Lleixes

"Le Nord face au Sud, l’Occident face à l’Orient, la tradition face à la modernité (...)" Presl, Nicolas. Orientalisme.  Ginebra:  Editions Atrabile, 2014 Orientalisme Col.lecció Flegme ::: Que en diu la contraportada: Le Nord face au Sud, l’Occident face à l’Orient, la tradition face à la modernité, ou encore, plus prosaïquement, ceux pour qui les frontières s’ouvrent face à ceux pour qui elles se ferment; ce sont toutes ces relations, ces affrontements mâtinés d’interdépendance, mais aussi la limite de ces définitions, qu’interroge Nicolas Presl dans son nouveau livre, Orientalisme . Quelque part en Turquie, de l’autre côté du Bosphore, des gens se croisent; un berger rêve de modernité, une jeune femme a des fantasmes d’amour et de liberté, des  touristes prennent des photos qu’ils imaginent pleines d’authenticité… Pour les amoureux, la solution pourrait être la fuite vers la ville, nouvel Eldorado plein de promesses… Evidemment, plus grand ser...

"(...) Dins la unitat hi ha bellesa dins la unitat hi ha poder si el cap i el cor es complementen i pensen." Thiong’o, Ngũgĩ wa. La revolució vertical o per què els humans caminen drets. Barcelona: Plaza & Janés Editores, 2001 The Upright Revolution . Traducció de Josefina Caball. Il·lustracions d’Agustín Comotto. Canço composta per Clara Peya. ::: Què en diu la contraportada... La revolució vertical és una faula africana d’estil clàssic escrita en kikuiu i traduïda a més de vuitanta llengües arreu del món. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d’aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres. El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. Com acabarà tot? Un meravellós conte de...

"(...) havia descobert feia anys que no era blanca ni home, i que tota llibertat i triomf els eren prohibits." Morrison, Toni. Sula.  Barcelona: Columna, 1995 Sula . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Columna, 176 ::: Què en diu la contraportada... Amb Sula assistim a la dura però màgica vida de dues dones negres unides per una profunda amistat a l’Amèrica de la primera meitat del segle XX. Des de la seva infantesa en un miserable llogarret d’Ohio fins als diferents camins que trien quan es fan grans –una com a dona casada responsable d’una família, l’altra anant a la universitat i portant una vida independent-, Nel Wright i Sula Peace patiran en la pròpia pell les conseqüències de la seva condició: el fet de ser dones i negres. Toni Morrison, Premi Nobel de Literatura 1993, fa un retrat cru i sense concessions de les condicions de vida i la mentalitat que se’n deriva de la comunitat negra dels EUA, en un relat ple de força i poesia alhora que penetra...

"Hombres de peso, eso eran; hombres de sustancia, hombres que reclamaban deferencia. Y no obstante... ahí estaban (...)" Lessing, Doris. El día en que murió Stalin / La mujer  Barcelona: Plaza & Janés Editores, 2001 The day Stalin died / The Woman . Traducció de Marta Pessarrodona. Col·lecció De bolsillo, 37 ::: Què en diu la contraportada... Estos dos magníficos relatos constituyen una prueba acabada de las excepcionales dotes de Doris Lessing para la narración corta. Con sutileza y fina ironía, dando tanta relevancia a lo explícito como a lo sugerido, cuenda dos historias de temática muy distinta pero aunadas por un mismo sentimiento: el incorregible ahínco con que los seres humanos intentamos ocultarnos la postergación y la frustración que depara toda vida, valiéndonos de los convencionalismos sociales, la hipocresía e incluso la imaginación más desaforada. En El día en que murió Stalin la protagonista se ve arrastrada a un absurdo y vano ritual...

"(...) Regió mai no fressada ni fressable. Camí a l’incommogut incommovible. Si ets prou resolut, endavant! No hi ha pany ni forrellat; tot al voltant, els erms, la soledat...(...)." Goethe, Johann Wolfgang. Faust.  Barcelona: Edicions Proa, 1995 (3ª ed.). Faust . Traducció de Josep Lleonart. Col·lecció Clàssics moderns ::: Què en diu la contraportada... Sembla que un tal Faust, de nom Georg o Johannes, nascut cap al 1480, va estudiar a Cracòvia ciències màgiques i va esdevenir popular pels seus fets miraculosos i per les seves bretolades. Un segle després, la llegenda ja era matèria literària i aquest pseudohumanista, aventurer i alquimista, protagonitzava opuscles i peces de teatre d’intencionalitat moralitzadora. La seva fama va arribar fins a a Anglaterra, on Christopher Marlowe publicava el 1601 La tràgica història del doctor Faustus. Però no va ser fins a principis del segle XIX que la figura de Faust va esdevenir universal. Goethe (1749...

"(...) hi ha converses entre enamorats que, traspassat un límit, t’arrosseguen inevitablement al centre de la foscor." Giordano, Paolo. Negre i plata.  Barcelona: Edicions 62, 2015 Il nero e l’argento .  Traducció de Teresa Muñoz. Col.leccció El balancí,733 ::: Què en diu la contraportada... En el dia  a dia d’una parella es barregen els bons i els mals dies, els caràcters amb humors negres, malenconiosos i introvertits (ell), amb els argentats, radiants i vitalistes (ella). Cadascun amb els seus capricis, els seus desigs, les seves inseguretats. La convivència quotidiana, doncs, no és un camí de roses. I encara menys quan es tracta d’una parella jove que està aprenent que les famílies, com les persones, també pateixen la solitud. Afortunadament la jove família protagonista de Negre i plata –el narrador, la seva dona i el fill– compta amb la senyora A –68 anys, vídua sense fills– que entra en les seves vides per fer-se càrrec de les tasques de la ca...

"(...) Creía estar tratando con la muerte... ¡y se me impone la vida!" Lepage, Emmanuel. Una primavera en Chernóbil MDR: Spaceman Books, 2014 Un printemps a Tchernobyl.   Traducció de Lorenzo F. Díaz. ::: Què en diu la contraportada... El 26 de abril de 1986 en Chernóbil, Ucrania, tuvo lugar el peor accidente nuclear del siglo XX. Veintidós años exactos más tarde, Emmanuel Lepage visita el lugar de la catástrofe. Una primavera en Chernóbil es la segunda historieta documental que realiza después del aplaudido Voyage aux iles de la Désolation. “Se me daba la oportunidad de hacer mi primer reportaje dibujado. No solo sería testigo del mundo, sino que ¡me “implicaría” en  él! ¡Sería actor! ¡Militante, incluso! En este oficio, dibujando mis páginas en solitario, tengo a veces la impresión de que veo el mundo a través de un cristal. De estar “al margen”. ¡Esta vez sentiría el mundo en la piel! Claro que era arriesgado. ¡Pero tan emocionante! Iba a...