Lleixes

    "(...) aquí s’ha de créixer corrents i jo obeeixo, corro."   De Luca, Erri. Montedidio. Barcelona: Edicions de la Magrana, 2002 Montedidio .Traducció d’Anna Casassas. Col·lecció Les Ales Esteses, 136 ::: Què en diu la contraportada... Un barri vell de Nàpols: Montedidio. Un nen de tretze anys, de qui no coneixem el nom, deixa l'escola per entrar a treballar a casa de mestre Errico com a aprenent de fuster. Comença així una nova vida, que ens anirà relatant dia rere dia a través del seu diari, fet de trossos de paper que li regala un impressor. En aquest diari veurem com l'adolescent viu el seu primer amor amb la Maria, la seva veïna, i com creix la seva amistat amb don Rafaniello, un sabater vell i savi que viu a la fusteria, que somia de convertir-se en un àngel i que li ensenyarà a pensar sobre els homes i les coses.  Montedidio és una mosaic de personatges, esquitxat d'expressions i tradicions napolitanes. I és justament en el diari que el nen escriu, ent...

"La mirada te acaricia o te corroe (...)."  De Luca, Erri. El crimen del soldado Barcelona: Seix-Barral, 2013 Il torto del soldato. Traducció de Carlos Gumpert. Col.lecció Biblioteca Formentor. :::   Què en diu la contraportada... Desde la caída del régimen nazi que tanto luchó por defender, un viejo criminal de guerra repite una y otra vez la misma frase: “El crimen del soldado es la derrota.”Su hija, en cambio, cree que hay crímenes injustificables, como los de su padre. Después de escapar de los Aliados, adopta otra identidad y se convierte en cartero, un vulgar padre de familia. Él vive obsesionado con que le reconozcan, atormentado por el motivo del fracaso nazi. Ella ha crecido buscando la ligereza: ser hija de un asesino es vivir atrapada bajo el peso de una roca. Ambos tiene una cita con el destino. La intensidad lírica y la singularidad de su prosa han convertido a Erri De Luca en “uno de los mejores autores europeos del momen...

"L’experiència no és un catàleg de reaccions ja preparades, sinó al contrari, vol dir posar-se en mans de la improvisació (...)" De Luca, Erri. Impossible. Alzira: Edicions Bromera, 2020 Impossibile. Traducció de Albert Pejó. Col·lecció L’Eclèctica, 317 ::: Què en diu la contraportada… La vida pot canviar en un moment i fer que allò impossible esdevingui realitat. Quan el vell protagonista d’aquesta història surt a passejar tot sol per la muntanya, coincideix amb una altra persona. La deixa que vagi per davant i decideix oblidar-se’n, per recuperar la soledat i tornar a assentir la immensitat de la natura. Al cap d’unes hores s’adona que aquella persona ha desaparegut en un accident. Quan avisa emergències, l’acusen d’homicidi: el difunt era un antic company de lluita revolucionària que havia traït el protagonista quaranta anys enrere. Aquesta casualitat és el fil conductor d’un llibre únic, que combina la declaració judicial amb les cartes que el protagonista en...

"(...)  i d'allà s'escapa, amb una tombarella de nen del carrer que es capbussa al mar, la vida que esperava un moment de felicitat per deixar de fer nosa." De Luca, Erri. Història d'Irene.  Barcelona: Edicions Bromera, 2014 Storia di Irene . Traducció d'Albert Pejó. Col·lecció L'eclèctica, 232   i è  Què en diu la contraportada... Irene té els ulls rodons dels peixos, dels ocells, dels mamífers. No es tornen allargats ni tan sols quan somriu. Té catorze anys i aviat donarà a llum. Ningú sap qui és el pare de la criatura que espera, però ha arribat el moment de confiar la seva història. És un secret esquitxat de sal, que condensa la bellesa marina i la força de les onades. Aquesta és la primera de les tres històries que ens presenta Erri De Luca, lligades per una de les seves grans passions: la mar. I és que la mar esdevé taula de salvació, font de vida i d’inspiració literària en circumstàncies tan diferents com les d’Irene, les del sold...

  "(...) hi ha un impuls que et catapulta endavant amb cada despertar. Amb aquest impuls n’hi ha prou." De Luca, Erri. Les regles del mikado. Alzira: Edicions Bromera, 2024. Le regole dello Shangai . Traducció d’Albert Pejó. Col·lecció L’Eclèctica, 357. ::: Què en diu la contraportada... Un encontre imprevist reunirà una jove gitana i un vell rellotger a la frontera d’Eslovènia, i els dos desconeguts establiran una relació inexplicable que perdurarà en el temps i la distància. Ella creu en el destí, en els signes, en el déu de les coses. Es mou per impulsos i creences. Ell se sent una peça més dins de la màquina del món, precís i inexorable com un rellotge, que interpreta seguint les regles del mikado, on cada moviment necessita reflexió, on una decisió precipitada pot provocar el final del joc. Una conversa íntima i poètica entre dos desconeguts completament oposats. Un dels diàlegs més bells sobre la vida i la societat. Aquesta novel·la del mestre de les llet...

"Cuando se es virgen, se piensa que todos los amores son posibles; después, de repente, uno borra los demás que nunca llegaron." De Luca, Erri. En el nombre de la madre Madrid: Siruela, 2007 In nome della madre . Traducció de Carlos Gumpert Col·lecció Nuevos Tiempos, 99    i è   Què en diu la contraportada...  "En el nombre del padre"  inaugura la señal de la cruz. En el nombre de la madre se inaugura la vida. «La adolescencia de Miriàm/María finaliza de una hora a otra. Un anuncio le pone un hijo en el regazo. Aquí tenemos la historia de una joven, obrera de la divinidad, narrada por ella misma. Aquí tenemos el amor desmesurado de Iosef por la esposa prometida y entregada a algo muy distinto. Miriàm/María, judía de Galilea, arrolla toda costumbre y toda ley. Llevará a cabo su tarea pariendo sola en un establo. Ha callado. Aquí se narra su gravidez arriesgada, el viaje y la perfecta eclosión de su regazo. La historia sigue siendo misteriosa y s...

"(...) Queda el residu convertit en cendres d’una lectura, d’un desig, que fertilitza el següent."   De Luca, Erri. El més i el menys. Alzira: Bromera, 2013 Il piu e il meno. Traducció d’Albert Pejó. Col·lecció L’eclèctica, 278 ::: Que en diu la contraportada... En aquest recull de relats, Erri De Luca recorda, amb una concisió que deixa el lector sense alè, la seva joventut a Nàpols, el sabor dels menjars de la mare i la llibertat solitària a Ischia, on era possible oblidar els carrers estrets de la ciutat per veure el mar i el cel. Molts dels escrits destil·len bona part dels seus temes predilectes, com ara l’estudi de les Escriptures o la passió per la muntanya, sense que hi falten altres elements més personals, com el seu primer bes o una visita a la tomba del pare. L’obra, reconeguda amb el Premi del Llibre Europeu del 2016, és un cant a la terra i a les emocions, un compendi de l’univers més íntim de l’autor, de l’essència de la seva literatura i ...

" (...) Hi ha llibres que et fan sentir un amor més intens del que ja coneixies, un valor més desenfrenat del que ja havies experimentat. " De Luca, Erri. La natura exposada. Alzira: Bromera, 2019 La Natura Esposta . Traducció d’Albert Pejó Col.lecció L’Eclèctica, 294 ::: Que en diu la contraportada: En un poble allunyat a les muntanyes, un escultor que coneix molt bé la contrada comença a passar persones clandestinament d’un costat a l’altre de la frontera. No ho fa a canvi de diners, i això crida l’atenció d’un dels viatgers, un escriptor que explicarà la seva història. Els mitjans, interessats per la notícia, volen saber més coses de l’escultor, que decideix marxar a un poble a la vora de la mar. Allà, el mossèn li fa un encàrrec d’allò més particular: restaurar una estàtua de marbre que representa el mateix Jesucrist i dotar-lo de sexe. Amb el seu estil personal, Erri De Luca reflexiona en La natura exposada sobre la presència de la religió en les n...

"Sense haver rigut abans, els petons no tenen gust de res." De Luca, Erri. Tres cavalls.  Barcelona: Empúries, 2001. Tre cavalli , traducció de Pau Vidal. Col.lecció Narrativa, 168 ⇲   Que en diu la contraportada... Aquesta és la història dels primers dos cavalls de la vida d'un home. Té cinquanta anys i un passat replet d'experiències molt fosques: de molt jove va fer un rumb a l'Argentina. Ara, al cap de vint anys, decideix tornar a Itàlia, després d'haver estimat intensament, d'haver perdut la dona en plena barbàrie, d'haver lluitat contra la dictadura i d'haver patit persecucions i traïcions. A Itàlia viu aïllat, fa de jardiner i llegeix llibres vells. Però un bon dia una dona li torna a encendre la passió i li fa reviure la memòria: amb coratge, el protagonista recorda l'Argentina, el sud del món. I tot això mentre viu el seu nou amor, cuida el jardí i aprèn alguna cosa d'un africà que somia a tornar al seu país. De...

"Sense la certesa de ser inferior no hi ha impuls per posar-se a l'altura." De Luca, Erri. El pes de la papallona Alzira:  Bromera, 2011 Il peso della farfalla. Traducció d'Anna Cassasas Col·lecció Eclèctica, 192   i è   Què en diu la contraportada...  El rei dels isards sap que el seu temps s'esgota després d’anys de supremacia indiscutible per la seva força i grandesa. Ara, les seves banyes hauran de rendir-se a les d’un fill decidit. Sap com encarar el seu ocàs amb dignitat. És novembre. Des de la vall se sent l’olor de l’home, de l’assassí de la seva mare. El vell caçador furtiu sap que també voreja el final. Ha passat la vida acaçant molts fills del rei, però era ell a qui realment buscava. Aquesta serà l’última temporada, no queda més temps si el vol vèncer. Dos éssers únics, extraordinaris, solitaris en la seva supremacia, han posposat durant anys un duel en el qual no hi ha en joc el seu destí, sinó la veritat de dues vides oposades...