El país dels cecs - Víctor Garcia Tur




"(...) Hom no sap què esperar de les dones, o dels caràcters inconstants, i això atropella el bon funcionament social."






García Tur, Víctor. El país dels cecs. 
Barcelona: Proa, 2018

Col.lecció A Tot Vent, 699

 
::: Que en diu la contraportada:
Un exili català a l’Argentina on Borges (Jordi) és un autor de Barcelona, una història d’exploracions i guerra de sexes a Papua, una faula xinesa, la reformulació gràfica d’un conte cèlebre, una icona del feminisme i un futur proper on els viatges en el temps han canviat la manera d’entendre la literatura. El país dels cecs porta al seu terreny imprevisible els arguments, els estils i les dèries d’autors com Jorge Luis Borges, Tísner, UrsulaK.LeGuin o Charlotte Perkins Gilman, de la mà d’un Víctor García Tur inconfusiblement lúdic que convida els lectors a afegir-se al seu joc i, reivindicant l’apropiació i la reescriptura, dona la seva obra més provocadorament original.

::: Com comença...
Van tornar les orenetes (unes altres). Però a mi la primavera em va durar poc perquè a principis d’abril pujava a un Expreso cap a Madrid i, de seguida, un avió se m’enduia cap a la tardor argentina (si és que les estacions tenen pàtria).
El país dels cecs.

::: Moments...
(Pàg. 31)
L’estupor em va ennuegar. Stendhal a Florència. Suposo que havia mistificat el moment (històric) de conèixer una figura tristament esgotada per les dècades. Com si la cita fos fora de casa, en Borges duia els punys ben botonats, armilla sota la jaqueta, corbata de plom. El vestit tallat a mida el feia semblar un home atrapat en un escafandre; la pell flonja li vessava pel coll de la camisa emmidonada.  Em inquietar que els ulls s’havien desentès l’un de l’altre. 

El país dels cecs.


(Pàg. 37)
(...) potser això és el que fan els genis: rescatar bajanades de l’oblit, repescar allò que els altres hem intuït però no ens hem molestat a sentenciar.
El país dels cecs.

(Pàg. 44)

Entenc que en Borges m’estava confiant qui era per mitjà d’aquestes lectures perquè, en efecte, amb una modèstia infinita, s’enorgullia més dels llibres que havia llegit que dels llibres deguts a la seva ploma.
El país dels cecs.

(Pàg. 47)  (...) en Borges havia fet el camí a la inversa, allunyant-se de les simpaties socialistes de joventut – evidentment, tendencioses- i recloent-se a la torre de marfil d’una contística que gravita entorn de les majúscules de l’art: el Temps, el Destí, l’Eternitat.
El país dels cecs.

(Pàg. 56)
(...) nosaltres tenim dues guerres per guanyar: una contra els franquistes i l’altra contra els espanyols que ens volen muts i a la gàbia.
Em sap greu dir-li que l’últim cop que vaig mirar un atles, Catalunya quedava emmarcada a Espanya; és clar que fa temps que no consulto mapes.
-  Bé, ja ho sap que Catalunya és Espanya i no ho és. Sempre ho ha estat i no ho ha estat.
-  Ara parla com un filòsof.
- Deu ser la malvasia –vaig bromejar-. En tot cas, al marge del passat, ens correspon a nosaltres decidir el futur.- Això no li ho discutiré –va fer, mig somrient. Li tremolava el pols però volia alçar la copa-. Que acomplim el destí de triar el nostre futur.
Va afegir una cita en grec, un murmuri pedant que vaig deixar passar perquè tocava brindar, malgrat que la meva copeta ja feia estona que era buida.
El país dels cecs.

(Pàg. 60) 
Els subterfugis i les volubilitats del sexe dèbil, malgrat ser una certesa, malgrat que n’estem advertits, aporten un gran desordre a la vida; tres quarts del mateix, la gent sense una psicologia clara, persistent. Hom no sap què esperar de les dones, o dels caràcters inconstants, i això atropella el bon funcionament social. és no. No és potser. Avui, no és . Demà, qui sap. Les ambigüitats, per a la literatura, collons...
El país dels cecs.

(Pàg. 106)
(...) la guerra sap crear els seus exèrcits, fa brotar soldats dels sòls més pobres.
Els mons.

(Pàg. 152)
(...) la nostra va ser una era de l’excés, un desori de saviesa i sobre informació. Com bojos descarregàvem la música i les estrenes cinematogràfiques que ens esperaven a un clic de distància. Les nostres preguntes eren ràpidament contestades per l’oracle de Google, sense cripticismes dèlfics i en menys de 0,25 segons. Potser la nostra passivitat juvenil va perdre el nord en l’oceà de l’abundància, però les nostres butxaques adolescents agraïen que (gairebé) tot, gràcies a la World Wide Web, esperés a l’abast de la mà i, a sobre, ens sortís de franc.
L’iceberg de la teoria.

(Pàg. 155)
(...) el meu plaer era retirarme al recer d’un armari i llegir el meu estimat Moby Dick, on percebia que estaven incloses totes les trames, els humors i les aventures possibles, totes les evasions indispensables per a una inepta amb ulleres que somia una vida lluny de la llar, una vida assotada per vents furiosos i onades que odien la humanitat i volen arrossegar-la al naufragi (...).
L’iceberg de la teoria.

(Pàg. 199)
Com tants lecteurs per als quals llegir és viure per segona vegada (llegir és anar-se’n de casa, llegir és desdoblar-te en el que ets i en qui podries haver estat) (...)
L’iceberg de la teoria.

(Pàg. 205)
(...) Relativitzem, per favor. El temps està per sobre de totes aquestes minúcies humanes del Bé i el Mal (perdó, el bé i el mal) i com que ningú pot suportar la certesa que determinats actes provoquessin perjudicis (dolor humà, en definitiva) és millor fer cas, abandonar a la seva sort la resta d’universos, optar per un egoisme unitemporal, ignorar els greuges comesos a d’altres realitats. No hem vingut a aquest món a salvar ningú excepte a nosaltres mateixos ( i a tot estirar, els éssers propers) i hem de reconèixer que, malgrat tergiversar el passat, la nostra memòria es mantindrà intocada; poca cosa esmenarem amb un viatge en el temps. 
L’iceberg de la teoria.

::: Altres n'han dit...
::: Enllaços:

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli