La revolució vertical - Ngũgĩ wa Thiong’o

"(...) Dins la unitat hi ha bellesa
dins la unitat hi ha poder
si el cap i el cor es complementen
i pensen."

Thiong’o, Ngũgĩ wa. La revolució vertical o per què els humans caminen drets.
Barcelona: Plaza & Janés Editores, 2001

The Upright Revolution. Traducció de Josefina Caball.
Il·lustracions d’Agustín Comotto. Canço composta per Clara Peya.



::: Què en diu la contraportada...
La revolució vertical és una faula africana d’estil clàssic escrita en kikuiu i traduïda a més de vuitanta llengües arreu del món. Un homenatge a la tradició de la literatura oral i d’aquell màgic moment compartit que suposa llegir als altres.
El conte narra la formació del cos humà com una discussió entre les seves parts. Braços i cames voldran demostrar que són els més importants en una competició que tindrà com a testimonis tots els animals. Els animals els prendran per bojos, i les altres parts del cos voldran dir-hi la seva. Com acabarà tot?
Un meravellós conte de Ngũgĩ wa Thiong’o il·lustrat per Agustín Comotto amb una cançó composta per Clara Peya i lletra adaptada per Alícia Serrat.

::: Com comença...
Fa molt de temps, els humans caminaven amb les
cames i els braços, com qualsevol altra criatura
de quatre extremitats (...).


::: Moments...
(Pàg. 17)

(Pàg. 18) 
(...) Encegades per la gelosia, no veien
que gràcies als braços i les cames podien anar als llocs.
Llavors van començar a conspirar contra els dos
parells d’extremitats.

(36)

(Pàg. 46)
Per fi va tocar a les cames i als dits dels peus desafiar
els rivals. Van dir que el seu repte era senzill. Els braços
i les mans haurien de portar tot el cos d’una part de
la clariana a l’altra. “Quina prova més estúpida” van
pensar els arrogants dits de les mans.

(Pàg. 47)

(Pàg. 60)
El debat entre els òrgans per decidir qui havia guanyat
va durar cinc dies, tants com dits tenia cada peu i
cada mà. Però per més que s’hi van esforçar, van ser
incapaços de proclamar un clar guanyador: cadascun
dels parells d’extremitats era millor en allò que sabia
fer més bé: els uns depenien dels altres (...).

(Pàg. 70)
(...) Aquesta divisió clara de funcions va fer
del cos humà una màquina biològica formidable, que va
superar fins i tot els animals més grossos perquè podia
fer moltes més coses i molt més bé.

(Pàg. 73)
(...) Van voler deixar clar que tothom tenia
el mateix poder i que el cap i tot el que hi havia a
sota eren iguals. Per subratllar-ho, els òrgans van
assegurar-se que quan un d’ells sentís dolor o joia,
tots els altres també en sentissin. Van advertir a la boca
que quan digués el meu això o allò parlava en nom
de tot el cos i no només en el seu.

(Pàg. 74)
(...) Dins la unitat hi ha bellesa
dins la unitat hi ha poder
si el cap i el cor es complementen
i pensen.

(Pàg. 76)
(...) això és el que diferencia
els humans dels animals, o d’aquells que van rebutjar
la revolució vertical.



::: Altres n'han dit...
La màgia dels llibres, 25 línies, CulturPlaza (Clara Berenguer), La antigua Biblos, Pep Grill.

::: Enllaços:
Ngũgĩ wa Thiong’o, Josefina Caball, Clara Peya, Alícia Serrat, Agustín Comotto, filosofia i pensament de l'autor, la importància de la llengua en la transmissió del coneixement, el context de l'edició, la cultura kikuiu, la llengua kikuiu en xifres.

::: Llegeix-lo:
Kikuiu (html)
Anglès (html)
... i fins a 80 versions idiomàtiques més per llegir i escoltar (html)