dilluns, 24 de maig de 2010

L'home-llop - Boris Vian


Vian, Boris. L’home-llop
Barcelona: Columna, 1992





Le loup-garou
Traducció de J.A. Martínez Schrem i d’Assumpció Arranz Griñan





>> Què en diu la contraportada...
L'amor és cec, ja ho sabem, i per això l'únic possible és amb una desconeguda amb qui heu ensopegat enmig d'una boira on no es clissa res. Veure el rostre d'una cantant -si l'haguéssiu vist!- us durà a la cadira elèctrica, i veure les meravelles de la dona somiada entre les urpes del Major de maligne ull de vidre us farà ser un sant Jordi de diumenge a la tarda. Què feu tocant la trompeta tota la nit amb dos bordegassos amb qui no teniu res a dir-vos i per a una colla d'enzes d'uniforme que només volen fer el fatxenda? No diuen res les tres esquiadores que ni us passen el pa a taula i xerra que xerra la noia suïcida que heu salvat. París és ple de paranys per a paraules i màquines d'or. A muntanya, a vailet esdevé pensador d'un cop d'esclop i ve a París. A Ville-d'Avray, al bosc dels Falsos Reposos, un jove llop és mossegat per un violent Mag, i també fa cap a París. El Major emprèn el seu viatge al sud...

>> Com comença...
Vivia al bosc de Falsos Reposos, a baix de la costa de Picardia, un llop adult molt bonic, de pèl negre i grans ulls vermells. Es deia Dionís i la seva distracció favorita consistia a mirar com els cotxes que venien de Ville-d’Avray donaven gas per emprendre el pendent lluent sobre el qual un ruixat a vegades plaquejava el reflex oliva dels grans arbres.

>> Moments...
(Pàg. 49)
-Baixo a veure la portera i em deixo la bragueta oberta –va dir-. Així veurem si hi ha boira o són els meus ulls.
Car l’esperit cartesià del francès el porta a dubtar de l’existència d’una boira opaca, fins i tot si ho és tant com per no deixar-hi veure; i no és pas el que pugui dir la ràdio que corre risc d’orientar la seva decisió per fer-lo arribar a la conclusió de l’estrany. La ràdio són uns animals.
- Me la trec –digué Orverd- i baixo així.
(L’AMOR ÉS CEC)

(Pàg. 64)
El calor sorprenent només d’entrada. He fet malament de posar-me la samarreta i hauria de vigilar el forat dels pantalons, però la jaqueta és prou llarga, no el veuran, i després de tot, no són més que putes i paios que se me’n foten.
(MARTIN M'HA TELEFONAT...)

(Pàg. 67)
Entra un major, no, una estrella de plata, un coronel, amb una bonica noia al braç, bona noia és potser dir massa, té la pell clara i rosa, els trets rodons com si l’acabessin de tallar del gel i s’hagués fos una mica, aquesta mena de trets arrodonits, sense bonys, sense clotets, això té alguna cosa d’una mica repugnant, amaga per força alguna cosa, fa pensar en un forta de cul després d’una lavativa, ben net i desodoritzat.
(MARTIN M'HA TELEFONAT...)

(Pàg. 95)
(...) Sense diners. Pobra, pobra Flàvia. No, és cert: ella ara en tenia. Però quina història més punyent. No es pot acceptar una misèria semblant. Quina sort que ell es trobés allí. Per a ella. Sempre arriba algú a temps per a tothom?
(UNA HISTORIA PENOSA)

(Pàg. 107)
(...) aquest llogarret és un niu d’ateus, mantinguts en el pecat pels discursos culpables d’un mestre de la vella escola, i el rector s’emborratxa cada dissabte, fet que lleva pes a la seva paraula sagrada. Tanmateix, si no s’hi està gens acostumat, hom no esdevé pensador sense sentir-se temptat d’atribuir-ne la responsabilitat a una Força Superior, i el millor en aquest cas era donar gràcies a Déu.
(EL PENSADOR)


(Pàg. 131)
És una idea preconcebuda representar-se els científics, i les dones en particular, sota els aspectes de l’autoritat i la lletjor. Evidentment, les dones són més dotades que els homes per a la recerca. I algunes professions en què l’aspecte exterior juga un paper selectiu, com la d’actor, comporten una proporció relativament elevada de Venus. Així i tot, si s’aprofundeix en el problema, es constata de seguida que una bonica matemàtica no es, ben mirat, més rara que una actriu intel·ligent.
(EL PERILL DELS CLÀSSICS)

>> Altres n'han dit...
Manola, Ceremonias, La litera

>> Enllaços...
Boris Vian, Boris Vian era ben negre, escolteu com exercia la seva creativitat, font d'inspiració,
Weegee, el fotograf del desencant, Anatomia d’una trompeta,


>> Llegeix-lo
Espanyol, espanyol

>> Escolta'l
Espanyol - El amor es ciego
,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada