dijous, 26 de febrer de 2009

Sóc un cavall - Gonzalo Moure


Gonzalo Moure. Sóc un cavall
(Ilustracions Esperanza León)
Barcelona: Edicions Hipòtesi, 2007






Soy un caballo
Traducció: Jaume Centelles



>> Com comença...
Molts dies ve a veure'm una nena.
També em munta.
M'espanten els humans,
quan els veig el meu cap em diu: fuig.

Però la nena ja no m'espanta.
Sé que no vol fer-me mal,
sé que m'estima com jo he après
a estimar-la a ella.
M'agrada que vingui,
m'agrada que em munti.
Quan passegem no en som dos, en som un.

Potser la nena creu que no penso.
Però és clar que penso.
Els cavalls pensem tot el dia, tota la nit.
Jo penso a poc a poc.

>> Moments...
(...)
Em cavalques, sé com t'agrada de fer-ho.
No peses gaire, ets una ploma, una carícia, una brisa.
Però per muntar em poses una manta
i una sella de cuir d'animal mort.
No m’agrada perquè fa olor d'animal mort.
I tampoc no m'agrada perquè amb la sella pel mig
amb prou feines noto les teves cames.

(...)
Els humans sou una mica babaus, a més a més de perillosos.

(...)
A la nostra memòria no hi ha cap cavall
que faci mal pel gust de fer mal.
Ni que mati pel gust de matar.
Quan camino, o quan galopo, mai no trepitjo un ésser viu.
Si el veig a temps, aparto la pota, per no matar-lo.
Quin dret tinc a matar?

(...)
M'agradaria parlar la teva llengua.
M'agrada la teva veu.
I tanmateix no ho puc fer.
Quan ho intento em surt un renill, res més.
Jo no puc parlar la teva llengua, tu tampoc parles la meva.
I em sembla que podries. Per què no ho proves?
Ha d'existir un llenguatge comú, o hauria d'existir.
Un llenguatge fet d'afecte, en el qual no entrés el patiment
per entendre'ns els humans i els cavalls.

(...)
I els humans, teniu por al so de la serp?
Jo crec que sí, perquè quan un de vosaltres fa "zzzzz"
els altres calleu i esteu atents, com nosaltres.
És estrany, us crideu els uns als altres amb veu de serp.
També tu descendeixes d'homes llestos,
que tan bon punt sentien la serp fugien.
Però no ho saps, perquè no te n'adones
de les coses que ens uneixen als homes i als cavalls.

(...)
Apa, noia, anem-nos-en al camp, jo sóc la teva força,
tu ets la meva guia. Tots dos junts, en som un.
Encara que sigui amb la sella i ferros a la boca. M'aguantaré.
Tu aprèn a ser cavall i jo aprendré a ser nena.
Oblida els humans una mica i jo oblidaré una mica els cavalls.

Vine, galopem plegats, petitona, ventijol,
per tu me n'oblido, en tu m'absento.

>> Altres han dit...
el propi autor, Clase de quinto...y sexto,

>> Enllaços

2 comentaris:

  1. Gràcies, David. De tot cor. Ha estat una sorpresa trobar la teva pàgina i les meves paraules, o més bé les paraules del cavall. I més encara sentirme dins de eixa llista de nomes, a la esquerra, tan importants casi que tots per a mi.
    Gonzalo.
    Disculpa el meu català, tan dolent.

    ResponElimina
  2. Agrair-te a tu, Gonzalo, aquesta meravellosa obra que ens has regalat.
    M'agradaria recomenar-te que visitis la web de Fundació Miranda, on també comparteixen amb tu, aquesta visió sobre els cavalls (és el link nº 3 que pots trobar a l'apartat "Enllaços").

    Espero comptar de nou amb la teva visita al meu petit bloc.

    Una abraçada,
    David.

    ResponElimina