divendres, 25 de novembre de 2011

Passat festes - Joan Brossa


Brossa, Joan. Passat festes
Barcelona:  Empúries, 1995









Col·lecció Migjorn, 25


>> Què en diu la contraportada...
Si canto velles cançons: m’allunyo de les paraules
Si em perdia pel mar: no hi hauria retorn
Si immolava un bou: erraria tot sol
Si agafo un trident: no el puc clavar a les roques
Si som tan limitats, per què ens en adonem tant?
Si miro el firmament: no hi trobo cap semblança
Dels déus en parlo en silenci, per sentir-me a mi mateix
Si em pinto un sol al front: no per això deixa de ploure
Si tinc un gran habitatge: ha estat a força de plors
Cal viure de cara a terra, i sovint bufa l’oratge
Però quan no hi siguem, amor, serà ben trist.

>> Com comença...
PROEMI
Avui, a les dues de la matinada, cal
avançar el rellotge una hora i, per tant,
ha de marcar les tres, com és habitual
en aquestes dates de canvi de temps.

>> Moments...
(Pàg. 11)
PLOR DE RIALLES
T’agrada l’horitzó perquè es desplaça.
Si més no, així ho espero. ¿I això
et basta? No et voldria pas ofendre.
Trobes consol en el fet de tenir raó?
Voler-ho saber tot sembla talment
perseguir l’horitzó.

(Pàg. 15)
BIFRONT
Mira, ningú no deu cap homenatge a ningú.
El que em dius ho accepto perquè tu creus
que no t’enganyo. Però, ¿et sembla que tindrà
efecte en un futur? No tinc idees sobre el fet
d’ensenyar. Sense els homes els déus
no fan res.

(Pàg. 18)
PLANA DESENFOCADA
Els grans líders acaben arraconant
els ideals per governar amb realitats
polítiques i econòmiques que van acompanyades
d’enganys i confusió. Perquè
a més terra, menys peix.

(Pàg. 19)
ENCAIXADA
Talment arrels tortuoses, els dits
dels capitalistes es torcen cap
al palmell de la mà, on claven
les ungles.

(Pàg. 30)
MUTACIÓ
Enraonen en català, però a la més
mínima ocasión lo dejan delante
de un interlocutor de habla castellana.

(Pàg. 38)
DEL LLIBRE DEL PENSAMENT
¿Per què hi ha socialistes que no són
militants i, en canvi, no tots els qui
són del partit són socialistes?

Cada peix local és susceptible de ser
ell i el Peix gros universal. O bé el Peix
gros universal està contingut en cada
peix particular.

(Pàg. 51)
ESCRIT PER A TROBAR EN UNA AMPOLLA
DE NÀUFRAG
“Cal acceptar que la vida no té sentit i alhora
n’està plena. Guarda per a tu el que és teu
i esborra les marques. Només hi ha una cosa:
si no salves la individualitat
contra els estímuls artificials,
no pots afegir res al fet social;
perquè no hi ha res més mort
que un amor quan mor”.

(Pàg. 53)
SECTES
La gent se’n riu quan veu un jove
amb una túnica i un vel taronja;
ningú no el trobaria ridícul
si portava unes faldilles negres
fins als peus i un pitet blanc per corbata.
També aniria disfressat, oi?
Però dos pardals en una espiga
no hi poden estar...

(Pàg. 97)
ESTIGMA
- En una revista estrangera he llegit una obra
semblant a la que tu vas escriure fa tres anys.
No te la van voler estrenar al seu moment
i, si ho fessin ara, tothom diria que l’has copiada.
Veus? Els de fora ens condemnen i els de dintre
ens rematen...
I cada fletxa, si tibes ben bé l’arc,
arriba al mateix blanc.
  
(Pàg. 98)
TORRENT
 - Es tracta de la típica propaganda
dels xarlatans ben embolicada
amb la cel·lofana dels filmlets
de color llampants. Només
s’afegeix espectacularitat a un
adotzenament banal. I així
el llest s’emporta el gat a l’aigua
i és mal veí de l’home intel·ligent
que vol conèixer la realitat
i decideix ser lliure.
(Per això el consumisme valora més
el llest que no pas l’intel·ligent.)

(Pàg. 100)
RENTAT D’IMATGE
Els diners...

”Associar el signe de l’estrella al nom
de la nostra Entitat suposa destacar l’avinença
amb la societat que servim i, en conseqüència,
el compromís amb la nostra cultura”.

                        ...torcen les balances de la justícia.

(Pàg. 111)
EL VENT BUFA TARDOR
Al cor dels pobles s’hi veuen arrugues.
I va creixent la muntanya dels anys.
Diuen que un clau en treu una altre.
Sovint dues meitats no fan un tot.
La dreta mira cap al passat. L’esquerra
planteja situacions cap a una societat
futura. I el present? El present
és la fórmula veritable de tota la vida.
¿I valen la pena tants d’esforços,
tanta tendresa a cop de dolor
per arribar a aquest buit?
L’Home sempre parla amb l’autoritat
que li dóna el fracàs.

(Pàg. 134)
ÍNDEX
Cervantes espigola en Petrarca i Sèneca
Molière copia Plaute
Plaute copia els grecs
Virgili imita els poetes anteriors
Shakespeare s’apropia de Plutarc
Goethe copia Shakespeare
Etcètera.

(Pàg. 153)
COMPLANTA
L’home viu de l’home. L’espècie
humana és la sola espècie que viu
d’ella mateixa. Molts polítics
i financers són uns salvatges
- però amb vint segles de civilitat -
que només van darrera el poder,
talment infants darrera les joguines.
Rebutgen la més mínima molèstia
vinguda per uns altres camins.
Emboliquen la cartera amb la bandera.
(I no parlem dels usurers
de les entitats d’estalvi!)
N’hem vist de tots colors.
Les espines punxen així que neixen.
No ens vénen de nou les males notícies.
¿Se sap on comença el fil
i allà on acaba?
I mentrestant l’Home està sol,
sense sortida, al peu d’un abisme.

(Pàg. 183)
CONVERSA
- No ho sabia. Vols fer el favor de repetir-ho?-
I l’home va obrir la boca per complaure’m:
- Els conquistadors de l’any 1714 van obligar
els catalans a tenir la ganiveta del pa
lligada a la taula amb una cadena.
- Em sembla una premonició del que passa avui
amb el pacte autonòmic –vaig dir-li-. Oi?
Som uns ciutadans que a finals del segle XX
fan l’amor, animen el Barça i paguen
les contribucions. Tot ho esperen de Madrid
i contemplen passivament les arbitrarietats.
Per això el govern central no qüestiona
una nacionalisme tan prudent.

                        A Jordi Romaguera

>> Altres n'han dit...
Llunàtic

>> Enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada