Lleixes

"(...) És increïble la quantitat de derrotes que la vida por infligir." Gospodínov, Gueorgui. El jardiner i la mort. Barcelona: Edicions del Periscopi, 2025 Gradinaryat i smurtta. Traducció de Marc Casals. Col·lecció Antípoda, 93 ::: Què en diu la contraportada… «El meu pare era jardiner. Ara és un jardí», escriu un home que vetlla el seu pare. Mentre passen els dies, se submergeix en un monòleg interior i evoca records de la seva infantesa, alhora que ens ofereix una crònica sobre una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. El comiat del pare significa la desaparició d’ell com a fill i, per tant, de tot un món sencer. Magistral i agut, aquest llibre exposa la negociació dels fills amb el dol per la mort dels pares. Gueorgui Gospodínov retrata l’amor paternofilial en un text emotiu i preciós que reivindica l’acceptació del dolor i l’acolliment de la nostàlgia. ::: Com comença... El meu pare era jardiner. Ara és un jardí....

"(...) Heu de saber que el públic, o sigui l’home situat en una posició gregària, és acèfal; li cal ser guiat." Artís-Gener, Avel·lí. L’enquesta del Canal 4 Barcelona: Editorial Males Herbes, 2025 Col·lecció Distorsions, 121. ::: Què en diu l’editorial... El Canal 4 és un edifici immens, una cadena de televisió que exerceix de govern i alhora es configura com una societat sencera, tancada, perfecta. Durant un procés rutinari, el directiu Rol Barstenidobi i el seu equip d’entrevistadors fan una sèrie d’enquestes als treballadors de tots els departaments de l’edifici, per saber el seu grau de satisfacció vital i de fidelitat a l’empresa. A poc a poc, però, els rumors d’un projecte sabotejador es van infiltrant en el procés.\ L’enquesta del Canal 4 és una novel·la que anticipa els temps que vivim, la política espectacle, la introducció de la IA en els processos laborals i la importància dels mitjans en la presa de decisions. L’any 1972 Tísner va guanyar el Premi Sant Jor...

  "(...)  Només hi havia una cosa pitjor que ser abandonat per algú: ser aquest algú." Pagès Jordà, Vicenç. Dies de frontera. Barcelona: Proa, 2014 Col·lecció A Tot Vent, 610 ::: Què en diu la contraportada… Aquesta novel·la comença amb un petó llarg davant la porta d’uns grans magatzems, entre vianants carregats amb bosses de plàstic. Qui són ells dos? Tardarem a saber-ho. Els protagonistes de la novel·la es diuen Pau i Teresa i són membres d’una parella de fet que es va prorrogant de manera automàtica, fins que es produeix el que ell anomena “la relliscada”, que té com a conseqüències un daltabaix emocional, un canvi de domicili i també un viatge a la frontera. En Pau i la Teresa es troben en trànsit, però no saben cap a on. Al capdavall, la provisionalitat també és provisional. Més d’un centenar de capítols, sovint brevíssims, formen una imatge en moviment, que sedueix, commou i diverteix el lector. Dies de frontera és una novel·la sobre les parelles que tr...