Macbeth - William Shakespeare

Shakespeare, William. Macbeth.
Barcelona: Bruguera, 1979







Macbeth

Traducció de Josep M. de Sagarra
Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 4


>> Què en diu la contraportada...
La tragèdia de Macbeth, estrenada el 1606, marca un dels punts de maduresa de Shakespeare. Macbeth ha estat descrita sovint com la lluita del poder. Així és, en efecte: l’ambició del protagonista, esperonada per l’ambició de la seva esposa, no vacil·la a tacar-se de sang una i altra vegada. Amb tot, la lluita pel poder en una societat rude i autocràtica ens interessaria avui de manera molt relativa si els protagonistes de Macbeth no fossin contemplats en llur pregonesa interior i no ens fos mostrada la progressiva transformació del mal que els devora. El fat sembla acomplirse de manera ineluctable, i el món dels homes és només una esfera sotmesa a forces obscures que el determinen. Les bruixes, amb llurs profecies de doble sentit, que constitueixen alhora una promesa benaurada i una amenaça, teixeixen el destí dels homes no amb la impassible serenitat de les deesses gregues, sinó amb una constat arbitrarietat.
Macbeth ha estat una de les tragèdies de Shakespeare més repetidament traduïda al català. La gran traducció de Macbeth és, però, sens dubte la present versió de Josep M. de Sagarra feta durant els anys de la postguerra.

>> Com comença...
La tragèdia de Macbeth.
ACTE PRIMER
ESCENA I
Un lloc deser
t.Trons i llamps. Entren tres bruixes.

BRUIXA PRIMERA
¿Quan serem les tres plegades en pluges, llamps i tronades?

BRUIXA SEGONA
Al capdavall del brogit, quan la guerra haurà finit.

BRUIXA TERCERA
Serà a la posta de sol.

>> Moments...
(Pàg. 28)
MACBETH
Príncep de Cumberland! És un graó on he d’ensopegar, si és que no el salto, perquè em barra el camí. Amagueu, estrelles, els vostres focs, i que la llum no vegi la negror de les meves cobejances! Que davant de la mà es tanquin els ulls i, malgrat tot, que s’executi allò que els ulls s’espantaran de contemplar quan serà fet.

(Pàg. 30)
LADY MACBETH
(...) Veniu, veniu dintre els meus pits de dona i canvieu la meva llet en fel, agres ministres de l’assassinat, d’onsevulla que el vostre ésser no vist presideix tots els crim de la natura!
Oh, vine, nit espessa, i embolica’t amb el fum més sinistre de l’infern; que el meu punyal no vegi la ferida, i el cel, fent-me d’espia entre les mantes de les tenebres, que no em crida: “Atura’t!”

(Pàg. 35)
MACBETH
(...) no tinc esperó que m’agulloni els flancs del meu intent, fora d’aquesta cabriolera ambició, que salta sobre d’ella mateixa, anant a caure al damunt d’un destí que no em pertoca.

(Pàg. 57)
MACBETH
Oh! ¿Qui pot ser foll i assenyat, i just i furiós, i neutral i lleial en un moment?
Ningú! L’amor calent, precipitant-se, la calmosa raó ha deixat enrera.

(Pàg. 83)
MACBETH
No és el primer cop que es vessa sang humana! Ans que les lleis prenguessin la duresa de la vida, i fins després i tot, s’han comès crims d’aquells que esborronaven les orelles!...
.
(Pàg. 94)
BRUIXA PRIMERA La caldera va voltant i així hi anirem tirant: un budell emmetzinat. Tu, gripau, que t’has estat un dia i trenta amagat sota la pedra foguera, i de verí t’has inflat, bull primer dins l’encantat aldarull de la caldera.

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Pell tendra de serp de riu, bull dins l’infernal lleixiu. Ull de llangardaix verdós, granota, llengua de gos, ala de rata-pinyada, llenguda d’escurçó esqueixada, fibló d’una serp sense ulls, a dins el brou dóna bulls amb una ala de mussol; vés bullint dintre el perol, per fer la sopa infernal; vés bullint, olla fatal!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA TERCERA
Dent de llop i pell de cuixa de dragó; mòmia de bruixa, gola de tauró voraç, cicuta collida al ras, fetge de jueu blasfem, fel de boc, teix que trenquem durant l’eclipsi de lluna; nas de turc i boca bruna de tàrtar: dit d’un petit escanyat en ser parit, amb la fossa per tot bres; fem-ne un brou greixós i espès, i d’un tigre la ventresca dintre el brou que tot ho envesca!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Refredem-ho amb sang de simi i l’embruix que no s’aprimi.

(Pàg. 107)
NOI
¿S’ha de penjar els que juren i menteixen?

LADY MACDUFF
Tots

NOI
¿Qui els ha de penjar?

LADY MACDUFF
La gent honrada.

NOI
Aleshores els homes mentiders i els que juren en fals són uns imbècils, perquè n’hi ben bé prou amb tots plegats per batre i per penjar la gent honrada.

(Pàg. 112)
MACDUFF
Ni en els estols horribles de l’infern no pot néixer un dimoni prou damnat que guanyi Macbeth en el mal!

MALCOM
Accepto que és sanguinari, i que és luxuriós, i avar, i fals, i lladre, i violent, maliciós, i brut de tot pecat que porti un nom. Més no té fi ni fons el meu lúbric desig; les vostres dones, les vostres filles, verges i casades, no podrien omplir-me la cisterna dels apetits, i així les meves ganes passarien damunt de tot obstacle que s’oposés al meu voler. És millor Macbeth que un rei així.

MACDUFF
La intemperància sense límits és una tirania que, abans d’hora, ha buidat els trons feliços i ha causat la caiguda de molts reis. Més, tanmateix, no heu de tenir cap por de prendre allò que és vostre; no és difícil de satisfer de ple vostre desig i semblar fred, que, al món, se’l tapa d’ulls (...).

(Pàg. 114)
MALCOM
(...) Ah, sí! Si ho tingués poder per fer-ho, vessaria a l’infern la dolça llet de la concòrdia, i desgavellaria la pau universal, fins a confondre l’harmonia del món.

(Pàg. 139)
MACBETH
(...) La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!

>> Altres n'han dit...
Llibres per llegir, Las mariposas producen huracanes

>> Enllaços:
William Shakespearefonts: Scotorum Historiae de Hector Boece , anàlisi total, grans temes, Hècate, vigileu els arbres de Birnam.

>> Llegeix-lo:
Anglès (html)
Anglès (html)
Anglès (escaneig versió 1807-Google Books)
Anglès (multiformat)
Italo-Espanyol (escaneig versió 1857 - Google Books)
Espanyol (pdf)
Espanyol (html)

>> Mira'l:
Anglès (adaptació cinematogràfica Orson Wells)
Espanyol (adaptació cinematogràfica Roman Polansky)
Japonès (adaptació cinematogràfica Akira Kurosawa -subtítols en xinès i anglès)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli