dijous, 25 de setembre de 2014

Viatges amb la tieta - Graham Greene



"De vegades penso que la vida d'una persona està formada més pels llibres que pels éssers humans que l'envolten (...)."




Greene, Graham. Viatges amb la tieta. 
Barcelona: Viena Edicions, 2014

Travels with my Aunt. Traducció de Dolors Udina
Col·lecció Clàssics moderns, 39  i


è Què en diu la contraportada...
En l'enterrament de la seva anciana mare, en Henry Pulling, un jubilat de banca solter que frueix duent una vida tranquil·la, metòdica i totalment dedicada a les seves dàlies, coneix la seva tieta Augusta, una dona aventurera i desinhibida. Tot hauria quedat en una encaixada de mans si la tieta Augusta no li hagués demanat que l'acompanyés a casa i si el seu majordom (perquè devia ser un majordom, aquell negre immens...) no hagués tingut la desafortunada idea d'amagar marihuana dins l'urna que contenia les cendres de la difunta senyora Pulling, just abans que arribés la policia...
Una deliciosa novel·la sobre l'alegria de viure la vida al màxim, en què la irresistible tieta Augusta s'haurà d'esforçar per demostrar al seu ensopit nebot que hi ha un món ple de sorpreses més enllà de la tanca del seu jardí de dàlies...

è Com comença...
Vaig conèixer la tieta Augusta fa més de mig segle al funeral de la meva mare. La mare estava a punt de fer vuitanta-sis anys quan va morir, i la tieta era uns onze o dotze anys més jove que ella. Jo m'havia jubilat del banc feia dos anys amb una pensió adequada i una gratificació no gens menyspreable. Ens havia absorvit el Westminster, que va considerar que la meva sucursal era supèrflua. Tothom em considerava afortunat, però a mi em costava molt ocupar el temps. No m'he casat mai, sempre he viscut discretament i, a part de l'interès en les dàlies, no tinc cap hobby. Per això, el funeral de la meva mare em va provocar una agradable excitació.

è Moments...
(Pàg. 44)
-(...) Em pregunto on deu ser ara en Wordsworth -va dir la tieta.
- Suposo que aviat en sabràs alguna cosa.
- Ho dubto -va dir ella-. Estimat Harry -va afegir-, a la meva edat ja he deixat d'esperar que cap relació duri. Imagina't que complicada seria la vida si hagués mantingut el contacte amb tots els homes que he conegut íntimament. Alguns han mort, a d'altres els vaig deixar, d'altres em van deixar a mi... Si ara fossin tots amb mi, hauríem hagut d'ocupar tota una ala del Royal Albion. Me l'he estimat molt, en Wordsworth, mentre ha durat, però les meves emocions no són tan fortes com abans. Puc suportar la seva absència, tot i que he d'admetre que aquesta nit el trobaré a faltar una estona. Tenia uns pebrots majestuosos.

(Pàg. 53)
Massa llibres escrits per massa autors poden confondre't, com tenir massa camises i vestits.

(Pàg. 64)
(...) La llibertat, vaig pensar, és pròpia dels que tenen èxit i, en el seu ofici, el pare tenia èxit. Si un client no li agradava com era el pare o els pressupostos que li presentava, podia anar a una altra banda. El pare no s'hi capficava ni un segon. Potser és la llibertat, d'expressió i conducta, el que realment envegen els fracassats, no els diners o el poder.

(Pàg. 67)
- (...) No estic gaire acostumat a viatjar a l'estranger. Em trobaràs...
- T'hi acostumaràs prou de pressa en la meva companyia. Els Pulling han estat sempre grans viatgers. Em penso que m'ho va encomanar el teu pare.
- El meu pare, en dubto... Mai no va anar més enllà de Central London.
- Va viatjar d'una dona a l'altra, Henry, tota la seva vida, que és si fa no fa el mateix. Nous paisatges, nous costums. L'acumulació de records.  Una vida llarga no és qüestió d'anys. Un home amb records pot arribar als cents anys i sentir que la seva vida ha estat molt breu.

(Pàg. 77)
- (...) Les restriccions de divises no m'han preocupat mai gens ni mica -va dir la tieta-. Hi ha mitjans i maneres.
- Espero que no pensis en res d'il·legal.
- No he fet mai cap il·legalitat a la vida -va dir la tieta Augusta-. Com podria fer-ne cap si no he llegit mai una llei i no tinc idea de què diuen?

(Pàg. 113)
(...) Tenia allò que en la meva generació en deien una mirada sexi, però podia ser que fos a causa de miopia o d'estrenyiment.

(Pàg. 126)
Quan el tren s'acosta a una gran ciutat, em fa pensar en els moments finals d'una obertura. Van tornar a aparèixer tots els temes rurals i urbans del nostre llarg viatge: una fàbrica seguida d'un prat, un tros d'autostrada al costat d'un camí de carro, un dipòsit de gas seguit d'una església moderna. Les cases començaven a trepitjar-se l'una a l'altra, els anuncis de cotxes Fiat eren cada vegada més constants, el revisor que ens havia portat l'esmorzar corria pel passadís per despertar algun passatger important, apareixien els últims conreus i, finalment, només hi havia cases, cases, cases, i Milano, deien els rètols lluminosos, Milano.

(Pàg. 198)
Jo tenia por dels lladres, dels assassins de l'Índia, de les serpes, del foc i de Jack l'Esbudellador, quan el que m'hauria d'haver fet por era passar trenta anys en un banc, l'oferta d'adquisició pública, la jubilació prematura i les "Deuil du Roi Albert".

(Pàg. 207)
Nadal em sembla un festival necessari; ens cal una època en què puguem lamentar totes les imperfeccions de les nostres relacions humanes: és la celebració del fracàs, trist però confortador.

(Pàg. 246) 
De vegades penso que la vida d'una persona està formada més pels llibres que pels éssers humans que l'envolten: és dels llibres que s'aprèn, de segona mà, sobre l'amor i el dolor.

(Pàg. 272)
- (...) Ella s'estarà asseguda fent puntes de coixí (n era conscient que encara se'n feien, de puntes de coixí) i tu llegiràs catàlegs de jardineria, i després, quan el silenci es faci gairebé insuportable, ella començarà a explicar-te una història de Koffiefintein que ja hauràs sentit una dotzena de vegades. Saps què pensaràs quan no puguis dormir en el vostre llit de matrimoni? No pensaràs en dones. No t'interessen prou, o t'hauries casat amb la senyoreta Keene. Pensaràs que cada dia t'acostes més a la mort. La tindràs tan a la vora com la paret de l'habitació. I cada cop et farà més por la paret perquè res no t'impedirà d'acostar-t'hi més i més cada nit mentre mires de dormir i la senyoreta Keene llegeix. Què llegeix la senyoreta Keene?
- Potser tens raó, tieta Augusta, però no és el que passar sempre a la nostra edat?
- No, aquí no. Demà et dispararà al carrer un policia perquè no entens guaraní o potser un home et clavarà un ganivet en una cantina perquè no parles espanyol i li sembla que et comportes amb superioritat. La setmana entrant, quan tingue, el nostre Dakota, potser s'estavellarà amb tu a l'Argentina (el senyor Visconti és massa gran per volar amb el pilot). Henry, rei meu, si vius amb nosaltres, no t'aniràs acostant cada dia una mica més a l'última paret. La paret et caurà al damunt quan vulgui sense la teva ajuda, i cada dia que visquis semblarà una mena de victoria. "M'ha anat d'un pèl", diràs, quan arribi la nit, i dormiràs la mar de bé.

(Pág 311)
-He estat molt feliç -vaig concloure com si em calgués una excusa.
- Sí, fill, sí, ja ho sé -va dir ella.
Li vaig dir que Sir Alfred Keene havia estat molt amable amb mi, i li vaig parlar del banc i de com Sir Alfred havia amenaçat de retirar el seu compte si em treien la direcció.
- Oh, no estimat, ara tot ha acabat -va dir ella, i em va acariciar el front amb la seva mà vella com si jo fos un nen que hagués fugit de l'escola i ella em prometés que no hi hauria de tornar mai més, que els meus problemes s'havien acabat, que em podia quedar a casa.
Malgrat ser un home d'una edat considerable, vaig recolzar el cap al seu pit.
- He estat feliç, però m'he avorrit tant durant tant de temps!

è Altres n'han dit...
Oscar MontferrerEterna cadencia, Gozar de la lectura, Libros viejosThe NewYork Times.

è Enllaços:
Graham Greene, escrit per divertir-seSe io fossi Graham Greene, anti-britishSortes virgilianaehobbyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada