Juli Cèsar - William Shakespeare
.Shakespeare, William. Juli Cèsar.
Barcelona: Bruguera, 1981
Barcelona: Bruguera, 1981
Julius Caesar
Traducció de Josep M. de Sagarra
Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 11
>> Què en diu la contraportada...
Juli Cèsar, escrita i estrenada el 1599, és una de les tragèdies més complexes de William Shakespeare; el pensament de l’autor s’amaga darrera l’actitud de cada personatge. I encara aquest es disfressa quan l’ambició ho aconsella, a fi de convèncer els altres a través d’uns raonaments lògics, però interessats i inautèntics.
Juli Cèsar és un personatge que enlluerna, i més d’un reformador renaixentista degué emmirallar-s’hi secretament. Shakespeare ho sap, i infla el personatge com ho fa l’aire calent amb una bomba de paper, enlairant-lo, proposant-lo com un exemplar humà que neda amb decisió desesperada entre les onades de la història. Juli Cèsar és la tragèdia d’una república que acaba, mossegada per l’ambició dels clans, estripada per una crisi d’envelliment –i d’enviliment- que la deixarà exhausta. El fracàs de Juli Cèsar traeix la impotència de l’home sol enfront de la tecnocràcia, la qual acabarà convertint-se en la veritable força de l’estat mastodòntic de l’antigor, l’Estat que sorgirà amb la pau octaviana.
Aquesta tragèdia és una de les obres de William Shakespeare que més interès ha despertat entre nosaltres, i ha estat repetidament traduïda. Tanmateix, en justícia podem considerar la present traducció de Josep M. de Sagarra, efectuada en plena clandestinitat entre 194 i 1943, com la definitiva.
>> Com comença...
La tragèdia de Juli Cèsar.
ACTE PRIMER ESCENA I
ROMA. UN CARRER.
Entren Flavi i Marul·lus i una colla de ciutadans
FLAVI
Au, a casa, ganduls; aneu a casa! ¿Que potser és festa avui? Què! ¿No ho sabeu, sent artesans, que no podeu dar voltes en dia de treball sense dur els estris de vostre ofici?
>> Moments...
(Pàg. 18)
ENDEVÍ
Cèsar!
CÈSAR
¿Qui crida?
CASCA
Que els sorolls s’apaguin! Silenci un altre cop!
CÈSAR
¿Qui entre el garbuix em demana, que sento jo una llengua més estrident encara que la música cridant: “Cèsar”? Parleu. Cèsar escolta.
ENDEVÍ
Doncs, dels idus de març, no te’n refiïs.
CÈSAR
¿Qui és aquest home?
BRUTUS
Un endeví que us prega que dels idus de març no us refieu.
(Pàg. 21)
CÈSAR
¿Qui és aquest home?
BRUTUS
Un endeví que us prega que dels idus de març no us refieu.
(Pàg. 21)
CÀSSIUS
Per tant, bon Brutus, pareu l’orella: com que vós sabeu que a vós mateix tan bé no us podeu veure com per reflexió, jo, mirall vostre, a vós mateix descobriré, amb modèstia, el que encar no sabeu de vós mateix.
(Pàg. 23)
CÀSSIUS
(...) Oh déus!, em té completament torbat que un home d’aquest tremp tan poca cosa vagi endavant del mon majestuós i que tot sol pugui portar la palma!
Per tant, bon Brutus, pareu l’orella: com que vós sabeu que a vós mateix tan bé no us podeu veure com per reflexió, jo, mirall vostre, a vós mateix descobriré, amb modèstia, el que encar no sabeu de vós mateix.
(Pàg. 23)
CÀSSIUS
(...) Oh déus!, em té completament torbat que un home d’aquest tremp tan poca cosa vagi endavant del mon majestuós i que tot sol pugui portar la palma!
(Pàg. 26)
CÈSAR
Si fos més gras! Però no em fa cap por; no obstant, si el nom que duc fos susceptible de basarda, jo no conec un home al qual evités mes que al magre Cassius. Llegeix molt, és un gran observador, i sap veure a través dels fets dels homes; no escolta mai la música, i somriu rarament, i si ho fa és d’una manera com si d’ell és burlés, com si escarnís l’esperit seu que pugui decidir-se a somriure davant alguna cosa. Homes així no viuran mai de gust mentre veuen un altre que s’enfila. Per tant, són perillosos, i ho són força. Mes aviat et dic el que cal témer que el que temo, perquè sóc sempre Cèsar.
(Pàg. 33)
CASCA
¿I resteu impàvid si, com cosa malalta, tots tremolen, els pilars de la terra? Ciceró, he vist tempestes en què el vent xisclaire partia les alzines més feixugues, i he vist el mar ambiciós inflar-se i exaltar-se amb la fúria i la bromera fins a la ratlla dels temibles núvols; però mai fins aquesta nit, fins ara, no he passat entremig d’una tempesta gotejant foc. O bé hi ha una baralla entre la gent del cel, o la insolència excessiva del món els déus irrita i ens engeguen llur fúria assoladora.
(Pàg. 44)
CÈSAR
Si fos més gras! Però no em fa cap por; no obstant, si el nom que duc fos susceptible de basarda, jo no conec un home al qual evités mes que al magre Cassius. Llegeix molt, és un gran observador, i sap veure a través dels fets dels homes; no escolta mai la música, i somriu rarament, i si ho fa és d’una manera com si d’ell és burlés, com si escarnís l’esperit seu que pugui decidir-se a somriure davant alguna cosa. Homes així no viuran mai de gust mentre veuen un altre que s’enfila. Per tant, són perillosos, i ho són força. Mes aviat et dic el que cal témer que el que temo, perquè sóc sempre Cèsar.
(Pàg. 33)
CASCA
¿I resteu impàvid si, com cosa malalta, tots tremolen, els pilars de la terra? Ciceró, he vist tempestes en què el vent xisclaire partia les alzines més feixugues, i he vist el mar ambiciós inflar-se i exaltar-se amb la fúria i la bromera fins a la ratlla dels temibles núvols; però mai fins aquesta nit, fins ara, no he passat entremig d’una tempesta gotejant foc. O bé hi ha una baralla entre la gent del cel, o la insolència excessiva del món els déus irrita i ens engeguen llur fúria assoladora.
(Pàg. 44)
BRUTUS
(...) Des del moment que Càssius va esmolar-me contra Cèsar, la son em fuig dels ullals.
Entre l’acompliment d’un fet terrible i el primer impuls, l’espai de temps que passa és el mateix que un fastigós mal somni. Els instruments mortals i el nostre geni aleshores es troben en consell, i, a la manera d’un petit reialme, pateix l’estat de l’home una revolta.
(Pàg. 50)
BRUTUS
(...) Hem d’ésser, Caius, sacrificadors, però no carnissers; que tots nosaltres ens oposem a l’esperit de Cèsar, i en l’esperit dels homes no hi ha sang. Oh, si poguéssim ensorrar-li l’ànima sense tocar-li el cos! Però ja és pena si cal que Cèsar sagni! Amics gentils, matem-lo agosarats, però no amb ràbia. Tallem-lo com a carn digna dels déus, no com rebuig per a la dent dels gossos.
Que els nostres cors s’assemblin a aquells amos que atien llurs criats a un acte d’ira, però, subtils, després sembla que els renyen.
Això farà el nostre acte necessari sense fer-lo odiós, i als ulls del poble tindrem el nom d’uns homes que depuren, i ningú podrà dir-nos assassins.
No cal que penseu més en Marc Antoni, perquè no farà més que el braç de Cèsar quan caigui el cap de Cèsar.
(Pàg. 59)
CÈSAR
¿És que podríem evitar allò que viu en el propòsit dels poderosos déus? Passi el que passi, Cèsar sortirà avui. Que aquests auguris afecten tot el món igual que Cèsar
CALPÚRNIA
¿Surt un cometa quan es mor un pobre? En canvi, els cels mateixos s’incendien quan mor un príncep.
CÈSAR
Els covards es moren molts cops abans que la llur mort arribi, i el valent només mor una vegada.De tots aquells prodigis que he sentit fins avui, el que em fa més estranyesa és saber com els homes són porucs, vist que la mort, fi necessària nostra, arribarà quan hagi d’arribar.
(Pàg. 73)
CÈSAR
Em commouria si fos com vosaltres; si jo pogués pregar a fi de commoure, els precs em commourien.
Però jo sóc constant com ho és l’estrella del nord, que en la fixesa i el repòs en tot el firmament no té companya. Els cels estan pintats d’innumerables espurnes; de foc viu són totes elles i cadascuna resplendeix, però una entre totes sols manté la plaça.
Així en el món hi ha bona mena d’homes, tots són de carn i sang, i són sensibles, però entre el nombre sols en conec un que es manté inassaltable en el seu rengle i no el fan trontollar. I que aquest sóc jo, deixeu que en aquest cas us ho demostri: ferm vaig ésser quan Címber bandejava, i sóc ferm mantenint el seu exili.
CINNA
Oh Cèsar!
CÈSAR
Prou! ¿Vols aixecar l’Olimp?
DECI
Gran Cèsar!...
CÈSAR
És en va que t’agenolles!
CASCA
Oh mans, parleu per mi!
(Casca el primer i després els altres conspiradors, Marc Brutus i tot, apunyalen Cèsar)
CÈSAR (Moribund)
¿Tu també, Brutus? Doncs caigui Cèsar (Mor).
(Pàg. 86)
BRUTUS
(...) aquí va la meva resposta: jo estimava Cèsar, però estimava més Roma. ¿Preferiu que Cèsar visqués i que moríssiu tots esclaus a que Cèsar sigui mort i visqueu tots lliures? Com que Cèsar m’estimava, jo el ploro; com que era afortunat, me n’alegro; com que era valent, l’honoro; però, com que era ambiciós, jo l’he mort. Aquí hi ha llàgrimes pel seu afecte; alegria per la seva fortuna; honor pel seu coratge, i, per la seva ambició, la mort. ¿Qui hi ha aquí tan baix que vulgui ésser esclau? Si n’hi ha un, que parli, perquè és a ell que jo acabo d’ofendre. ¿Qui hi ha aquí tan barbre que no vulgui ser romà? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan vil que no vulgui estimar la seva pàtria? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. Espero una resposta!.
(Pàg. 124)
BRUTUS
(...) Hi ha una marea en els afers dels homes: si un s’hi llença al moment de la pujada, atrapa la fortuna; més, si un deixa que se li escapi, tot el gran viatge de la vida es consum en aiguamolls i en racons de misèria.(...)
>> Altres n'han dit...
Cuchitril literario, Tlamatzinco,
>> Enllaços:
William Shakespeare, Shakespeare revisited, la seva obra al català, la Tragèdia Shakespeariana, Ah! l'ambició!!, Cèsar, Brutus, Cassius, Marc Antoni, Senat romà, República romana, el poder de l'oratòria política, Idus de març, Orson Welles: un escàndol o una genialitat?, Mark Twain, reporter.
(...) Des del moment que Càssius va esmolar-me contra Cèsar, la son em fuig dels ullals.
Entre l’acompliment d’un fet terrible i el primer impuls, l’espai de temps que passa és el mateix que un fastigós mal somni. Els instruments mortals i el nostre geni aleshores es troben en consell, i, a la manera d’un petit reialme, pateix l’estat de l’home una revolta.
(Pàg. 50)
BRUTUS
(...) Hem d’ésser, Caius, sacrificadors, però no carnissers; que tots nosaltres ens oposem a l’esperit de Cèsar, i en l’esperit dels homes no hi ha sang. Oh, si poguéssim ensorrar-li l’ànima sense tocar-li el cos! Però ja és pena si cal que Cèsar sagni! Amics gentils, matem-lo agosarats, però no amb ràbia. Tallem-lo com a carn digna dels déus, no com rebuig per a la dent dels gossos.
Que els nostres cors s’assemblin a aquells amos que atien llurs criats a un acte d’ira, però, subtils, després sembla que els renyen.
Això farà el nostre acte necessari sense fer-lo odiós, i als ulls del poble tindrem el nom d’uns homes que depuren, i ningú podrà dir-nos assassins.
No cal que penseu més en Marc Antoni, perquè no farà més que el braç de Cèsar quan caigui el cap de Cèsar.
(Pàg. 59)
CÈSAR
¿És que podríem evitar allò que viu en el propòsit dels poderosos déus? Passi el que passi, Cèsar sortirà avui. Que aquests auguris afecten tot el món igual que Cèsar
CALPÚRNIA
¿Surt un cometa quan es mor un pobre? En canvi, els cels mateixos s’incendien quan mor un príncep.
CÈSAR
Els covards es moren molts cops abans que la llur mort arribi, i el valent només mor una vegada.De tots aquells prodigis que he sentit fins avui, el que em fa més estranyesa és saber com els homes són porucs, vist que la mort, fi necessària nostra, arribarà quan hagi d’arribar.
(Pàg. 73)
CÈSAR
Em commouria si fos com vosaltres; si jo pogués pregar a fi de commoure, els precs em commourien.
Però jo sóc constant com ho és l’estrella del nord, que en la fixesa i el repòs en tot el firmament no té companya. Els cels estan pintats d’innumerables espurnes; de foc viu són totes elles i cadascuna resplendeix, però una entre totes sols manté la plaça.
Així en el món hi ha bona mena d’homes, tots són de carn i sang, i són sensibles, però entre el nombre sols en conec un que es manté inassaltable en el seu rengle i no el fan trontollar. I que aquest sóc jo, deixeu que en aquest cas us ho demostri: ferm vaig ésser quan Címber bandejava, i sóc ferm mantenint el seu exili.
CINNA
Oh Cèsar!
CÈSAR
Prou! ¿Vols aixecar l’Olimp?
DECI
Gran Cèsar!...
CÈSAR
És en va que t’agenolles!
CASCA
Oh mans, parleu per mi!
(Casca el primer i després els altres conspiradors, Marc Brutus i tot, apunyalen Cèsar)
CÈSAR (Moribund)
¿Tu també, Brutus? Doncs caigui Cèsar (Mor).
(Pàg. 86)
BRUTUS
(...) aquí va la meva resposta: jo estimava Cèsar, però estimava més Roma. ¿Preferiu que Cèsar visqués i que moríssiu tots esclaus a que Cèsar sigui mort i visqueu tots lliures? Com que Cèsar m’estimava, jo el ploro; com que era afortunat, me n’alegro; com que era valent, l’honoro; però, com que era ambiciós, jo l’he mort. Aquí hi ha llàgrimes pel seu afecte; alegria per la seva fortuna; honor pel seu coratge, i, per la seva ambició, la mort. ¿Qui hi ha aquí tan baix que vulgui ésser esclau? Si n’hi ha un, que parli, perquè és a ell que jo acabo d’ofendre. ¿Qui hi ha aquí tan barbre que no vulgui ser romà? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan vil que no vulgui estimar la seva pàtria? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. Espero una resposta!.
(Pàg. 124)
BRUTUS
(...) Hi ha una marea en els afers dels homes: si un s’hi llença al moment de la pujada, atrapa la fortuna; més, si un deixa que se li escapi, tot el gran viatge de la vida es consum en aiguamolls i en racons de misèria.(...)
>> Altres n'han dit...
Cuchitril literario, Tlamatzinco,
>> Enllaços:
William Shakespeare, Shakespeare revisited, la seva obra al català, la Tragèdia Shakespeariana, Ah! l'ambició!!, Cèsar, Brutus, Cassius, Marc Antoni, Senat romà, República romana, el poder de l'oratòria política, Idus de març, Orson Welles: un escàndol o una genialitat?, Mark Twain, reporter.
>> Llegeix-lo:
Espanyol, juntament amb altres tragèdies (pdf)
Portuguès,
Anglès (web),
Anglès (web),
Anglès (multiformat),
Anglès antic/modern (web)
Anglès edició any 1807 juntament amb altres obres (google llibres)
Anglès - llatí bilingüe (google llibres)
>> Escolta'l:
Anglès (Mercury Theatre - Assaigs i comentaris O.Welles)
.
Portuguès,
Anglès (web),
Anglès (web),
Anglès (multiformat),
Anglès antic/modern (web)
Anglès edició any 1807 juntament amb altres obres (google llibres)
Anglès - llatí bilingüe (google llibres)
>> Escolta'l:
Anglès (Mercury Theatre - Assaigs i comentaris O.Welles)
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada