dimarts, 15 de juny de 2010

Poesia i prosa - Joan Brossa

.
Brossa, Joan. Poesia i prosa.
València : 3 i 4, 1995










Recull de Glòria Bordons
Col·lecció: L’estel, 16




>> Què en diu la contraportada...
La figura de Joan Brossa és, sens dubte, una de les personalitats creatives més originals de la literatura catalana dels darrers anys: una figura –no sempre ben entesa o valorada, cal dir-ho- que ha generat una obra polièdrica i madura, profundament lúdica, incitadora.
El seu experimentalisme polimòrfic respon, en l’estrat més profund, a una recerca vital que aspira a interpretar el món des de les antenes, sempre afilades, d’una percepció poètica. Perquè, per a Brossa, la poesia no és un ofici, sinó unamanera d’entendre el món.

>> Com comença...
IMATGES LLIURES O HIPNAGÒGIQUES
(1)

Caïm puja i baixa per les parets
Costums, roges esteles
Amb els millors records. Atenció a l’oracle de cintes
Assenyalo amb el floret un llibre que m’escau
Les polaines petonegen l’esperit. Petó
Les pedres, so de guerra
M’hauria hagut de comprar un saler. Quin?
Quin deix i quins mitjans de deix!
Treu la llengua el primer període
Capitells, lirisme de les ruïnes
O més pur o més llis
Ara s’estimen amb lletres

>> Moments...
(Pàg. 71)
FRONDA

(...)Sota el vespre amb turbant d’estels radiants
no vull que un déu m’arpegi mental i em venci
l’Esperit amb nostàlgies de serpent. (...)

(Pàg. 156)
ENGANYIFA

Què significa tot aquest desvari?
Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes,
càrregues, topades, cops de peu a la canyella,
travetes i caigudes només pel propòsit limitat
de fer passar una bola esfèrica de goma
entre tres pals que aguanten una xarxa!

(Pàg. 115)
(sense títol)

El Confucianisme
El Cristianisme
El Bramanisme
El Mahometisme

És més fals
és fals
és diví
és fals

Retalleu els mots d’aquest
poema, ordeneu-los com us plagui
i tindreu unes creences.

(Pàg. 162)
SONET MIG TAPAT AMB UN LLENÇOL

BLANC blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
blanc blanc
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc
sota
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc la
bóta
blanc blanc blanc blanc blanc blanc blanc el barranc

blanc blanc blanc blanc blanc blanc un esvoranc
blanc blanc blanc blanc blanc basqueja i s’enllota
blanc blanc blanc blanc la fa negrosa tota
blanc blanc blanc serres enllà sobre el fang

blanc blanc el tasta turmentat i jura
blanc o marca les gotes al desert,
frontera resplendent on no s’atura

la servitud, que és flor de lligadura
en el combat de qui ha descobert
que sotmetre’s als rocs és un encert.

(Pàg. 169)
FINAL!

- Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants es d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!

-Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!
(20 de novembre de 1975)

(Pàg. 177)
PERRUQUERS

Les vides tenen por del fred dels llibres:
enganya la peresa d’una vida
i enganyen els gemecs que fa la vida
o la muntanya encesa de tants llibres.

La nuesa s’encén i amb mots i amb llibres
cap flor no sobreviu en fulls de vida
ni passen les arrels de mort a vida
si els fruits només reviuen en els llibres.

Es tanquen les finestres a les normes,
i les fogueres riuen de llurs signes.
Ningú no pot estrènyer el dia amb normes

ni un riu pot ser captiu de mots i signes
ni cap camí pot ser tancat amb normes
ni fa tendra la cendra al clos des signes.

(Pàg. 184)
PAIS






















(Pàg. 214)
NO SË PER Què...

No hi ha avançats: hi ha retardats; gent que viu a la seva època i gent que no. No sé per què, dels primers, en diuen “avanguardistes”. De fet, ser “clàssic” significa reeixir en l’art del teu temps, que és, d’altra banda, l’única manera de sobreviure. No hi ha un classicisme etern; més aviat veiem que a cada època el model es desplaça.
(Abril 1980)

LA POESIA EN PRESENT

(...) Si repassem els llibres de poesia que s’editen, arribarem a la conclusió que on hi ha menys poesia creativa és en els llibres de poesia. Tot hi funciona amb imatges d’imatges i conceptes de conceptes. L’abella ha no va a la flor per fabricar la mel, sinó que fa mel de mel de mel... i arribaríem a dir merda.

(Pàg. 240)
DE LA SORDESA DEL LABERINT

Les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen. Podem aprendre de tenir bona lletra, però la naturalesa última de la realitat s’escapa al llenguatge. Situo la ciència pedagògica entre les peces de vestir, com una manera de buidar les butxaques de l’esperit per caure, si badem, en una mena de positivisme esterilitzant. A la vida les coses importants són senyals que un tintorer no pot fer desaparèixer.

(Pàg. 241)
DE LA SORDESA DEL LABERINT

(...) Si, aprenem a fer bona lletra, però ¿de què servei el saber si no porta afegida la dimensió del l’ésser? De ben poc. Es cau en la pura metodologia que subministra, per una banda, obrers aburgesats i, per l’altra, intel·lectuals fràgils (neonoucentistes!) que van d’acadèmics per la vida. Gent que es mor de vella i encara no ha après de viure el Gran Joc.

>> Enllaços:
Joan Brossa, Brossa dixit, metàfores i més metàfores

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada