Lleixes

De Vigan, Delphine. No i jo. Barcelona: Edicions 62, 2009 No et moi Traducció de Ona Rius Piqué Col·lecció El Balancí, 611 >>Què en diu la contraportada... Lou Bertignac té tretze anys: la seva família viu tancada en un silenci opriment, i a l’escola la seva intel·ligència precoç l’ha portat fins a una classe avançada. Incapaç d’establir cap relació, Lou passa la major part del temps col·leccionant paraules, somiant en un petó i observant les emocions dels altres en les estacions de tren. I és aquí, a la parisenca estació d’Austerlitz, on Lou troba Nolwenn, una jove sense sostre solitària i rebel, amb els vestit bruts i l’expressió cansada de tant qüestionar-se el món. Enmig de la follia de la gran ciutat, No i Lou construiran una amistat que potser aconseguirà canviar les seves vides i reduir la injustícia i la misèria al món. Novel·la d’aprenentatge, No i jo relata amb el to just i els sentiments sincers un somni d’adolescència sotmès a prova per la realitat. >>Com comen...

Arqués, Neus. Una mujer como tú. Barcelona: Martínez Roca Ediciones, 2009 >> Què en diu la contraportada... Marta, Luisa y Bel son tres amigas que parecen tenerlo todo: son guapas, su trabajo les satisface y han encontrado al hombre perfecto. Sin embargo, las tres han llegado a un punto de inflexión: lo que tanto les costó empieza a resultarles insuficiente. Por su parte, Ruth, divorciada, judía y single , regresa a Barcelona a causa de la muerte repentina de su padre. En la ciudad apuesta por una nueva vida y un nuevo proyecto, contraviniendo la tradición familiar y religiosa. ¿Qué están dispuestas a sacrificar y hasta dónde están dispuestas a llegar estas cuatro mujeres para conseguir lo que quieren? Un mujer como tú sigue a las cuatro protagonistas en su tortuoso camino hacia la satisfacción personal y, en tono de humor y de una manera frágil, nos presenta los retos actuales de la mujer urbana: encontrar pareja en un “me...

Auster, Paul. Desaparicions Lleida: Pagès Editors, 1994 Disappearances Traducció de Jordi Casellas Col·lecció Biblioteca de la Suda, 13 >>Com comença... Passa alguna cosa, i des del moment en què comença a passar, ja res pot tornar a ser el mateix. Passa alguna cosa. O bé, no passa alguna cosa. Un cos es mou. O bé, no es mou. I si es mou, alguna cosa comença a passar. I fins i tot si no es mou, alguna cosa comença a passar. (Espais blancs) Something happens, and from the moment it begins to happen, nothing can ever be the same again. Something happens. Or else, something dones no happen. A body moves. Or else, it does not move. And if it moves, something begins to happen. And even if it does not move, something begins to happen. (White Spaces) >>Moments... (Pàg. 25) Descriure-ho amb tots els detalls probablement no és impossible. Però caldrien tantes paraules, tants dolls de síl·labes, frases, i oracions subordinades, que les paraules sempre anirien endarrerides respecte d’...

Homer. L’Odissea. Barcelona: La Magrana, 1998 ‘Oδύσσεια Versió de Joan Alberich i Mariné Col·lecció L’Esparver Clàssic, 32 >> Que en diu la contraportada... L’Odissea relata el retorn d’Odisseu al seu reialme d’Ítaca, després de la destrucció de Troia. Un retorn llarg i ple de perills i aventures, perseguit per la ira de Posidó, però protegit per Atena. >> Com comença... Els déus decideixen en assemblea el retorn d’Odisseu Invocació Conta’m, Musa, les accions d’aquell home astut, que va anar errant durant molt de temps, després d’haver destruït la sagrada ciutadella de Troia. Va veure les ciutats de molts homes i en va conèixer la seva manera de ser. Per la mar, ell va patir moltes penalitats en el seu ànim, lluitant per la seva vida i pel retorn dels seus companys. Però ni així els va salvar, tot i que ho desitjava molt, perquè van sucumbir per les seves pròpies follies; infeliços, van menjar les vaques d’Hèlios, el fill d’Hiperíon. Immediatament aquesta deïtat els prengué...

Verne, Jules. El doctor Ox Madrid: Editorial Magisterio Español, 1979 Une Fantaisie du Docteur Ox Traducció Jose Benito Alique Col·leció Novelas y Cuentos, 230 >>Què en diu la contraportada... Resulta casi lugar común considerar El doctor Ox como una de las más brillantes perlas del humorismo desenfadado y jovial del Julio Verne de los años felices y esperanzados. Fantasía psicofisiológica perteneciente a la serie de relatos de humor y erudición, entre los que La vuelta al mundo en ochenta días ocupa un lugar de privilegio, es, además de narración magníficamente construida, pequeña obra maestra que en absoluto desmerece de las más celebres novelas del genial bretón. >>Com comença: Si buscáis en un mapa de Flandes, antiguo o moderno, la pequeña localidad de Quiquendone, será harto probable que no la encontréis. ¿Acaso se trata de una ciudad desaparecida? En modo alguno. ¿De un centro de población del porvenir? Ni mucho menos. Existe, a pesar de los geógrafos, y ello desde ha...

Chevallier, Gabriel. La por. Barcelona: Quaderns Crema, 2009 La peur Traducció de Pau Joan Hernández Biblioteca Mínima, 173 >>Com comença... El foc covava ja als baixos fons d’Europa, mentre França, la despreocupada França dels vestits femenins lluminosos, els barrets de palla i els pantalons de franel·la, tancava les maletes per marxar de vacances. El cel era d’un blau sense núvols , d’un blau optimista, feia una calor terrible: l’única cosa que es podia témer era una sequera. Devia fer més bo al camp o a la platja. Les terrasses dels cafès feien olor d’absenta fresca i els gitanos hi tocaven La vídua alegre, que feia furor. >>Moments... (Pàg. 15) Comença com una festa. Només els cafès continuen oberts. I encara se sent l’olor d’absenta fresca, l’olor del temps de pau. Algunes dones ploren. ¿És el pressentiment d’una desgràcia? ¿Són els nervis? La guerra ! Tothom s’hi prepara. Tothom hi va. ¿Què és la guerra? Ningú no en sap res... (Pàg. 17) Els homes són estúpids i igno...

Alighieri, Dante. Divina Comèdia. Versió de Joan F. Mira Barcelona: Proa, 2000 Divina Commedia Traducció, introduccions i notes de Joan F. Mira >> Que en diu la contraportada... La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç d’identificar història i filosofia, mite i ciencia, a través del discurs d’un viatge i d’una ficció literaria. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis pr...