dijous, 8 de desembre de 2011

Caín - Lord Byron


Lord Byron. Caín.
Barcelona:  Quaderns Crema, 1997




Cain
Traducció Jordi Llovet
Col·lecció In Amicorum numero, 7



>> Com comença...
ACTE I

ESCENA I
A la terra , a l’exterior del Paradís. A solixent.Adam, Eva, Cain, Abel, Ada, Sil·là oferint un sacrifici.

ADAM
Déu infinit! Etern! Totpoderós!
Que d’entre les tenebres de l’abisme
vas fer la llum sobre les aigües amb un mot;
Jehovà, salve!, amb llum renovellada, salve!

EVA
Déu, que vas dir el dia, separant
el dia de la nit, mai dividits fins aleshores;
que vas dividr les ones entre si,
i a un tros de l’obra feta vas donar-li
el nom de firmament, salve!





>> Moments...
ACT I

SCENE I
The Land without Paradise-Time, Sunrise.
Adam, Eve, Caín, Abel, Adah, Zillah. Offering a Sacrifice.


ADAM
God, the Eternal! Infinite! All-Wise!-
Who out of darkness on the deep didst make
Light on the waters with a word-all hail!
Jehovah, with returning light, all hail!

EVE
God! Who didst name the day, and separate
Morning from night, till then divided never-
Who didst divide the wave from wave, and call
Part of thy work the firmament –all hail!
(Pàg.33)
CAÍN
Jo no tinc res per demanar.

ADAM
¿Ni res per agrair?

CAÍN
No, això tampoc.

ADAM
¿I doncs? ¿No ets viu?

CAÍN
¿I què? ¿No he de morir, també?


CAIN
I have nought to ask


ADAM
Nor aught to thank for?

CAIN
No

ADAM
Dost thou not live?

CAIN
Must I not die?

  
(Pàg. 41)
CAÍN
(monòleg)
Això és la vida!
Treballar sempre! I treballar, ¿per què?
Potser pel fet que el nostre pare
no va servar a l’Edèn el lloc que hi va tenir.
¿Què hi tinc a veure, jo, amb l’afer? No era nascut:
no vaig pas demanar-ho, jo; ni accepto de bon grat
el lloc on m’ha portat el fet de néixer. ¿Per què
va haver-se de sotmetre a la muller i la serp?
Si ho va voler, ¿per què en
pateix? ¿Quin mal hi havia?
L’arbre, ¿no fou plantat per a ell?
Si no, ¿per què Déu va posar Adam tan a la vora
de l’arbre més superb, al mig del Paradís?
Només diuen això, quan se’ls pregunta:
”Va ser la seva voluntat, i és bo, ell.”
¿I com ho sé, ho? ¿Pel fet que sigui omnipotent,
he de pensar que és bondadós? Jutjo només
pels fruits tan amargant que he de menjar per culpa d’una falta no comesa.

CAIN
(solus)
And this is
Life!-Toil! And wherefore should I toil?-because
My father could not keep his place in Eden.
What had I done in this?-I was unborn:
I sought not to be born; nor love the state
To which that birth has brought me. Why did he
Yield to the serpent and the woman? Or,
Yielding, why suffer? What was there in this?
The tree was planed, and why not for him?
If not, why place him near it, where it grew,
The fairest in the centre? They have but
One answer to all questions, “’T was his will,
And he is good”. How know I that? Because
He is all-powerful must all-good, too, follow?
I judge but by the fruits –and they ara bitter-
Wich I must feed on for a fault not mine.

(Pàg. 47)
CAÍN
És cert que visc,
però visc només per a la mort. I, tot vivint,
no veig al món cap cosa que em faci odiar la mort
llevat d’una tirada de naixença, un odiós
però invencible instint de vida: prou que em repugna,
tant com m’odio a mi mateix; però no puc fer-hi res...
Així és com visc. Hauria estat millor no haver nascut!

LUCIFER
Vas néixer i viuràs eternament: no et pensis que la terra,
allò que et fa d’estoig, sigui existència...
La terra acabarà, i, amb tot,
no seràs menys que allò que ets ara.

CAÍN
No seré menys! ¿I no podré ser més?

LUCIFER
Potser seràs un de nosaltres.

CAÍN
¿Com sou?

LUCIFER
Eterns.

CAÍN
¿I sou feliços?

LUCIFER
Tenim poder.

CAÍN
Però, ¿sou feliços?

LUCIFER
No, ¿i tu?

CAÍN
Com vols que ho sigui! Mira!

LUCIFER
Fang i res més! (...)

CAIN
I live,
But live to die: and, living, see nothing
To make death hateful, save an innate clinging,
A loathsome, and yet all invincible
Instinct of life, which I abhor, as I
Despise myself, yet cannot overcome-
And so I live. Would I had never lived!

LUCIFER
Thou livest, and must liver for ever: think not
The earth, which is thine outward cov’ring, is
Existence-it will cease, and thou wilt be
No less than thou art now.

CAIN
No less! And why
No more?

LUCIFER
It may be thou shalt be as we

CAIN
And ye?

LUCIFER
Are everlasting.

CAIN
Are ye happy?

LUCIFER
We are mighty.

CAIN
Are ye happy?

LUCIFER
No: art thou?

CAIN
How should I be so? Look on me!

LUCIFER
Poor clay! (...)


(Pàg. 53)
CAÍN
I doncs, ¿què som?

LUCIFER
Som ànimes gosades que fan ús
de la immortalitat que posseeixen...
Som ànimes que miren sense por la cara eterna de l’opressor que tot ho pot, i que li diuen que el mal creat per ell, no és bo! Si tot ho ha fet,
com diu-ni ho sé, jo, ni m’ho crec-,
si ell ens va fer, llavors no pot desfer-nos:
som immortals!-així ens va haver de fer,
per turmentar-nos més: que faci! És gran, ell...
però no és més feliç en la grandesa seva,
que nosaltres en el conflicte que ens escau!
Mai la bondat no hauria fet el mal;
però això és el que ell va fer. Deixem
que segui al setial immens i solitari,
que creï móns i faci més lleu l’eternitat
per a la seva existència sense fi
i la seva solitud incompartida;
deixem que apili un món damunt d’un altre:
és un tirà tot sol, indefinit, indissoluble;
si fos capaç de destruir-se a si mateix, això seria
el benefici més gran que ell ens podria fer.
Però deixem-lo estar, que regni,
que es multipliqui en forma de misèria!

CAIN
And what is that?

LUCIFER
Souls who dare use their immportality-
Souls who dare look the Omnipotent tyrant in
His everlasting face, and tell him that
His evil is not good! If he has made,
As he saith-wich I know not, nor believe-
But, if he made us- he cannot unmake:
We are immortal! –nay, he’d have us so,
That he may torture: -let him! He is great-
But, in his greatness, is no happier than
We in our conflict! Goodness would not make Evil; and what else hath he made? But let him
Si on his vast and solitay throne,
Creating worlds, to make eternity
Less burthensome to his immense existence
And unparticipated solitue;
Let him crowd orb on orb: he is alone
Indefinite, indissoluble tyrant;
Could he but crush himself, `twere the best boon
He ever granted: but let him reign on,
And multiply himself in misery!

(Pàg. 59)
CAÍN
¿Vares ser tu, llavors,
qui va temptar la mare?

LUCIFER
Ningú no tempto, jo,
si no és amb la veritat: ¿que no era, l’arbre aquell,
arbre de ciència? ¿No estava l’arbre de la vida
encara ple de fruits? ¿Us vaig prohibir que n’agaféssiu, jo?
¿Vaig mai plantar res prohibit
a prop de braços innocents i d’éssers
encuriosits per mor de la innocència?
Jo us hauria fet déus; en canvi,
aquell que us va llançar a aquest món
va fer-ho tot dient que “els fruits de l’arbre de la vida
no havíeu de tastar-los, no fos cas
que esdevinguéssiu déus, com ell i jo”. ¿Va dir-ho o no?

CAÍN
Això és el que he sentit d’aquells que el van sentir
entre la tronada.

LUCIFER
Llavors, qui és el dimoni? ¿Aquell
que no us ha deixat viure, o el qui us hauria ofert
eterna vida en l’alegria i la potència del saber?

CAÍN
Els pares haurien hagut de prendre’ls tots,
els fruits, o no agafar-ne cap.

LUCIFER
Un ja és collit;
i l’altre encara pot ser vostre.

CAÍN
¿I doncs?

LUCIFER
Essent allò que sou, amb fortalesa.
Res no és capaç d’apagar el foc del pensament
si el pensament és sempre allò que és,
centre de totes les coses que l’envolten...
Va néixer per regnar.

CAIN
Ah! Didst thou tempt my mother?

LUCIFER
I tempt none,
Save wit the truth: was not the tree, the tree
Of knowledge? and was not the tree of life
Still fruitful? Did I bid her pluck them not?
Did I plant things prohibited within
The reach of beings innocent, and curious
By their own innocence? I would have made ye
Gods; and even He who thrust ye forth, so thrust ye
Because “ye should not eat the fruits of life,
And become gods as we”. Were those his words?

CAIN
They were, as I have heard from those who heard them,
In thunder.

LUCIFER
Then who was the demon? He
Who would not let ye live, or he who would
Have made ye live for ever in the joy
And power of knowledge?

CAIN
Would they had snatch’d both
The fruits, or neither!

LUCIFER
One is yours already;
The other may be still.

CAIN
How so?

LUCIFER
By being
Yourselves, in your resistance. Nothing can
Quench the mind, if the mind will be itself
And centre of surronunding things-‘tis made
To sway.

(Pàg. 77)
LUCIFER
(..), jo, que tot ho sé, no temo res;
això és la ciència veritable.

CAÍN
M’agradaria molt ser el teu deixeble...

LUCIFER
Seria amb una condició.

CAÍN
¿I doncs?

LUCIFER
Prosterna’t davant meu i adora’m:
que sigui el teu Senyor.

CAÍN
No ets el Senyor que el pare adora.

LUCIFER
No

CAÍN
¿El seu igual, potser?

LUCIFER
Tampoc; amb ell no tinc res en comú!
Ni ganes: estic per sobre seu, per sota, tot;
però mai no he estat partícip
ni esclau del seu poder.
Habito a part; però sóc molt gran: n’hi ha un munt que ja m’adoren, i encara n’hi haurà més...
Sigues, Caín, un dels primers a fer-ho.

CAÍN
No m’he prostrat davant el Déu del pare, malgrat que Abel, el meu germà, sovint m’implora
que faci amb ell els sacrificis rituals,
¿i he de prostrar-me davant teu?

LUCIFER
¿Que no t’inclines davant seu?

CAÍN
T’ho he dit prou clar. ¿No ho pot capir,
la teva ciència poderosa?

LUCIFER
Aquell que no s’inclina davant seu,
al meu davant s’inclina!

CAÍN
Davant de res no he vinclar-me, jo.

LUCIFER
Amb tot, Caín, m’adores; car, no adorant-lo a ell, és com si em veneressis.

CAÍN
¿Com és, això?

LUCIFER
No trigaràs gaire a saber-ho, aquí mateix.

LUCIFER
(...) And I, who know all things, fear nothing: see
What is true knowledge.

CAIN
Wilt thoy teach me all?

LUCIFER
Ay, upon one condition

CAIN
Name it

LUCIFER
That
Thoy dost fall down and woeship me-thy Lord.

CAIN
Thou art not the Lord my father worships

LUCIFER
No

CAIN
His equal?

LUCIFER
No;- I have nought in common with him!
Nor would: I would be aught above-beneath-
Aught save a sharer or a servant of
His power. I dwell apart; but I am great:-
Many there are who worship me, and more
Who shall-be thou amongst the first.

CAIN
I never
As yet have bow’d unto my father’s God,
Although my brother Abel oft implores
That I would join with him in sacrifice:-
Why should I bow to thee?

LUCIFER
Hast thou ne’er bow’d
To him?

CAIN
Have I not said it?-need I say it?
Could no tthy mighty knowledge eatch thee that?

LUCIFER
HE who bows not to him has bow’d to me!

CAIN
But I will bend to neither.

LUCIFER
Ne’er the less,
Thou art my workshipper: not worshipping
Him makes thee mine the same.

CAIN
And what is that?

LUCIFER
Thou’lt know here-and hereafter.

(Pàg. 107)
CAÍN
Sigues feliç tu sola, doncs...
No vull saber-ne res, d’una felicitat que ens humilia
a mi i els meus.

ADA
Mai no seré feliç, jo tota sola, ni ho vull ser;
però amb tots els que ens envolten, em sembla que ho seria,
malgrat la mort –aquesta mort que no conec i, doncs,
no temo, per bé que sembla una ombra horrible, si he de parlar
pel que he sentit a dir.

LUCIFER
¿I dius que tota sola no podries
ser feliç?

ADA
Sola! Déu meu! ¿Hi ha algú que arribi a ser
feliç, o bo, tot sol? La solitud em sembla culpa,
llevat que pensi que aviat veuré el germà, i el seu germà,
i els pares, i els fills nostres.

LUCIFER
Doncs el teu déu és solitari: ¿és bo i feliç, així tot sol?

CAIN
Be thou happy, then, alone-
I will have nought to do with happiness,
Which humbles me and mine.

ADAH
Alone I could not,
Nor would be happy: but with those around us, I think I could be so, despite of death,
Which, as I know it not, I dreat not, though
It seems an awful shadow –if I may
Judge from what I have heard.

LUCIFER
And thou couldst not
Alone, thoy say’st, be happy?

ADAH
Alone! Oh, my God!
Who could be happy and alone, or good?
To me my solitude seems sin; unless
When I think how soon I shall see my brother,
His brother, and our children, and our parents.

LUCIFER
Yet thy God is lone; and is he happy,
Lonely and good?

(Pàg. 189)
CAÍN
Que malaurats!
Haver de compartir el destí del nostre pare,
com els seus fills, sense haver mai tastat la poma;
com els seus fills, sense el saber comprat a un preu tan alt!
Oh arbre mentider! No sabem res,
i l’arbre el va prometre, aquest saber;
l’havíem de pagar amb la mort, però hauria estat saber.
I ara em pregunto: ¿què sabem?

LUCIFER
Potser la mort porta al coneixement suprem; essent com és la sola cosa certa entre les coses,
porta a la ciència més segura: l’arbre, per tant,
va ser sincer, encara que fos també mortal.

CAIN
Alas! The hopeless wretches!
They too must share my sire’s fate, like his sons;
Like them, too, without having shared the apple;
Like them, too, without the so dear-bought knowledge!
It was it promised knowledge at the price
Of death-but knowledge still: but what knows man?

LUCIFER
It may be death leads to the highest knowledge:
And being of all things the sole thing certain,
At least to the surest science: therefore
The tree was true, though deadly.

(Pàg. 209)
CAÍN
¿Per què existeixo, jo? ¿Per què ets malaurat, tu?
¿Per què ho són tots els éssers? Aquell
que ens va crear també deu ser-ho,
en tant que creador dels éssers desgraciats!
Crear destrucció no pot ser un acte
que faci algú feliç. I, tanmateix, el pare
diu que és omnipotent, el creador.
”¿Per què hi ha mal, llavors, si ell és bondat?”,
vaig preguntar-li al pare. I em va dir:
”Perquè aquest mal és el camí que porta al bé.” Que estrany, un bé que ha de brollar
del seu mortal contrari.

CAIN
Why do I exist?
Why art thou wretched? Why are all things so?
Ev’n he who made us must be, as the maker
Of things unhappy! To produce destruction
Can surely never be the task of joy,
And yet my sire says he’s omnipotent:
Then why is evil-he being good? I ask’d
This question of my father; and he said,
Because this evil only was the path
To good. Strange good, that must arise from out
Its deadly opposite.

(Pàg. 231)
CAÍN
¿I no podeu
regnar-hi  l’un i l’altre? ¿Que no hi cabeu tots dos, potser?
¿Què us distancia?

LUCIFER
Regnem tots dos, com ja t’he dit.

CAÍN
Però un dels dos fa el mal.

LUCIFER
¿Qui el fa?

CAÍN
Tu! Si pots
fer el bé als humans, ¿per què no el fas?

LUCIFER
Que el faci aquell que us va crear! No vaig crear-vos, jo.
Vosaltres sou les seves criatures; les meves, no.

CAIN
And cannot ye both reign then? –is ther not
Enought?-why should ye differ?

LUCIFER
We both reign.

CAIN
But one of you makes evil.
LUCIFER
Which?

CAIN
Thou! for
If thou canst do man good, why dost thou not?

LUCIFER
And why not he who made? I made ye not;
Ye are his creatures, and not mine.

(Pàg. 237)
CAÍN
¿De què serveix que jo hagi vist totes les coses
que m’has volgut mostrar?

LUCIFER
¿Que no et delies per saber?
¿No t’he ensenyat, en tot això que has vist,
a entendre’t tu mateix?

CAÍN
Ai las! Em sembla ser no res!

LUCIFER
Aquest és el més alt coneixement dels homes:
saber que la natura dels mortals és un no res.
Transmet aquesta ciència a la fillada,
que això els guardarà estalvis de molts mals.

CAIN
And to what end have I beheld these things
Which thou hast shown me?

LUCIFER
Didst thou not require
Knowledge? And have I not, in what I show’d,
Taught thee to know thyself?

CAIN
Alas! I seem
Nothing.

LUCIFER
And this should be the human sum
Of knowledge, to know mortal nature’s nothingness;
Bequeath that science to thy children, and
’Twill spare them many tortures.

(Pàg. 239)
CAÍN
Esperit altiu! Em parles amb supèrbia;
però tu mateix, presumptuós,
tens un que et mana.

LUCIFER
No! Pel cel que senyoreja,
i pels abismes i la immensitat dels móns
i de la vida que senyorejo amb ell, no!
Ell em va vèncer, és cert; però ningú no em mana.
Rep els honors de tots els éssers; però de mi, cap:
guerrejo en contra seu, com vaig combatre
els cels altíssims. Tota l’eternitat,
pels insondables esvorancs de l’Hades,
pels infinits reialmes de l’espai
i en les eternes eres, incomptables,
tot li disputaré! Món rere món,
estrella rere estrella, un univers i un altre
es gronxaran en les balances
fins que s’acabi aquesta lluita enorme,
si mai ha d’acabar; i això no passarà
mentre un dels dos no s’extingeixi.
¿I quina cosa extingirà aquesta immortalitat
que posseïm? ¿Qui el desfarà, aquest odi
irrevocable i mutu que ens tenim?
Si és ell el vencedor, dirà que és Mal
allò que haurà vençut; però el bé que doni
¿com serà? Si jo guanyés, només reputaria com a mal
les seves obres. Però a vosaltres, que sou mortals
de fa poc temps, nascuts a penes, ¿quins han estat els dons que Ell us ha ofert d’ençà que sou en aquest món?

CAÍN
Pocs han estat; i molts, amargs.

LUCIFER
Tornem plegats, doncs, a la terra; tasteu-hi,
tu i els teus, la resta dels celestials favors.
El mal i el bé tenen essència pròpia, i no els ha fets dolents o bons aquell que els va forjar.
Si allò que us dóna us porta bé, digueu que és bé;
si en brolla un mal, no digueu mai que és cosa meva fins que sabreu del cert la font on neix; i no jutgeu
per les paraules, tot i que surtin d’un esperit,
sinó pels fets de l’existència vostra, així ha de ser.
La poma de la fatalitat us va oferir aquest bé:
l’enteniment. No permeteu que es vincli mai
davant la tirania o l’amenaça d’una fe
contrària a tot sentit extern o als sentiments de dins:
penseu, sigueu gosats, bastiu un món intern
al fons dels vostres cors si us falla el món de fora;
així, en combat victoriós amb la natura vostra
sereu cada vegada més a prop d’una natura tota esperit.
(Desapareixen.)

CAIN
Haughty spirit!
Thou speak’st it proudly; but thyself, though proud,
Hast a superior.

LUCIFER
No! By heaven, which He
Holds, and the abyss, and the immensity
Of worlds and life, which I hold with him-No!
I have victor-true; but no superior.
Homage he has from all-but none from me:
I battle it against him, as I battled
In highest heaven. Through all eternity,
And the unfathomable gulfs of Hades,
And the interminable reals of space,
And the infinity of endless ages,
All, all, will I dispute! And world by world,
And star by star, and universe by universe
Shall tremble in the balance, till the great
Conflict shall cease, if ever it shall cease,
Which it ne’er shall, till he or I be quench’d!
And what can quench our immortality,
Or mutual and irrebocable hate?
He as a conqueror will call the conquer’d
Evil; but what will be the good he gives?
Were I the victor, his works would be deem’d
The only evil ones. And you, ye new
And scarce-born mortals, what have been his gifts
To you already in your little world?

CAIN
But few; and some of those but bitter.

LUCIFER
Back
With me, then, to thine earth, and try the rest
Of his celestial boons to ye and yours.
Evil and good are things in their own essence,
And not made good or evil by the giver;
But if he gives you good-so call him; if
Evil springs from him, do not name it mine,
Till ye know better its true fount; and -judge
Not by words, though of spirits, but the fruits
Of your existence, such as it must be.
One good gift has the fatal apple given-
Your reason:-let it not be over-sway’d
By tyrannous threats to force you into faith
’Gainst all external sense and inward feeling:
Think and endure,-and form an inner world
In your own bosom-where the outward fails;
So shall you nearer be the spiritual
Nature, and war triumphant with your own.
[They disappear

>> Enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada