dilluns, 22 de setembre de 2014

Un home sense pàtria - Kurt Vonnegut



"¿Sabeu?, la veritat pot tenir molta força. Ningú l'espera." 




Vonnegut, Kurt. Un home sense pàtria. 
Barcelona: Columna, 2006

A Man without a Country. Traducció de Joan Solé. i



 Què en diu la contraportada...
Un home sense pàtria és la culminació de l'obra de Kurt Vonnegut, considerat per molts el millor escriptor nord-americà viu. En uns textos breus, brillants i plens d'humor negre, critica tot el que no li agrada de la nostra societat, des de Bush a la manera com estem acabant amb el nostre planeta, i defensa l'humanisme com el camí per entendre el món i la vida.

En aquest llibre, que s'ha convertit en un best-seller internacional, Kurt Vonnegut recupera el gènere de crítica que va popularitzar Michael Moore, però el porta a un nou nivell, amb unes crítiques més àcides i divertides i un estil que li han fet merèixer el reconeixement com una de les grans figures de la literatura contemporània.

 Com comença...
No hi ha cap motiu perquè el bé no pugui imposar-se al mal, només cal que els àngels sàpiguen organitzar-se a la manera de la màfia.

 Moments...
(Pàg. 22)
¿Us adoneu que tota la gran literatura (Moby Dick, Huckleberry Finn, Adéu a les armes, La lletra escarlata, La insígnia roja del valor, La Iliada i L'Odissea, Crim i Càstig, La Bíblia i "The Charge of the Light Brigade" (La Càrrega de la Brigada Lleugera) va sobre quina llauna és ser un ésser humà? (¿No és un gran alleujament, tenir algú que ho digui?)

(Pàg. 24) 
Però he de dir això  a favor de la humanitat: en qualsevol era de la història, incloent-hi el jardí de l'Edèn, tothom es va trobar tot d'una aquí. I, excepte al jardí de l'Edèn, ja estaven en marxa tots aquests jocs que et podien fer tornar boig encara que d'entrada no ho fossis. Alguns dels jocs que fan tornar boja la gent avui dia són l'amor i l'odi, el liberalisme i el conservadorisme, els automòbils i les targetes de crèdit, el golf i el bàsquet femení.

(Pàg. 25) 
"Socialisme" no és una paraula més lletja que "cristianisme". Ni el socialisme era només Iossif Stalin i la seva policia secreta i les esglésies tancades i barrades, ni el cristianisme era només la Inquisició espanyola.  Tant el cristianisme com el socialisme, de fet, prescriuen una societat dedicada a la proposta que tots els homes, dones i nens són creats iguals i no han de passar gana.
Adolf Hitler, per cert, n'oferia dos al preu d'un.  Del seu partit en va dir el dels nacional-socialisme, els nazis. L'esvàstica de Hitler no era un símbol pagà, com creuen tantes persones. Era una creu cristiana de treballador, feta de destrals, d'eines.

(Pàg. 31)
Crec que les novel·les que bandegen la tecnologia falsegen tan greument la vida com els victorians la falsejaven a còpia de bandejar el sexe.

(Pàg. 35)
¿Sabeu?, la veritat pot tenir molta força. Ningú l'espera.

(Pàg. 37) 
Vet aquí una lliçó d'escriptura creativa.
Primera regla: no feu servir punt i coma. Són hermafrodites transvestits que no representen absolutament res. L'únic que demostren és que has anat a la universitat.
I m'imagino que n'hi ha que no deveu saber del cert si faig broma o no. De manera que d'ara endavant us avisaré quan faci broma.
Per exemple, allisteu-vos a la Guàrdia Nacional o als Marines i ensenyeu democràcia. Faig broma.

(Pàg. 38)
Practicar un art, tant se val si bé o malament, és una manera de fer créixer l'ànima, per l'amor de Déu. Canteu a la dutxa. Balleu mentre sentiu la ràdio. Expliqueu històries. Escriviu un poema a un amic, encara que sigui un poema penós. Feu-ho tan bé com pugueu. Obtindreu una recompensa enorme. Haureu creat alguna cosa.

(Pàg. 56)
¿Us puc dir la veritat? ¿Oi que no són les notícies de la tele? Doncs vet aquí el que en penso: tots plegats som addictes als combustibles fòssils encara que no ho acceptem. I igual que molts addictes que estan a punt d'enfrontar-se a la síndrome d'abstinència, els nostres líders cometen ara mateix crims violents per aconseguir el poc que queda d'allò a què estem enganxats.

(Pàg. 62)
Un marit, una dona i uns quants fills no és una família. És una unitat de supervivència terriblement vulnerable.

(Pàg. 75)
Les comunitats electròniques no construeixen res. Acabes amb res. Som animals balladors. Que bonic que  les eres les masses d'humanitat que, igual que nosaltres ara, no se sentien prou educades, i amb tota la raó, no han tingut altre remei que fer cas d'aquest endevinador o de l'altre.


(Pàg. 96)
(...) Cal permetre a les indústries que facin el que els doni la gana: subornar, degradar una miqueta l'entorn, fixar els preus, fotre els clients ximples, aturar la competència i saquejar el Tresor quan fan fallida.
Correcte.
Això és lliure empresa.
I és correcte.
Els pobres n'han fet alguna de molt grossa, si no no serien pobres, de manera que els fills n'han de pagar les conseqüències.
Correcte.
Ningú pot esperar que els Estats Units d'Amèrica tingui cura dels seus ciutadans.
Correcte.
Ja en tindrà el lliure mercat.
Correcte.
El lliure mercat és un sistema automàtic de justícia.és aixecar-se i sortir a fer alguna cosa. Som al món per perdre el temps. Que ningú us convenci d'una altra cosa.

(Pàg. 93)
Els éssers humans han hagut de fer conjectures sobre gairebé tot durant si fa no fa el darrer milió d'anys. Els personatges principals dels nostres llibres d'història han estat els nostres endevinadors més fascinants i de vegades més aterridors.
¿Em permeteu citar-ne un parell?
Aristòtil i Hitler.
Un bon endevinador i un de dolent.
I al llarg de
Correcte.
Faig broma.

(Pàg. 105) 
(...) Els endevinadors van revelar una altra cosa sobre si mateixos, que avui no hauríem de deixar de percebre. El cert és que no estan interessats a salvar vides. El que els importa és que els escoltin, mentre continuen endevinant indefinidament, per molt ignorants que siguin. Si hi ha res que odiïn és un ésser humà savi.
Sigueu-ne un, de totes maneres. Salveu les nostres i les vostres vides. Sigueu honorables.

(Pàg. 109)
Sortosos els humils,
perquè posseiran la terra en heretatge.
Sortosos els compassius,
perquè seran compadits.
Sortosos els portadors de la pau,
perquè seran anomenats fills de Déu.

Etcètera.
No són ben bé maons de l'edifici republicà. No és ben bé la línia de George W. Bush. Dick Cheney i Donald Rumsfeld.
Per algun motiu que desconec, els cristians que es fan sentir més entre nosaltres no esmenten mai les Benaurances.  Però, sovint amb llàgrimes als ulls, reclamen que es pengin els Deu Manaments en edificis públics.  I és clar, això és Moisès, no Jesús. No n'he sentit ni un que reclami que el Sermó de la Muntanya, les Benaurances, es pengin enlloc.
¿"Sortosos els compassius" en un tribunal?
¿"Sortosos els portadors de la pau" al Pentàgon?
Au, vinga!.

 Altres n'han dit...
La panxa del bouCuchitril literario, Un libro al día, Espacios en blancoHotel KafkaStrange library, El cultural.

 Enllaços:
Kurt Vonnegut, llibre coiunturalnot in today's America mainstream.

1 comentari:

  1. Vonnegut no es amic meu... He començat Escorxador-5 i Galápagos i cap d'elles he passat del primer terç.

    PD: viu?

    ResponElimina