Contra un ignorant que comprava molts llibres - Llucià de Samòsata




"(...) ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?"



De Samòsata, Llucià. Contra un ignorant que comprava molts llibres.
Barcelona: Adesiara, 2013
 

Πρς τν παδευτον κα πολλ βιβλα νομενονTraducció de Sergi Grau.
Col·lecció Aetas, 18

 Què en diu la contraportada...
Com una malaltia inguarible que a casa nostra hom sol associar cada vegada més a un dia determinat del calendari, a l’antiga Grècia ja hi havia ignorants i aprenents d’intel·lectual que compraven llibres sense saber què adquirien i sense entendre res del que s’hi deia. Això sí, tal com ha passat en gairebé totes les èpoques, ells, ben cofois i orgullosos, presumien de savis. Llucià, home cultivat i excel·lent coneixedor del grec, arremet de manera despietada contra el funest «exhibicionisme» cultural de què fan gala els destinataris d’aquests opuscles, delerosos, ves per on, de practicar altres activitats no tan literàries.

 Com comença...
[1] Ben bé el contrari del que desitges és això que fas ara. Et penses que et prendran per una persona de cultura perquè t’afanyes a comprar els millors llibres, i, en canvi, et va el carro pel pedregar: és precisament així que delates la teva incultura. I , a més,ni tan sols són els millors, els que compres, sinó que et refies de qualsevol que te’ls lloï i ets una ganga per als estafadors en matèria de llibres (...).
Contra un ignorant que comprava molts llibres

 Moments...
(Pàg. 77)
[4] Però, en canvi, ara esperes que tot s’arreglàrà simplement així: comprant molts llibres. Ja pots anar col.leccionant els de Demòstenes, tots els que va escriure el rètor de pròpia mà, i els de Tucídides, aquells que s’han trobat copiats vuit vegades pel mateix Demòstenes, i, en fi, els que Sul·la va fer enviar a Itàlia des d’Atenes: ¿què en trauries, de tot això, per adquirir més cultura, encara que hi dormissis ajagut al damunt o te’ls encolessis al voltant del cos com un vestit? Una mona és una mona, ja ho diu la dita, per més que dugui insígnies daurades
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 79)
També tu tens sempre un llibre a les mans i llegeixes tothora, però de tot el que llegeixes no hi entens un borrall: ets ben bé com un ase que mou les orelles mentre toquen la lira.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg.93)
[16] Però ¿què n’esperes, dels llibres, que tothora els desenrotlles, els encoles, els retalles, els ungeixes amb safrà i amb oli de cedre, els emboliques en pergamí i els col·loques els melics, com si n’haguessis d’obtenir cap profit, de tot plegat? Realment, t’has fet molt millor gràcies a aquesta compra, proclames unes coses... Vaja, que ets més mut que els peixos i vius d’una manera que no és decent ni tan sols d’explicar.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 95)
[18] I com no et cauria la cara de vergonya si algú, veient que dus un llibre a la mà –de fet, sempre en dus un o altre-, et preguntés si és l’obra d’un orador, d’un historiador o bé d’un poeta, i tu, que només en saps el títol, responguessis tranquil·lament: “És aquest”! Després, però, com sol passar en  aquests casos quan s’aplega un grup de gent, és a dir, que la cosa s’allarga i una paraula n’estira una altra, i n’hi ha un que lloa un passatge de l’obra, un altre que el blasma, tu estaries ben perdut i no sabries pas què dir. ¿No pregaries, llavors, que se t’empassés la terra, perquès vas passejant, com Bel·lerofontes, el llibre que t’acusa?
Contra un ignorant que comprava molts llibres
.
(Pàg. 97)
(...) Qualsevol que et conegui, per poc que sigui, no creurà mai que en treguis cap profit ni gens d’utilitat; no pas més, en tot cas, que un calb que comprés pintes, un cec miralls, un sord flautistes, un eunuc concubines, rems un pagès, o un timoner, arades. ¿No deu ser una simple ostentació de riquesa, i el que vols és demostrar a tothom que disposes d’un immens patrimoni per a gastar-te’l fins i tot en coses que et resulten perfectament inútils?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 101)
(...) Si l’emperador, que és un home savi i que venera la cultura per damunt de tot, se n’assabentés, si li arribés a les orelles això sobre tu, que compres llibres i n’aplegues un munt, ja t’imagines que ben aviat ho podràs obtenir tot d’ell. Però, mariconàs, ¿que et penses que va tan drogat que escoltarà aquestes coses i no estarà igualment al cas de les altres, això és, quina mena de vida dus durant el dia, com són els teus banquets i les teves nits, i amb qui –i de quina edat!- te’n  vas al llit? ¿Que no saps que un emperador té moltes orelles i molts ulls?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 103) 
(...) Milers de senyals en delaten la figura: el caminar, la mirada, la veu, el coll decantat, el tint, la brillantina, el coloret amb què us soleu posar guapos... Vaja, ben bé com diu el refrany: “És més fàcil amagar cinc elefants sota l’aixella que no pas un sol marieta.” Per tant, si una pell de lleó no pot amagar-ne un d’aquesta mena, ¿tu et penses que et camuflaràs cobrint-te amb un llibre?
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 103)
[24]  En resum: em sembla que ignores que les bones expectatives no les has de cercar pas en els llibreters, sinó en tu mateix i en la mena de vida que esculls cada dia.
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 109)
(...) si estàs decidit a persistir com sigui en una malaltia com aquesta, vés, compra llibres, tingues-los tancats a casa i frueix de la glòria de posseir-los. Però n’has de tenir prou amb això: no els toquis mai de la vida, no els llegeixis ni sotmetis a la teva llengua la prosa i la poesia dels homes de l’antigor, que no t’han fet cap mal!
Contra un ignorant que comprava molts llibres

(Pàg. 117)
(...) no cal que et despullin de la pell de lleó perquè es vegi ben clar que ets un ase, llevat que algú acabi d’arribar entre nosaltres provinent del país dels hiperboris, o que sigui tant de Cumes que no s’adoni de seguida que ets el més insolent de tots els rucs, sense haver-se d’esperar a sentir-te bramar.
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 131)
(...) Els antics, abans que jo, ja van aporrinar moltes vegades de la mateixa manera la gent de la teva mena, cadascun als del seu temps –llavors ja n’hi havia, és clar, de gent perversa pels seus costums i odiosa i execrable pel seu capteniment-, i li deien a un Coturn, perquè comparaven la seva vida ambigua amb aquella mena de calçat; a un altre, Calamitat, perquè era un rètor sorollós que provocava terrabastalls en les assemblees; i a un altre, encara, Setè, perquè, tal com fan els nens el setè dia de la setmana, jugava a les assemblees, i se’n reia, i convertia en un acudit la seriositat dels assumptes públics.
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 133)
(...) si algú veu un marica que es dedica a fotre i a rebre, de manera inefable, a qui titllen per aquest motiu de dissolut, que no anomenen per cap altre nom que no sigui el dels seus actes, és a dir, trafolla, entabanador, perjur, perdut, bandarra i taül, ¿no en fugirà i el compararà a un dia nefast?
[18] ¿Que no ho ets tu, un d’aquests?
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg. 139)
(...) Això que fas sí que és una grandíssima insolència! I encara ho és més per als qui menys ho hauries de fer, els qui t’escolten, que ja en tenen prou només amb el que surt de la teva boca: els barbarismes, una veu rude, la manca de criteri, els garbulls, l’absència total d’encant i altres coses d’aquesta mena. 
Un intel·lectual sense cultura

(Pàg 151)
[32] ¿Veus com t’hauria sortit més a compte deixar sense remoure aquesta Camarina i no riure’t de la paraula nefast, que et farà nefasta tota la vida?
Un intel·lectual sense cultura

 Altres n'han dit...

 Enllaços: 

 Llegeix-lo: Grec (html (comentat), html)
Grec-Francès (html)
Francès (pdf escaneig Google - Obres Completes Hacchette, 1856)
Anglès (html)
Angles (html escaneig Internet Archive - Obres Completes Oxford, 1905)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli