Diccionari Montaigne - Michel de Montaigne (Ed. Ignasi Aragay)
“No són les meues accions allò que descric, soc jo, la meua essència”
Montaigne, Michel
de. Diccionari Montaigne: 865 pensaments savis.
Muro: Ensiola Editorial, 2021
Edició d'Ignasi Aragay.
Col·lecció Testimoni, 16
::: Què en diu la contraportada...
En consonància amb el temps que corren, aquest Diccionari Montaigne us
donarà un plaer ultraràpid i sincopat. Podeu cometre l’error de llegir-lo com
un manual d’autoajuda. O podeu, altrament, agafar-lo com un exercici
d’escalfament, com una incitació i una guia, com l’avant-sala d’una descoberta
immensa que us acompanyarà tota la vida.
Amb la mateixa llibertat que l’autor dels Assaigs cita grecs i llatins perquè
li facin companyia en les seves argumentacions i observacions morals, en aquest
llibre se’l cita a ell. Segur que n’estaria ben content. Perquè res no surt del
no-res. Dels Assaigs de Montaigne se’n poden fer collages: és l’objectiu amb
què s’ha fet la tria més rigorosa i estimulant d’aquest recull de pensaments.
Montaigne escriu amb Ciceró, Sèneca, Plutarc, Aristòtil, Virgili, Horaci,
Sòcrates, Plató i un llarg etcètera de filòsofs i escriptors de l’antiguitat
grecollatina, amb els quals havia après a parlar, llegir i pensar. També molts
d’ells els trobareu en aquest llibre, on hi ha l’intent d’apropiar-nos de
Montaigne ni que sigui a bocins.
::: Com comença...
Amistat
- “Un antic Pare (sant Agustí) diu que estem millor en companyia d’un gos
conegut que en la d’un home el llenguatge del qual desconeixem” (pàg. 65, cap.
IX, vol.I).
::: Moments...
(Pàg. 31)
- “Quant a la fidelitat, no hi ha animal al món més traïdor que l’home” (p.
234, cap. XII, vol. II)
(Pàg. 32)
- “L’amor només em sembla pròpiament i naturalment en la seua estació en l’edat
veïna a la infantesa (...). En la virilitat, trobe que l’amor ja és fora de
lloc. I amb més raó, en la vellesa” (p.186, cap. V, vol. III)
(Pàg. 33)
- “No són les meues accions allò que descric, soc jo, la meua essència” (p. 85,
cap. VI, vol. II)
(Pàg. 36)
- “Tracte de no tenir necessitat de ningú (...). És un fet lamentable i
arriscat dependre d’un altre” (p. 300, cap. IX, vol. III)
(Pàg. 39)
- “La confessió generosa i lliure afebleix el retret i desarma la injúria” (p. 319,
cap. IX, vol. III)
(Pàg. 40)
- “Em pregunteu d’on ve el costum de beneir els qui esternuden? Produïm tres
classes de vent: el que ix per sota és molt brut; el que ix per la boca porta
algun retret de llepoleria; el tercer és l’esternut, i atès que ve del cap i es
produeix sense blasme, li fem aquesta bona rebuda. No us burleu d’aquesta
subtilitat: diuen que és d’Aristòtil” (p. 191, cap. VI, vol. III)
(Pàg. 41)
- “L’home, sempre i pertot arreu, no és més que pedaços i coloraines” (p. 560, cap.
XX, vol. II)
(Pàg. 41)
- “Tothom corre cap a un altre lloc i cap al futur perquè ningú no ha arribat a
si mateix” (p. 422, cap. XII, vol. III)
(Pàg. 42)
- “(...) Busquem altres condicions perquè no entenem l’ús de les nostres, i
eixim fora de nosaltres, perquè no sabem què passa a dins nostre” (p. 536, cap.
XIII, vol. III)
(Pàg. 44)
- “Només aprenem a discutir per contradir, i, contradient i essent contradits,
s’esdevé que el fruit de discutir és perdre i anihilar la veritat” (p. 234, cap.
VIII, vol. III)
(Pàg. 47)
- “La natura ens ha posat al món lliures i sense traves; nosaltres ens
empresonem en alguns indrets” (p. 307-8, cap. IX, vol. III)
(Pàg. 48)
- “Ens preocupa més que es parle de nosaltres que de com se’n parle” (p. 485, cap.
XVI, vol. II)
(Pàg. 52)
- “... la més gran i important dificultat de la ciència humana sembla estar en
aquest indret on es tracta de la nutrició intel·lectual i l’educació dels
infants” (p. 250, cap. XXVI, vol. I)
(Pàg. 55)
- “Soc enemic jurat de l’obligació, de l’assiduïtat, de la constància i no hi
ha res més enemic del meu estil que una narració extensa” (p. 184, cap. XXI,
vol. I)
(Pàg. 56)
- “Però hauria d’haver-hi alguna coerció de les lleis contra els escriptors
ineptes i inútils, com n’hi ha contra els vagabunds i els desqueferats (...).
No és broma. Embrutar papers sembla que és un símptoma d’un segle desajustat”
(p. 264, cap. IX, vol. III)
(Pàg. 61)
- “(...) per la conservació dels cossos són les sepultures; per a la
conservació del nom, la glòria” (p. 364, cap. XII, vol. II)
(Pàg. 70)
- “Ningú no està exempt de dir ximpleries. La desgràcia és dir-les seriosament”
(p. 9, cap. I, vol. III)
(Pàg. 71)
- “L’obstinació i l’ardor d’opinió és la prova més segura d’imbecil·litat. Hi
ha res de més cretí , resolt, desdenyós, contemplatiu, greu, i seriós que l’ase?”
(p. 254, cap. VIII, vol. III)
(Pàg. 71)
- “Si un vol curar la ignorància, ha de confessar-la” (p. 398, cap. XI, vol. III)
(Pàg. 73)
- “(...) les lleis mantenen el seu crèdit, no perquè siguen justes, sinó perquè
són lleis. És el fonament místic de la seua autoritat (...). No hi ha res tan
pesadament i àmpliament, ni tan ordinàriament, susceptible de cometre faltes
com les lleis” (p.463, cap. XIII, vol. III)
(Pàg. 76)
- “Per això he vist, més sovint que cada dia, que els esperits amb fonaments
febles, en voler fer-se els enginyosos tot remarcant en la lectura d’alguna
obra algun moment de bellesa, aturen la seua admiració amb una tan mala
elecció, que, en lloc d’ensenyar-nos l’excel·lència de l’autor, ens mostren la
seua pròpia ignorància” (p.251, cap. VIII, vol. III)
(Pàg. 79)
- “... el bé no succeeix necessàriament el mal: un altre mal pot succeir-lo, i
pitjor encara” (p.284, cap. IX, vol. III)
(Pàg. 81)
- “I si soc un home amb alguna lectura, soc home sense gens de memòria” (p.127,
cap. X, vol. II)
(Pàg. 87)
- “... és hora de morir quan viure implica més mal que bé” (p. 359, cap. XXXIII,
vol. I)
(Pàg. 98)
- “Els miracles són segons la ignorància que tenim de la natura, no segons l’ésser
de la natura” (p.192, cap. XXIII, vol. I)
(Pàg. 100)
- “L’home és molt insensat. No sabria forjar un saballó, i forja déus a
dotzenes” (p.326, cap. XII, vol. II)
(Pàg. 105)
- “La pesta de l’home és pensar que sap” (p.254, cap. XII, vol. II)
(Pàg. 106)
- “I certament la filosofia no és més que una poesia sofisticada” (p. 337, cap.
XII, vol. II)
(Pàg. 106)
- “Caldria esbrinar qui és millor savi, no qui és més savi. Treballem per
omplir la memòria i deixem buides la intel·ligència i la consciència” (p.230, cap.
XXV, vol. I)
(Pàg. 112)
- “Tota dona desconeguda ens sembla una dona atractiva. I tothom sent per
experiència que la continuïtat del fet de veure’s no pot igualar el plaer que
un sent en el fet de separar-se i tornar-se a reunir a intervals” (p.311, cap. IX,
vol. III)
(Pàg. 116)
- “Vaig estudiar, quan era jove, per a l’ostentació; després, una mica, per a
esdevenir savi; a hores d’ara, per a divertir-me; mai pels guanys” (p.72, cap. III,
vol. III)
(Pàg. 116)
- “(...) m’estime més ser vell durant menys temps, que ser vell abans de ser-ho”
(p.93, cap. V, vol. III)
(Pàg. 121)
- “Se’ns ensenya a viure quan la vida ja ha passat” (p.272, cap. XXVI, vol. I)
Diccionari Montaigne conté un grapat de màximes i reflexions de Michel de Montaigne que, permet a lectors neòfits en l'autor -com jo mateix- fer un esboç del seu marc intel·lectual i el seu sistema de valors.
Cal tenir en compte que Diccionari Montaigne no és cap obra narrativa. Està estructurat alfabèticament per conceptes fet que en dificulta la lectura.
Sincerament crec que Aragay - el responsable de recopilar i ordenar els diferents pensaments de Montaigne que composen aquest Diccionari- es mou més per una mena d'admiració o de testimoniatge que té la necessitat de compartir, que per res mes.
La tria -ni millor ni pitjor- d'aquestes reflexions, especulacions, crítiques i, fins i tot, estirabots de Montaigne, ens permet descobrir el tarannà filosòfic del pensador francès, que es basa sobretot en el sentit comú i en la lògica d'un observador atent, incissiu i il·lustrat.
Un home lúcid que testimonia les contradiccions del seu temps. Que despulla la naturalesa humana. Que a partir de la seva pròpia experiència (i de l'ajut dels autors clàssics) , jutja i sentencia l'home comunitari i, en canvi, reivindica la soledat com a revulsiu per ser un mateix i per aconseguir millorar.
Malgrat que la idea que té de la humanitat no és gaire positiva sí que és sorprenenment vigent avui en dia i es resumeix en que l'home avança molt i molt ràpid però medita i reflexiona molt poc. I d'aquí l'origen dels mals que pateix la nostra societat (i el nostre entorn).
Els pensaments de Montaigne es caracteritzen per una expressivitat fora de mida. Escriu tal com deuria parlar -sense embuts-. Per uns això pot significar un distanciament insalvable, per altres en canvi, justament aquest -i la seva extensa erudició clàssica- serà el seu màxim assoliment.
Ara bé, aquesta frescura, aquesta espontaneitat, també origina contradiccions entre diferents afirmacions. El mateix Montaigne demostra doncs, amb els seus Assaigs que l'esperit humà és voluble al pas del temps.
Si cau a les vostres mans fullegeu-lo i si podeu, dediqueu-hi un parell de sentades que segurament seran inspiradores. Però no cometeu el meu error: llegir-lo de la primera a la darrera fulla, doncs l'acabareu trobant pesat, reiteratiu i, a vegades, petulant.
::: Altres n'han dit...
Núvol (A. Mas-Sala), Avui (J. Grau), Catorze.
Michel de Montaigne, Ignasi Aragay, contextualitzant el Diccionari, què en diu l'editor.
::: Llegeix-lo:
Francès (html -Les Essais-)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada