La princesa de Babilònia i L'home que guanyava quaranta escuts - Voltaire

"Amb els llibres cal obrar com amb els homes: escollir els més enraonats, examinar-los, i mai no retre’s més que a l’evidència. "

Voltaire. La princesa de Babilònia i L’home que guanyava quaranta escuts. 
Barcelona: Proa, 1999

La princesse de Babylone i L’homme aux quarante écus. Traducció de Marta Bes
Col.lecció A tot vent

::: Que en diu la contraportada:
Talment un conte de fades, La princesa de Babilònia narra les aventures de la princesa Formosanta i del seu enigmàtic enamorat. Savis emperadors xinesos, frívoles cantants parisenques, salvatges siberians i alemanys raonables sortiran al pas d’aquesta parella, en una successió fantàstica que serveix a Voltaire per esmolar les possibilitats de la seva sàtira lúcida i punyent.
L’home que guanyava quaranta escuts és una narració pessimista on l’escriptor il·lustrat denuncia la injustícia, la ignorància i les ingerències de la religió en la societat del seu temps.

::: Com comença...
El vell Belus, rei de Babilònia, es creia el primer home de la terra, car li ho deien tots els seus cortesans, i el seus historiògrafs li ho demostraven. El podia disculpar d’aquesta ridiculesa que, efectivament, els seus predecessors havien construït Babilònia més de trenta mil anys enrere, i que ell l’havia embellida.
La princesa de Babilònia. 

::: Moments...
(Pàg. 19)
- (...) és possible que el més gran dels homes, i tal volta àdhuc el més amable, sigui fill d’un pastor?
La dama d’honor, ficant-se en la conversa, digués que manta vegada el mot “pastor” s’aplicava als reis; que hom els anomenava “pastors” perquè esquilen molt arran el ramat (...)
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 20)
Tots els ministres tenien un respecte profund pels oracles; tots convenien o fingien convenir que eren el fonament de la religió; que davant seu la raó ha de callar; que és segons els oracles que els reis regnen damunt dels pobles, i els mags damunt dels reis; que, sense els oracles, no hi hauria ni virtut ni repòs a la terra.
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 27)
- (...) Els homes peixats amb carnatge i abeurats amb licors forts tenen tots una sang agrida i adust aque els enfolleix de mil maneres diferents. Llur demència principal és el furor de vessar la sang de llurs germans i de devastar planes fèrtils per regnar damunt de cementiris (....)
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 51)
(...) en aquells vastos països els homes gosaven ser enraonats, mentre que en els altres indrets encara es creia que hom només els pot governar en la mesura que siguin imbècils.
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 57)
Al nostre país sols hi han regnat la tranquil·litat, la riquesa, la felicitat pública, quan els reis han reconegut que no eren absoluts. Quan discutíem sobre coses inintel·ligibles, tot estava subvertit: quan les hem negligides, tot ha tornat a l’ordre.
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 77)
- (...) Us confesso – continuà el rei- que, quan sento a parlar d’aquests exèrcits extraordinaris que l’Orient vomita de dintre seu, i de llur esbalaïdora magnificència; quan els comparo amb els nostres petits cossos de vint a trenta mil soldats, que costen tant de vestir i d’alimentar, estic temptat de creure que l’Orient fou creat molt abans que l’Occident. Sembla que abans-d’ahir sortíssim del caos, i ahir de la barbàrie.
- Majestat –digués Amazan-, a vegades els últims d’arribar poden més que els que prime havien entrat al curs de la vida. Al meu país es creu que l’home és originari de l’Índia, pero no en tinc cap certesa.
- I vos? – digué el rei de la Bètica al fènix -. Què en penseu?
- Majestat –respongué el fènix-, encara sóc massa jove per conèixer l’antiguitat . No he viscut sinó prop de vint-i-set mil anys; però  el meu pare, que havia viscut cinc vegades més anys, em deia que el seu pare li havia dit que les terres d’Orient sempre havien estat més poblades i més riques que les altres. I li havia arribat dels seus avantpassats que les generacions de tots els animals havien començat a la ribera del Ganges. Jo no tinc la vanitat de ser d’aquest parer. No puc creure que les guineus d’Albió, les marmotes dels Alps i els llops de la Gàl·lia vinguin del meu país; com tampoc no crec que les avets i els roures de les vostres terres descendeixin de les palmeres i els cocoters de les Índies.
La princesa de Babilònia.

(Pàg. 85)
(...) tothom ha defugit, tant com ha pogut, el penós treball del conreu, per al qual Déu ens va fer néixer i que nosaltres hem fet tornar ignominiós, de tan assenyats com som.
L’home que guanyava quaranta escuts. 

(Pàg. 94)
- [El geòmetra] (...) la infantesa no és cap gaudi de la vida, és una preparació: és el vestíbul de l’edifici, és l’arbre que encara no ha donat fruit, és el crepuscle d’un dia.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 100)
El geòmetra
- (...)Si els vostres fills són industriosos, podran guanyar aquesta quantitat cadascun d’ells, treballant per altri.
L’home dels quaranta escuts
- Així, no podran tenir diners sense que d’altres en perdin.
El geòmetra
- Aquesta és la llei de totes les nacions; sols es respira a aquest preu (...).
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 108)
L’home que guanyava quaranta escuts.
- Passem la vida esperant, i morim esperant. Adéu, senyor geòmetra; m’heu instruït, però tinc el cor desolat.
El geòmetra
- Aquest sol ser el fruit de la ciència.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 121)
L’home dels quaranta escuts, que ja era l’home dels dos-cents escuts pel cap baix, preguntà en quin lloc es trobava la seva criatura.
- En una bosseta –li digué el seu amic-, entre la veixiga i el recte.
- Déu meu! –exclamà -. L’ànima immortal del meu fill, nascuda i allotjada entre l’orina i quelcom pitjor!
- Sí, benvolgut veí, l’ànima d’un cardenal no ha pas tingut altre bresso; i no obstant això, les persones gasten fatxenda, es donen import
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 131)
- (...) Per fer florir un regne, hi ha d’haver tan pocs sacerdots com es pugui i tants artesans com es pugui. La ignorància i la barbàrie dels nostres pares, lluny de servir-nos de regla moral, sols ens insta a fer el que ell farien si estiguessin al nostre lloc amb les nostres llums.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 134)
- Començo a creure que hom s’ha de malfiar molt dels llibres.
- Amb els llibres cal obrar com amb els homes: escollir els més enraonats, examinar-los, i mai no retre’s més que a l’evidència.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 137)
D’altres poden pensar d’una altra manera, cadascú té els seus gustos; però ja s’ha dit, i cal repetir-ho, que un penjat no serveix per a res, i que els suplicis han de ser útils.
L’home que guanyava quaranta escuts.
(Pàg. 139)
En tot procés, en tota contesa, en tota baralla, distingim-hi principalment l’agressor de l’ultratjat, l’opressor de l’oprimit. La guerra ofensiva és la pròpia del tirà; el qui es defensa és un home just.
L’home que guanyava quaranta escuts.
(Pàg. 141)
[Un fiscal del tribunal suprem del Delfinat]” (...) els nostres prejudicis són vells, i la nostra moral és nova; que estem tant impregnats dels nostres sentiments com desatents a les nostres idees; que l’avidesa de plaers ens impedeix de pensar en les nostres necessitats, i que ens afanyem més a viure que a encaminar-nos. E n una paraula, que els nostres costums són fluixos, i que no són bons; que tenim cultura i no tenim ni tan sols humanitat.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 142)
(...) a la fi arribà la filosofia i digué: “No parleu en públic si no és per dir veritats noves i útils, amb l’eloqüència del sentiment i de la raó.”
“I si no tenim res de nou a dir?”, exclamaren els parladors. “Aleshores, calleu” respongué la filosofia; tots aquests discursos parencers i vans, que no contenen més que frases, són com el foc de Sant Joan, que s’encén el dia de l’any que menys falta ens fa escalfar-nos; no dóna gens de bo i no en resta ni la cendra.
L’home que guanyava quaranta escuts.

(Pàg. 154)
Com s’ha fortificat el bon sentit del senyor André, d’ençà que té una biblioteca! Amb els llibres, hi viu com amb els homes: tria; mai no es deixa enganyar pels noms. Quin goig, instruir-se i elevar l’ànima per un escut, sense sortir de casa!
L’home que guanyava quaranta escuts.

::: Altres n'han dit:
Inventario, Lecturissime, Between the books, Pep Grill.

::: Enllaços...
François-Marie Arouet,  El context de "La princesa de Babilònia".

::: Llegeix-lo:
Francès - La princesa de Babilònia (html)
Francès - La princesa de Babilònia (facsímil - 1829 Editor: sine nomine)
Francès - L'home que guanyava quaranta escuts (html)
Francès - L'home que guanyava quaranta escuts (facsímil - 1768 Editor: sine nomine)