Constellation - Frederik Peeters

 

"(...) Se debería poder inventar la vida de cada uno... de principio a fin..."






Peeters, Frederik. Constellation. 
Bilbao: Astiberri, 2003

Col.lecció Lecturas compulsivas 



::: Què en diu la contraportada...
1957, vuelo París-Nueva York, un avión modelo Constellation surca el Atlántico. En plena guerra fría varios de los pasajeros pueden ser espías: la joven escritora de acento ruso, el representante de productos insecticidas..., incluso algún miembro de la tripulación. Cada protagonista nos da su visión de esta anécdota, cada personaje encaja una pieza de este pequeño puzzle.

::: Com comença...














::: Moments...

(Pàg. 4)
















(Pàg. 7)

(Pàg. 12)























(Pàg. 15)
















(Pàg. 18)
















(Pàg. 27)












(Pàg. 29)





















(Pàg. 32)































::: Què en penso...
Frederik Peeters ens ofereix amb #Constellation un àlbum concís que, més enllà d’una proposta narrativa tradicional , podríem definir-la com un joc de punts de vista.

Però anem a pams. Perquè la proposta del suís genera divisió d’opinions entre els afeccionats. A grans trets:  d’una banda es considera com un gran proposta, amb una estructura intel·ligent, un guió innovador i una il·lustració minimalista però funcional a la vegada que representativa del talent de l’autor. De l’altra, es té més en compte l’aspecte formal i la seva execució que no pas la narrativa –considerada més fluixa-, i per això el consideren exclusivament com un (fenomenal) exercici d’estil.

Personalment comparteixo aquesta segona opinió, encara que és obligat reconèixer que l’àlbum del Peeters ofereix una excepcionalitat formal i narrativa difícil de trobar en el món del còmic. 

Per això us parlava abans dels punts de vista. I és que crec que el propòsit de l’autor és –bàsicament- el d’experimentar. 

Ho fa amb l’estructura narrativa: la història s’explica tres vegades des de tres punts de vista diferents 
-els dels tres únics personatges- i per tant, cada cop que se’ns explica, ho fa des d’una sensibilitat diferent i uns arguments concrets i únics per cada un dels personatges. 

Ho fa amb el tractament argumental: rebutja dibuixar una història d’espies a l’ús i tria d'oferir al lector una visió inèdita de la Guerra Freda tot tractant l’espia des d’un punt de vista intimista, entrant en el seu pensament i fent al lector partícip dels seus temors i les seves necessitats com a home; dels seus dubtes i de les seves prioritats com a ciutadà. 

I ho fa, també, amb el tractament gràfic: hi ha un grapat de vinyetes que ofereixen punts de vista poc usuals. Gairebé semblen aquells tirs de càmera cinematogràfica tant efectistes -perspectives forçades, primeríssims primer plans, il·luminacions específiques, plans zenitals, reflexos,...-.

I on queda la història, l’argument?  Personalment la trobo massa simplificada (gairebé una anècdota) i amb poc “punch”.  El recurs de tancar els tres personatges en un espai reduït (el Constellation que dona nom a l’obra) crec que hauria pogut fructificar amb una trama un pel més interessant, amb més cos i presència dins del conjunt.

Artísticament el traç és atrevit però senzill, similar a un esbós, sense abundar en detalls. Amb un blanc i negre escruixidor i l‘ús agosarat d’ombres i clars obscurs, l’autor aconsegueix un dramatisme ben peculiar i un ambient molt concret que acompanya perfectament la història. 

L’estructura gràfica, per contra, és molt regular i conservadora. Les pàgines contenen una graella de vinyetes de 3x2, excepte en els canvis d’escena argumental (punt de vista de personatge) moment en que es redueix a una graella de 2x2 + 1 d’amplada doble, vinyetes aquestes que són les úniques que mostren l’exterior de l’avió i que funcionen com un punt i apart narratiu. 

Així doncs, àlbum d’arrancada suggerent però amb desenvolupament narratiu massa breu i, sobretot, una final massa brusc (i previsible). 

Tot plegat, i tractant-se d’un treball que pertany a l’etapa inicial de l’autor, crec que s’ha d’entendre més com una eina d’investigació i d’experimentació del Frederik Peeters per trobar nous camins narratius i gràfics que no pas com a obra madura i ben acabada. 

Apunta maneres però et deixa amb la mel als llavis. 

::: Enllaços:
Frederik Peeters, l'autor repassa les seves obres i les claus de la seva carrera.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli