba
Pierre de Larivey (1540 -1619)

(Pàg. 76) 
Elogi del cony

(...) És veritat que l'ull l'amor inspira,
però el cony és l'amor que més estira.(...)
Mathurin Régnier (1573-1613)

(Pàg. 79)
Priàpiques

¿Aguantareu fins a demà,
insaciable criatura,
en la magresa de la mà,
el meu pobre estri en greu tortura?
Contra vós s'ha, ben bé deu cops,
en una nit buidat d'arrops:
us calen proves, doncs, a pales?
Feu-me el favor d'afluixar el puny,
que no fugirà gaire lluny:
els meus collons no són pas ales.
François de Maynard (1582 -1646)

(Pàg. 86)
La decepció

(...)Sense respecte, doncs, ni por,
cerca l'objecte del deler
(mod'estia amb ell no hi pot valer)
avançant llest cap al fitó
on la mà ateny aquell altar
on Eros vol el sacrifici:
el paradís, el tron patrici
on el furor se sap calmar;
la fons d'on el plaer és desclòs
i dóna al món universal repòs.
Aphra Behn (1640-1689)

(Pàg. 105)
¿I què en resta de la vida,
quan tot ja és una desferra,
quan l'honor ha fet fallida
i els anhels són tots per terra?

Però pots sofrir-ho encara
si a desgrat de la fatiga
els desitjos menes ara
a l'ampolla i a la figa.
Johann Wolfang Goethe (1749-1832)

(Pàg. 108)
A tres desmenjades

A Cloris
El pa solter ha estat sempre mala menja,
per més que el guardis, Cloris, en drap net.
Pel teu bé, entre setmana o en diumenge,
jo et daré llonganissa pel llonguet.

A Amaril·lis
Amaril·lis, la tassa quasi et vessa
de xocolata amb llet de la millor.
Caldrà sucar-hi el xuixo ben de pressa
abans no es taquin centre i tovalló

A Corinna
Dóna'm, per a la set, dolça Corinna,
la poma més vermella que la sang.
Jo hi posaré la serp, gràcia divina,
que amb llet li amoroseixi el cor franc.
Filippo Pisciotta (1797-1856)

(Pàg. 126)
Pybrac
(...) No m'agrada de veure que una actriu alemany
vagi corrents al wàter sense agafar llumí,
s'enculi per error damunt el que s'hi afanya
i estronqui el cagarrot que estava per sortir. (...)
Pierre Louÿs  (1870-1925)


è Altres n'han dit...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada