84, Charing Cross Road - Helene Hanff



"(...) mai no havia vist un llibre tan preciós. Em sento vagament culpable de ser-ne la mestressa."





Hanff, Helene. 84, Charing Cross Road. 
Barcelona: Empúries-Anagrama, 2002

84, Charing Cross Road. Traducció de Puri Gómez. i



è Què en diu la contraportada...
Helene Hanff és una escriptora desconeguda que viu a Nova York i fa guions per a la televisió per tal de sobreviure. Frank Doel treballa en una llibreria de vell al número 84 de Charing Cross Road, a Londres. La Helene és espontània i divertida. En Frank és discret i reservat. Viuen en dos mons completament diferents, però comparteixen una passió: els llibres.
84, Charing Cross Road és la història de la relació epistolar que van mantenir l'Helene i en Frank durant quasi vint anys. La publicació d'aquest llibre va convertir Helene Hanff en una escriptora famosa. 84, Charing Cross Road ha esdevingut un llibre de culte per als amants de la literatura i s'ha portat al cinema i a la televisió.

è Com comença... 
c.95 Est, 14
Nova York
5 d'octubre de 1949
Marks & Co.
84, Charing Cross Road
Londres W.C.2
Anglaterra

Senyors,
En el seu anunci aparegut al Saturday Review of Literature, diuen que són especialistes en llibres exhaurits. La frase "llibres d'antiquari" m'espanta una mica, per a mi antic equival a car. Sóc una pobra escriptora amb una inclinació pels llibres pròpia d'un antiquari i aquí m'és impossible trobar tot el que vull si no és en edicions de bibliòfil molt cares o en exemplars llardosos de la Barnes & Noble amb guixades d'escolars.
Els adjunto una llista del que em corra més pressa. Si tenen exemplars de segona mà que estiguin bé de qualsevol dels llibres de la llista, per menys de 5 dòlars cadascun, els agrairia que acceptessin aquesta carta com a comanda i que me'ls enviessin.

Salutacions ben cordials,

HELENE HANFF
(Senyoreta) Helene Hanff


è Moments...
(Pàg. 7)
Els llibres han arribat en perfectes condicions, l'Stevenson és tan delicat que posa en ridícul les caixes de taronges que em fan de prestatges, quasi em sap greu tocar el paper vitel·la tan suau i les gruixudes pàgines de color crema. Avesada com estic al paper completament blanc i a les rígides cobertes de cartró dels llibres americans, ignorava que un llibre pogués obsequiar d'aquesta manera el tacte.

(Pàg. 11) 
M'encanten els llibres de segona mà que s'obren per la pàgina que llegia amb més assiduïtat algun antic lector. El dia que va arribar Hazlitt, es va obrir en "Odio llegir llibres nous", i vaig cridar "company!" a qui sigui que en fos l'amo abans que jo.

(Pàg. 24) 
El Newman va arribar ja fa quasi una setmana i tot just ara em començo a recuperar. El tinc a la taula amb mi tot el dia, a cada moment m'aturo de picar a màquina i l'agafo i el toco. No és perquè sigui una primera edició, és que mai no havia vist un llibre tan preciós. Em sento vagament culpable de ser-ne la mestressa. Tanta pell resplendent i lletres daurades i caràcters preciosos pertanyen a la biblioteca emplafonada de fusta de pi d'una casa de camp anglesa; li pertoca que se'l llegeixin a la vora del foc en una butaca de senyors, no en un sofà llit de segona mà en un tuguri d'una sola habitació en un edifici desballestat de pedra vermella.

(Pàg. 35) 
M'encanten les inscripcions en els fulls de guarda i les notes als marges que algú altre ha girat, i llegir passatges que algú que fa temps que ja no hi és fa que ara jo m'hi fixi.

(Pàg. 50) 
Els escric unes cartes d'allò més indignants des de la seguretat que em donen 3.000 milles de distància.
probablement hi entraré un dia i en sortiré tot seguit sense dir-los qui sóc.

(Pàg. 52)
mai no m'acabo d'interessar per coses que no han passat a gent que no ha existit.

(Pàg. 61)
Volia escriure't el dia que vaig rebre l'Angler, només per donar-te les gràcies, els gravats sols ja valen deu vegades el que m'ha costat el llibre. ¿En quin món de mones vivim si una cosa tan preciosa es pot tenir per sempre pel preu d'una entra a un palau d'aquells de pel·lícula de Broadway, o per una cinquantena part del que costa fer-se una funda per a les dents?

(Pàg. 64)
Només tinc tres prestatges i em queden molt pocs llibres per llençar.
Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc best sellers, se'ls empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula el que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que tiro un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS!  NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre.

(Pàg. 66)
Es veu tan nou i primigeni que és com si ningú no se l'hagués llegit mai, però sí que se l'han llegit: s'obre constantment pels llocs més deliciosos com si el fantasma de l'antic amo m'assenyalés coses que jo mai no havia llegit.

(Pàg. 107) 
Si per casualitat passeu per 84, Charing Cross Road, envieu-los una besada! Els dec molt.

è Altres n'han dit
Viu i llegeix, Esquadra aladinsÁbrete Sésamo, La palabra infinitaEl universo de los libros, La ficción gramatical, Devoradora de LibrosClub secreto de lectura, offuscatio, Mi vida y los libros.

è Enllaços:
Helene Hanff, Frank Doel, en detallcontext i història, i tú? ja pertanys a una societat secreta?, elogi al llibreter, referents epistolars, estils enfrontats, one hit wonder, sobre la llibreria real, on són les cartes que falten?, John Done.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli