Psique i Cupido - Apuleu




"(...) ¿Per què ajornar-ho? ¿per què no he de consentir a trobar-me amb qui va néixer per destruir tot el món?".



Apuleu. Psique i Cupido. 
Barcelona: Irina, 1989

Traducció de Bàrbara Matas
Col·lecció La Quimera, 3


è Què en diu la contraportada...
"Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tingueren tres filles..." Aquest és el començament del que hom ha considerat el primer conte de la literatura occidental, la història de Psique i Cupido. En ell hi podreu trobar tots els ingredients que Propp va definir com a conte de fades: una protagonista bellíssima, les germanes envejoses, un promès-monstre invisible, unes proves superades amb l'ajut dels animalets i un final feliç.
I si no  en teniu prou, podeu llegir "L'ase d'or" que és l'obra on s'insereix aquesta narració.

è Com comença...
Una vegada, en una ciutat, hi havia un rei i una reina que tenien tres filles de gran bellesa. La bellesa de les dues germanes grans, tot i ser considerable, encara podia ser cantada amb lloances humanes; però la de la més petita era tan especial, tan extraordinària, que la pobresa del llenguatge humà no podia expressar-la ni lloar-la a bastament.

è Moments...
(Pàg. 27)
Psique, malgrat la seva bellesa extraordinària, no  treu cap fruit del seu aspecte captivador. Tothom la contempla, tothom li fa lloances, però ningú, ni un rei ni un home d'estirp reial ni tan sols un de la plebs no s'hi acosta desitjós de demanar-la en matrimoni. Certament la gent admira la seva fesomia divina, però ho fa com si fos una estàtua treballada per un artista.  Ja feia temps que les dues germanes grans, la bellesa moderada de les quals mai ningú no havia pregonat, havien estat promeses a pretendents reials i havien contret unes noces benaurades. Mentrestant Psique, verga sense cap enamorat, roman a casa plorant la seva solitud abandona, amb el cos malalt i amb l'ànima ferida; i odia d'amagat la seva bellesa encara que plau a tothom.

(Pàg. 29)
I mentre els malaurats pares, colpits per desgràcia tan gran, dubten d'acomplir aquella terrible acció, la filla els hi encoratja amb aquestes paraules:
"¿Per què tortureu la vostra infeliç vellesa amb un plor tant llarg? ¿Per què esgoteu el vostre alè, que és més aviat meu que no pas vostre, amb aquests gemecs tan seguits? ¿Per què desfigureu els vostres rostres, tan volguts per mi, amb llàgrimes inútils? ¿Per què destrosseu el meu esguard en els vostres ulls? ¿Per què us arranqueu els blancs cabells? ¿Per què us colpiu el vostre pit i la vostra sina venerable? Aquesta serà la vostra gran recompensa per la meva extraordinària bellesa. Us heu adonat massa tard que ens feria el cop mortífer d'un odi implacable. Quan la gent i els pobles em celebraven amb honors divins, quan em deien la nova Venus amb crits unànims, aleshores havíeu de doldre-us, aleshores havíeu de plorar, aleshores hauríeu d'haver portat dol per mi com si ja fos morta. Ara me n'adono, ara veig clar que moro només perquè m'anomenaven Venus. Anem, deixeu-me a la roca a la qual m'ha lligat la sort. Tinc pressa per anar a unes noces tan benaurades, em deleixo de conèixer aquest marit meu tan generós. ¿Per què ajornar-ho? ¿per què no he de consentir a trobar-me amb qui va néixer per destruir tot el món?".

(Pàg. 51) 
"Sens dubte vosaltres, estimadíssimes germanes, esteu complint, com cal, el deure que us imposa el vostre afecte fraternal i no crec que els qui us han contat aquestes coses s'hagin inventat una mentida. Efectivament, jo no he vist mai la cara del meu home, ni sé de quin país és; jo suporto un marit de condició dubtosa, que només em parla a les fosques i que fuig de la llum. Si vosaltres em dieu que és una bèstia, hi he d'estar d'acord per força. A mi sempre m'espanta perquè no intenti veure'l i m'amenaça amb una gran desgràcia si cedeixo a la curiositat de mirar la seva cara. Ara, si podeu ajudar en alguna cosa la vostra germana que està en perill de mort, feu-ho de seguida; d'altra manera, si us en despreocupeu, no servirà de res la vostra inquietud anterior".

(Pàg. 54)
S'apressa i s'atura, s'encoratja i s'espanta, es desespera i s'enfada i, en el súmmum de la contradicció, en un mateix cos odia la bèstia i estima el marit.

(Pàg. 54)
El vespre, preludi de la nit, s'apropa i amb pressa sobtada prepara el que necessita per al seu crim sacríleg. La nit arriba, i arriba l'espòs, i després d'haver sostingut els primers combats de Venus, cau en un son profund.

(Pàg. 65) 
"Aquesta sí que és bona.  Això és molt escaient per a la nostra família i per al teu bon seny. No solament has trepitjat les ordres de la teva mare, que és a més la teva mestressa, i no has turmentat la meva enemiga amb amors miserables, sinó que tu, que encara ets un nen, t'hi has ajuntat amb abraçades desenfrenades i poc apropiades a la teva edat, per tal que jo hagués d'afrontar una nora que m'és enemiga. ¿O potser et creus que tu, depravat, corruptor i malagradós, ets l'únic que pots tenir fills i que jo ja no en puc concebre per l'edat que tinc? Doncs vull que sàpigues que infantaré un altre fill molt millor que tú, o potser perquè et sentis més ofès encara, adoptaré algun dels meus esclaus petits i li donaré ales, el foc, l'arc, i fins i tot les fletxes i tot aquest parament que és meu i que no t'havia donat per fer-ne l'ús que n'has fet. De tots aquests estris, cap no n'has heretat dels béns del teu pare (...)".

(Pàg. 66)
"(...) Però no s'ha de menysprear el plaer de la venjança vingui d'on vingui. A ella hauré de recórrer, i a cap altra perquè castigui amb duresa aquest depravat, li buidi el buirac, li despunti les fletxes, li tregui la corda de l'arc, li apagui la torxa i a més corregeixi el seu comportament amb els remeis més durs. Només podré creu venjada l'ofensa que se m'ha fet, quan ella hagi tallat aquests cabells daurats i resplendents que he acaronat sovint amb les meves mans, quan hagi escapçat aquestes ales que he banyat amb nèctar a la meva sina".

(Pàg. 68)
"(...) ¿estaràs sempre preocupada vigilant els jocs del teu fill? ¿Trobaràs culpable la seva passió i li retrauràs els seus amors? ¿Censuraràs el teu fill formós perquè posa en pràctica les teves arts i els teus plaers? Perquè, ¿quin déu o quin home, tolerarà que tu estenguis els plaers pertot arreu entre la gent, quan a casa teva reprimeixes l'amo i tanques l'oficina pública on s'aprèn l'art de la seducció?".

(Pàg. 73)
Psique va quedar aterrida per aquest nou naufragi de la seva aventura, i no podent ja aconseguir el seu marit alat, va deixar de banda tota esperança de salvació i va demanar consell als seus propis pensaments:
"Ara ja ¿quins altres auxilis puc buscar o demanar per a les meves penes? Ni tan sols m'he beneficiat de l'interès de les dees, tot i que tenien bona voluntat. ¿On dirigiré els meus passos ara que estic enredada en una xarxa tan espessa? ¿A quina casa m'amagaré o enmig de quines tenebres aconseguiré de defugir els ineludibles ulls de la gran Venus? ¿Per què no assumeixes un ànim viril i renuncies amb valentia a vanes esperances? ¿Per què no tornes voluntàriament cap a al teva mestressa i amb modèstia, encara que sigui una mica tard, no intentes apaivagar els seus impulsos enfurismats? ¿Qui sap si no trobaràs a la casa de la mare aquell que fa tant de temps que busques?".
Preparant-se així per a una obediència d'èxit dubtós, o més ben dit, per a una segura perdició, meditava com podria començar la seva futura súplica.

(Pàg. 89)
Però la torre de sobte es va posar a parlar i li va dir:
"¿Per què, desgraciada, vols matar-te, llançant-te daltabaix? ¿Per què et rendeixes sense reflexionar davant aquest nou perill i d'aquesta prova? Pensa que, si el teu esperit fos separat del teu cos, aniries sens dubte directe al profund Tàrtar, però no podries tornar-ne de cap manera.

(Pàg. 94)
Aleshores Júpiter agafà Cupido per la galta i amb la mà a una banda de la cara, li donà una besada i li va dir:
"En veritat, senyor fill meu, mai no m'has guardat el respecte que m'havien atorgat els déus per unanimitat, sinó que has ferit sovint amb les teves fletxes el meu cor, on hi ha guardades les lleis dels elements i els moviments dels astres. L'has envilit amb moltes aventures d'amor terrenal. En contra de les lleis, de la mateixa llei Júlia i de la moral pública, has vulnerat el meu honor i la meva fama barrejant-me en vergonyosos adulteris. Has convertit impurament la majestat del meu rostre en serp, en foc, en fera, en ocell i en bestiar de ramat. Però recordo també la teva templança i que has crescut entre aquests braços meus, per tant, faré tot el que vulguis, mentre et sàpigues guardar de qui vulgui imitar-te. I, si hi ha a la terra alguna noia que sobre surti en bellesa, recorda't que m'has de tornar el favor que ara et faig, oferint-me-la en present."


è Enllaços:
Apuleu, L'ase d'or, estructura de la història, milèsiesErant in quadam ciuitate rex et regina...sobre l'enveja, obra inspiradora,.. però també deutora.

è Llegeix-lo:
Llatí (htmlhtml (amb anotacions en anglès))
Italià (html)
Grec (html)
Espanyol (html, html (amb anotacions en espanyol))
Anglès (html),
Anglès (multiformat edició 1910)
Anglès (multiformat edició 1868)
Alemany (multiformat edició 1891)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli