dimecres, 26 de juny de 2013

Bartleby, l'escrivent - Herman Melville






 "(...) semblava estar sol, absolutament sol a l'univers."



Melville, Herman. Bartleby, l'escrivent. 
Barcelona: Educaula - Grup 62, 2009


Bartleby, the Scrivener. Traducció de Miquel Desclot
Col·lecció Les Eines, 66  i


è   Què en diu la contraportada...
Bartleby és copista en un despatx d'advocats. Un dia, cridat per l'amo a una simple tasca de comprovació respon: "Preferiria no fer-ho".
Aquest refús passiu es va estenent a tots els àmbits de la seva vida i l'acabarà duent a la catàstrofe. Bartleby s'avança al seu temps i troba la seva realització plena en els personatges de Franz Kafka. Tot i així Bartleby, l'escrivent no va ser apreciada com mereixia fins al cap de cent anys de la seva publicació.

è   Com comença...
Sóc home més aviat gran. Aquests darrers trenta anys, la naturalesa de les meves activitats  m'ha posat en un contacte més estret que no és habitual amb una mena de gent podríem dir-ne interessant i una mica singular, de la qual fins ara, que jo sàpiga, no s'ha escrit ben res: em refereixo als passants o escrivents. N'he conegut una bona colla, professionalment i privadament, i si volgués en podria explicar unes quantes històries que farien somriure els homes de bon cor i plorar les ànimes sentimentals. Però renuncio a les biografies de tots els altres escrivents per uns quants passatges de la vida d'en Bartleby, que era el copista més estrany que mai hagi conegut o sentit a dir.

è   Moments...
(Pàg. 50)
Res no exaspera tant una persona seriosa com una resistència passiva.

(Pàg. 56) 
En realitat, era sobretot aquella meravellosa dolcesa el que no tan sols em desarmava, sinó que, per entendre'ns, fins m'acovardia. Perquè ara com ara considero que és una mena de covard qui permet tranquil·lament que un seu empleat li doni ordres i el faci fora dels seus propis locals.

(Pàg. 57) 
De seguida em va passar pel cap la idea de quanta solitud, quanta miserable falta d'amics no se m'hi revelava! La seva pobresa és grossa, però aquesta solitud, que horrible! Penseu-hi.

(Pàg. 58) 
(...) la felicitat festeja la llum, i per això ens sembla que el món és alegre; en canvi, la misèria s'amaga ben amagada, i per això ens sembla que no existeix.

(Pàg. 60) 
Per a un ésser sensible, la pietat es tradueix no pas poques vegades en dolor. I quan, per fi, es comprèn que aquesta pietat no pot conduir a un auxili eficaç, el seny exigeix a l'ànima que se'n desprengui. El que vaig veure aquell matí em va persuadir que l'escrivent era víctima d'un trastorn innat i incurable. Jo podia fer almoina al seu cos, però no era el cos que l'adoloria; era l'ànima la que patia, i l'ànima jo no podia abastar-la.

(Pàg. 63)  
- (...) Així, també se us ha encomanat la paraula, a vós? -vaig dir, lleugerament excitat.
- Amb tot el respecte, senyor, quina paraula? -va preguntar el Dindi, mentre s'esmunyia respectuosament dins l'estret espai de darrere la ventalla, amb la qual cosa em va fer empènyer l'escrivent-. Quina paraula, senyor?
- Preferiria que em deixéssiu sol -va dir en Bartleby, com si estigués ofès per la invasió de la seva intimitat.
- Aquesta és la paraula, Dindi -vaig dir-, és aquesta.
- Ah, preferir? Ah sí... una paraula ben estranya. No la faig servir mai, jo. Però, senyor, tal com deia, si ell preferís ni que fos...
- Dindi -vaig interrompre'l-, feu el favor de retirar-vos.
- Oh, i tant, senyor, si vós ho preferiu.
En obrir la porta plegable per anar-se'n, em va esguardar el Grapes des del seu escriptori i em va preguntar si preferia que un determinat document me'l copiés en paper blau o en paper blanc. No va posar gens de malícia en el mot "preferir". Era claríssim que li havia brollat involuntàriament de la boca.

(Pàg. 66)
Però semblava estar sol, absolutament sol a l'univers.

(Pàg. 68)
(...)...en certa manera el son m'havia esbandit els vapors de la vanitat. Un dels moments més serens i lúcids que pot tenir un hom és precisament al matí en havent-se desvetllat.

(Pàg. 72) 
Deixant de banda consideracions més elevades, la caritat actua ben sovint com a principi altament assenyat i savi, com a gran salvaguarda de qui n'és posseïdor. Els homes han comès assassinats per gelosia, per ira, per odi, per egoisme, per orgull; però no he sentit a dir que ningú hagués comès mai un crim diabòlic per caritat. El mer egoisme, doncs, si no es pot recaptar un motiu millor, hauria de predisposar tot ésser vivent, especialment els de temperament exaltat, a la caritat i la filantropia.

(Pàg. 88)
Imagineu un individu que per naturalesa i per dissort tendeixi a una desesperança esgrogueïda: hi ha cap feina més indicada per augmentar-la-hi que la de remenar contínuament aquestes cartes mortes, i ajustar-les per tal que vagin a les flames? Perquè se'n cremen a carretades, cada any. De vegades l'esblanqueït empleat rescata un anell de dins un paper doblegat: el dit a què anava destinat potser es descompon a la fossa; o un bitllet enviat amb la caritat més cuitosa: aquell a qui havia de socórrer ja no menja ni passa fam; perdó per a aquells que han mort desesperats; esperança per a aquells que han mort desesperançats; bones noves per a aquells que han mort atuïts per calamitats alleujades. Amb missatges de vida, aquestes cartes es precipiten cap a la mort.
Ah, Bartleby! Ah, humanitat!

è  Altres n'han dit...
Món de llibres, Tinta xinesa, Ex-libris, Entusiasco, LiteRatosUn libro al día,

è  Enllaços:
Herman Melville, romàntic obscur, analíticaun relat, diverses lectures, Herman Kafka o Franz Melville, l'ou o la gallina?, temàtica i simbologia, sobre la renúncia, les dimensions de la "negació", basat en experiència pròpia?..., ... o en teories Transcendentalistes?, les semblances de Bartleby, la poètica del buitPreferiria no fer-ho, un cosí del Quixot.

è  Llegeix-lo:
Anglès (multiformat - html - escaneig facsimil de la primera edició al Putnam Magazine, 1853)
Espanyol (html - html - Kindle)

è  Escolta'l:
Anglès (adaptació radiofònica)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada