dimarts, 21 de juliol de 2015

Després de tot - Miquel Martí i Pol



"(...) no hi ha treva
ni vull imaginar-la per no perdre
la força de l'instant (...)."




Martí i Pol, Miquel. Després de tot.
Barcelona: Edicions Proa, 2002

Colecció Els llibres de l'Ossa Menor, 242


 Com começa...
Després de tot encara queda espai
per repensar la vida i convertir-la
en un àmbit molt més silenciós,
a l'abric dels inhòspits desgavells
i les inevitables maltempsades.
Perquè el secret és que no hi ha secret (...).
Després de tot

 Moments....
(Pàg. 23)
Només allò que és íntim sobreviu
i, a poc a poc, es converteix en l'àmbit
en què, cansat, reposo del desori
de cada dia (...).
Vida secreta

(Pàg 24)
Instal·lat en un fràgil equilibri,
recelós i poruc, desfaig propòsits
i capcot m'arrenglero amb els vençuts.
Algun recurs hi deu haver per tal
de descriure l'absència de l'absència
i passar comptes amb el déus i els homes.
Ara només converso amb mi mateix
i em recordo de quan, fa seixanta anys,
jugàvem a l'acuit i jo parava.
Atzucac

(Pàg. 25)
(...)
En suma: un dia més per afegir
a la llista no gaire estimulant
d'uns anys viscuts, diguem, entre parèntesis.
Dietari

(Pàg. 26)
(...)
no hi ha treva
ni vull imaginar-la per no perdre
la força de l'instant (...)
De casa estant

(Pàg. 30)
Posem que dic que el ponent és la música
i que el llevant són els llibres. Descric
d'aquesta forma un àmbit compartible
que només comparteixen fugaçment
passavolants discrets i afectuosos.
L'àmbit també té nord i té migdia:
el migdia és el dubte i la pregunta
i el nord té i tindrà sempre nom de dona.
I ara, tancant els ulls, puc establir
tots els límits que vulgui i transgredir-los.
Sé, tanmateix, que mai al meu davant
no hi ha ningú que em faci companyia.
Taula parada

(Pàg. 33)
He endreçat el calaix; ja l'hi tenia
però no se sap mai què pot passar
si ve que, fet i fet, em globalitzen.
Amb l'endreça defenso una misèrrima
quota de poder: la de pensar
lliurement el que vulgui i comportar-me
discretament d'acord amb el que pensi.
Funambulesc, faig tràgics equilibris
entre el silenci i la procacitat
i menjo poc i bec encara menys
per si tornen els dies de penúria.
No passaré de vell, però confio
que sempre hi haurà algú per recordar
que el sol surt per tothom, i cada dia.
Principis

(Pàg. 34)
(...)
Quin ganivet de doble tall, el risc,
que ningú no sap bé per on s'empunya!
(...)
Elogi de l'amor

(Pàg. 39)
De la mateixa manera que perdre's
pot ser un retrobament inesperat,
passo comptes amb l'altre que no sóc
per estar net de culpa davant meu.
(...)
L'altre i jo

(Pàg. 46)
Era plaent el viatge, i alegre;
però de sobte varen bufar vents
no gaire favorables i el vaixell,
segurament poc ben patronejat,
va anar durant un temps a la deriva
i al capdavall, vençut, es va enfonsar.
Amb restes del naufragi, tanmateix,
m'he fet un baluard i ara em defenso
tan bé com puc i sé dels vents terrals
que tampoc solen ser gaire propicis.
D'aquest joc de renúncies i fracassos
jo i molts altres com jo en diem viure.
Pel que he vist i llegit, últimament
passen força sovint aquestes coses.
Paròdia

(Pàg. 48)
(...) de moment, sisplau, amb mi no hi comptin
que encara em queda molt passat per viure.
Apunt

(Pàg. 58)
Força sovint el repte és el silenci,
l'espai incert que va de vers a vers,
de pregunta a pegunta.
Potser el que marca el ritme és el desig,
però el desig tan aviat sotmet
com allibera, i mai no concedeix
treves al sentiment o a l'esperança.(...)
Segona proclama

 Altres n'han dit...
Subllum, Des de la Mediterrània, El País.

 Enllaços:
Miquel Martí i Pol, contextualitzant al poeta, burxant en les claus de la seva poesia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada