El retorn - Toni Morrison





 "En aquell moment vaig decidir començar de cap i de nou. A la merda els somnis."




Morrison, Toni. El retorn. 
Barcelona:  Amsterdam, 2012

Home. Traducció de Maria Rosich
Col·lecció Amsterdam Llibres, 47  i


è Què en diu la contraportada...
Toni Morrison, una figura literària indiscutible dels nostres dies, ens regala una peça d’orfebreria delicada, però ben esmolada. La història d’un afroamericà que, després de lluitar a la guerra de Corea, torna als Estats Units, un país que conviu amb l’odi racial. El retorn és una novel·la rotunda i colpidora. Una narració inoblidable.


è Com comença...
S'alçaven com homes. Els vam veure. Drets, com homes.
No hauríem d'haver-nos-hi ni acostat, a aquell lloc. Com la majoria de finques dels afores de Lotus, Geòrgia, tenia un munt de senyals d'advertència esfereïdors. Les amenaces penjaven de la tanca de malla metàl·lica amb estaques de fusta cada quinze metres, més o menys. Però quan vam veure una mena de forat que devia haver cavat alguna bestiola (un coiot, potser, o un ós rentador) no ens hi vam poder resistir.

è Moments...
(Pàg. 32)
Hauria hagut de posar-se dret d'un bot i agafar el pot del prestatge. Però no ho va fer. No podia apartar els ulls de les sofrages de la Lily. Quan es va estirar, la tela del vestit suau de cotó amb floretes es va arronsar, exposant aquella carn que tan rarament atreia l'atenció i, oh, tan vulnerable. I per un motiu que encara no comprenia, va començar a plorar. Amor pur, simple, u tan ràpid que el va fer a miques.

(Pàg. 51)
No saps què és la calor fins que no travesses la frontera entre Texas i Louisiana a l'estiu. No se t'acudeixen paraules per descriure-ho.
Els arbres es rendeixen. Les tortugues es couen dins les closques. Descriu això, si saps com.

(Pàg. 65)
(...) es va quedar dreta, sola; el seu cos, contrarestant el bé que li hagués fet el bany, ja començava a suar. Va eixugar-se amb la tovallola la humitat de sota els pits, i després la suor del front. Va pujar la finestra molt per damunt de l'estrip de la cortina. Les orenetes havien tornat i havien portat una brisa lleugera i l'aroma de la sàlvia que creixia al final del pati. La Cee va observar-les, pensant "així que a això es refereixen aquelles cançons dolces i tristes".When I lost my baby, I almost lost my mind... Amb la diferència que aquelles cançons parlaven d'amors perduts. El que ella sentia era més gros. Estava trencada. No partida sinó esmicolada, especejada.

(Pàg. 81) 
Ningú enlloc. Silenci pertot. Camino i camino però no trobo absolutament ningú. En aquell moment vaig decidir començar de cap i de nou. A la merda els somnis. Havia de fer que els meus paisans se sentissin orgullosos. Ser alguna cosa més que un borratxo turmentat i mig sonat.

(Pàg. 88)
(...) era com si no tingués cap mena d'objectiu. Si ella li preguntava pel futur, que què volia fer, ell deia "continuar viu".

(Pàg. 95)
A Lotus sí que ho sabies a la bestreta, perquè no hi havia futur, només llargs intervals d'anar matant el temps. No hi havia altre objectiu que respirar, res a guanyar i, excepte la mort tranquil·la d'algú altre, res a sobreviure ni res per què valgués la pena sobreviure.

(Pàg. 96)
Que podien ser motius per llevar-se al matí les bales, la pesca, el beisbol i caçar conills? Ja saps que no.
En Mike, l'Stuff i jo frisàvem per anar-nos-en d'allà, molt lluny.
Gràcies a Déu que hi ha l'exèrcit.
No trobo a faltar res d'aquell lloc, excepte les estrelles.
Només el fet que la meva germana tingués problemes podria fer-me pensar a anar en aquella direcció.
No em pintis com un heroi entusiasta.
Hi havia d'anar, però m'horroritzava fer-ho.

(Pàg. 107)
El combat fa por, sí, però és viu. Ordres, palpitacions a les entranyes, cobrir els companys, matar... tot és clar, no cal pensar gaire. La part difícil és esperar. Passen hores i hores mentre fas tot el que pots per passar els dies freds i plans.

(Pàg. 135)
Després de xuclar el blau del cel, el sol gandulejava en un cel blanc, amenaçant Lotus, torturant-ne el paisatge, però sense aconseguir silenciar-lo, sense aconseguir-ho mai: els nens continuaven rient, corrent, jugant a crits; les dones cantaven als seus patis del darreres mentre estenien llençols nets en fils d'estendre; ocasionalment a una soprano se li afegia una contralt veïna o un tenor que passava per allà. Take me to the water. Take me to the water. To be baptized.

(Pàg. 138)
El relloge Bulova encara hi era. No tenia corretja ni busques: era com el temps funcionava a Lotus, pur i sotmès a la interpretació de qualsevol.

(Pàg. 139)
Les dones tractaven la malaltia com si fos una afronta, un brètol il·legal que havia entrat on no devia i es mereixia una estovada. No malgastaven el seu temps ni el del pacient amb compassió i responien a les llàgrimes del sofriment amb menyspreu resignat.
Primer la sagnia:
- Separa els genolls, Això et farà mal. Calla. Que callis et dic.
Després, la infecció:
- Beu-te això. Si vomites, n'hauràs de beure més, així que no vomitis.
Després, la reparació:
- Para d'una vegada. Si cou, és que cura. Silenci.

(Pàg. 144)
-(...) Veus el que vull dir? Mira't. Ets lliure. Res ni ningú no està obligat a salvar-te, excepte tu mateixa. Sembra la teva terra. Ets jove i dona i totes dues coses comporten limitacions greus, però també ets una persona. No deixis que la Leonore ni cap xicot insignificant i encara menys un metge dolent decideixi qui ets. Això és esclavitud. En algun lloc del teu interior hi ha aquesta persona lliure de qui estic parlant. Troba-la i deixa que faci algun bé en aquest món.

(Pàg. 148)
D'acord. Mai no tindria criatures de què cuidar-se que li donessin el rang de maternitat.
D'acord. No tenia parella, i probablement mai no en tindria. Per què hauria de ser important, això? Per l'amor? Per favor. Per protecció? Au, va. Ous d'or? No em facis riure.
D'acord. No tenia diners. Però no havia de ser per sempre. S'hauria d'inventar una manera de guanyar-se la vida.
Què més?.

è Altres n'han dit...
Llibres per llegirPunto de Partida, ¿Qué estás leyendo?, MétáphoreArgenpress cultural, New York Times.

è Enllaços:
Toni Morrison, retrat, sobre l'escriptura i la raçareivindicació de les arrelspunts forts i punts febles, els diferents fils que teixeixen la novel·la, estil.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli