Lleixes

"(...) ¿Doncs què passa,  marit meu, doncs què passa, jo em pregunto, que ara ets tan foraster de tu mateix? (...) " Shakespeare, Willian. La comèdia dels errors.  Barcelona: Bruguera, 1981 The Comedy of Errors . Traducció de Josep M. de Sagarra Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal, 12 ►  Què en diu la contraportada... La comèdia dels errors és la primera comèdia escrita per William Shakespeare. Hom la data habitualment a les acaballes del 1591, o bé dintre ja del 1592, immediatament després de les tres parts d'Enric IV i de Ricard III. Diríem que, en acabar de sortir dels horrors d'aquesta darrera tragèdia, Shakespeare, terriblement humà, sent la necessitat de refrescar-se en unes fonts més agradoses, de ventar-se de la pell els esquitxos sangonosos d'aquell monarca astut i brutal. I decideix fer-ho amb una alegria sense fre, sense por a les exageracions i a les incongruències, que posades en les seves mans es tornen profundament congr...

"(...) aún queda margen para vivir, no sé si mucho o poco. Algo. Lo suficiente. " Tizón, Eloy. La voz cantante.  Barcelona: Anagrama, 2004 Col·lecció Narrativas Hispánicas, 361 ►  Què en diu la contraportada... Un martes al mediodía, en un vagón de metro, el profesor Gabriel Endel ve al diablo. No se trata de un espejismo ni de una alucinación: es Lucifer en persona. El Ángel Caído. Belcebú. Como un pasajero más, mezclado entre los viajeros. Está seguro de ello. Lo sabe porque no es la primera vez que sus miradas se cruzan. Ya le ha visto antes, en distintas ocasiones, a lo largo de su vida. A partir de ese encuentro en el metro, la máquina de evocar se pone en funcionamiento, y Gabriel Endel toma la palabra para narrar y hacer el recuento de las veces que el diablo, adoptando diferentes máscaras y disfraces, cambiando de identidad y de nombre, se ha inmiscuido en sus asuntos. Convencido de que "la biografía entre de cualquier ser humano puede resumirse...

" No cregueu mai, doncs, d'entrada, en la desventura dels homes. Demaneu-los solament si encara poden dormir... Si sí, tot va bé. N'hi ha prou. "  Céline, L.F. Viatge al fons de la nit. Barcelona: Proa, 2007 Voyage au bout de la nuit . Traducció d'Estanislau Vidal-Folch Col·lecció A tot vent, 460 ►  Què en diu la contraportada... Viatge al fons de la nit (1932), la novel·la que projectà Céline a la fama literària, és un atac frontal i sarcàstic contra tota la societat. Céline fa girar tota l'acció de la novel·la al voltant d'un inoblidable personatge central -Bardamu-, que és el retrat enlluernant i alhora esfereïdor de l'autor. Céline representa, millor que cap altre escriptor modern, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, elegant i immers en l'argot, Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat be...

"Novecento... ¿Por qué no bajas? ¿Por qué?" Baricco, Alessandro. Novecento.  Barcelona: Anagrama, 1999 Novecento . Traducció de Xavier González Col·lecció Compactos, 191   ►   Què en diu la contraportada... En los años de entreguerras, un transatlántico, el Virginian, recorría las rutas entre Europa y América, con su carga de millonarios, de turistas, de emigrantes... En el Virginian tocaba cada noche un pianista extraordinario, llamado Novecento, con una técnica maravillosa, capaz de arrancar notas mágicas, inauditas. Se hablaba de su inusitado duelo pianístico nada menos que con Jelly Roll Morton, el inventor del jazz... Se decía que el melancólico pianista había nacido en el barco, del que jamás habría descendido. Se decía que nadie sabía la razón. Un monólogo teatral, recientemente llevado al cine por Giuseppe Tornatore con el título La leyenda del pianista en el océano , del que Alessandro Baricco ha afirmado: «Más que un texto teatral, lo cons...

"(...) si un no té el coratge d'anar més enllà no entendrà mai, només es veurà constret a interpretar tota la vida sense saber per què." Tabucchi, Antonio. El fil de l'horitzó.  Barcelona: Pòrtic, 1987 I filo dell'orrizzonte . Traducció de Santiago Albertí i Marta Albertí Col·lecció El brot, 46 ►   Què en diu la contraportada... "Aquest llibre és deutor d'una ciutat, d'un hivern particularment fred i d'una finestra. Escriure'l no m'ha procurat gaire alegria. Tanmateix he notat que, com més s'envelleix, més es tendeix a riure sol." ►   Com comença... Per a obrir els calaixos cal girar la maneta de palanca, tot pitjant. Aleshores la molla es desenganxa, el mecanisme es dispara amb un lleu clic metàl·lic, es posen automàticament en moviment els coixinets de boles, els calaixos estan lleugerament inclinats i s'escorren tots sols sobre petites vies. De primer apareixen els peus, després el ventre, després el t...

"(...) l'amor, que és l'egoisme de dos, ho sacrifica tot per a ell mateix i viu de mentides." Radiguet, Raymond. El diable al cos. Barcelona: Viena Edicions, 2010 Le Diable au corps. Traducció de Josep Maria Pinto. Col·lecció Clàssics moderns. ► Què en diu la contraportada... Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s'havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos. En aquesta obra, Radiguet parla obertament de la iniciació sexual d'un adolescent amb una dona més gran que ell, casada amb un militar que ha estat mobilitzat al front durant la Gran Guerra. Però, sobretot, parla de l'irrefrenable...

"Al Voló, uns oficials espanyols han injuriat un turista francès culpable d'aquest grafit: Visca Catalunya!." F énéon, Félix. Notícies de tres ratlles.  Barcelona: L'Avenç, 2012 Traducció de Joan-Lluís Lluís Col·lecció Literatures   i è  Què en diu la contraportada... Les «notícies de tres ratlles» són un objecte literari no identificat. El diari parisenc Le Matin va publicar a partir de 1905 notícies curtes que circulaven per telègraf. L’arribada de Félix Fénéon va transformar aquesta monòtona secció en una atracció diària. Entre maig i novembre de 1906, Fénéon va fer de la recopilació de notícies breus un exercici estètico-polític. Abans de Fénéon, un tren que descarrilava era un tren que descarrilava. Amb ell, el mateix descarrilament esdevenia una altra cosa: potser una obra literària, potser una obra de subversió política. Així, les «notícies de tres ratlles» van esdevenir «Contes de tres ratlles» o, fins i tot, autèntics «haikus periodístics»....