Magokoro - Flavia Company





"Quan la gent no vol els canvis, comet barbaritats per evitar-los." 





Company, Flavia. Magokoro. Carta del pare de la Haru.
Barcelona: Catedral-Grup enciclopèdia, 2019



::: Què en diu la contraportada...
La vida d'Osamu, mestre cal·lígraf, va transcórrer escrivint cartes d'altres. Ell només va escriure una carta personal: per a la seva filla Haru. Una carta que ella va guardar sense obrir. No necessitava llegir-la. Ell no la va escriure perquè ella la llegís.
Un magnífic exercici de transmissió del més gran dels sentiments: l'amor.

::: Com comença...
Podríem deterni-nos a qualsevol lloc. Per moltes raons. Cada parada és un canvi. De ritme, d’objectiu, de rumb. Aquell vespre passejava pel camí del filòsof. Plovia una mica i em vaig aturar per aixoplugar-me. Just davant de la porta d’una sabateria minúscula.

::: Moments...
(Pàg. 28) 
Vaig quedar orfe de mare el mateix dia del meu naixement. És una circumstància estranya, perquè és un dolor que t’espera. Amb la paciencia que calgui. Anys. I després dura sempre.

(Pàg. 33)
No es pot decidir què aprèn el que aprèn. Només es pot escollir el que s’ensenya.

(Pàg. 41)
(...) mira al teu voltant i recorda, Osamu, que quant la ment està atenta, al nostre voltant creem  harmonia. El silenci que tenim a dins es projecta en l’ordre que fem a fora.

(Pàg. 46)
Cadascú ha de ser el seu propi jutge. Qui busca l’aprovació dels altres viu amb un intrús dins d’ell mateix.

(Pàg. 65)
És probable que sigui condició de la primera joventut, aquesta dolça ignorancia de voler existir cap a fora, com si des de fora ens poguessin fer existir per dins. Hi ha gent que s’instal•la en aquesta etapa per sempre més. Els reconeixeràs perquè ocupen més espai del que els pertoca.

(Pàg. 72) 
Aferrar-se a les coses, els objectes, els fets o les persones és caminar directe cap a la crueltat. És així, Haru. Quan la gent no vol els canvis, comet barbaritats per evitar-los.

(Pàg. 91)
L’amor és la instancia que ho reuneix tot i que no acumula res. És com el color negre i és com el color blanc.  Tots i cap.

(Pàg. 104)
(...) Hem de créixer cap amunt, Haru, per projectar-nos en el nostre camí. NO cap als costats, envaint els dels altres (...).

(Pàg. 120)
No és senzill, ser pare. Què convé dir-li a un fill? Què convé no dir-li? I en quin momento és oportuna una cosa o l’altra?

(Pàg. 130)
(...) Mestres i deixebles no s’escullen, Kumiko, es troven. La dificultat, per a tots dos, és aceptar-ho. La majoria de vegades no tenim els mestres o els deixebles que ens agradaría. O que havíem previst o imaginat. Cal humilitat i presencia (...).

::: Altres n'han dit...
Paranoia 68, Moon's corner, Pep Grill.

::: Enllaços:
Flavia Compan, Shodo, Kyudo.


Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli