Una casa a Florència - W.Somerset Maugham

" - (...) Estimada, la vida és feta per... córrer riscos."

Somerset Maugham, W. Una casa a Florència.
Barcelona: Viena Edicions, 2010

Up at the Villa. Traducció de Julià de Jòdar
Col.lecció El cercle de Viena,
 


⇲ Què en diu la contraportada...
Des del balcó de l’espectacular vil·la florentina on passa les vacances, Mary Panton fa balanç de la seva situació: essent una vídua encara jove i bonica, són moltes les ofertes de matrimoni que, sens dubte, li poden arribar, per bé que el més assenyat, sens dubte, seria triar l’afectuós i honorable Edgar Swift, destinat a un càrrec de notorietat a l’ambaixada de l’Índia.
Mentre espera que ell es decideixi a fer el pas, una circumstància imprevista amenaça de trastocar de sobte el brillant futur de la noia.  Un simple acte de compassió, del tot irreflexiu, se li gira en contra fins a convertir-se per a ella en un malson summament comprometedor, que posa en perill tots els seus plans. En un intent desesperat per restituir els seu somnis de plàcida felicitat, Mary decideix demanar ajuda a Rowley Flint, un jove d’una honestedat més que dubtosa... encara que això sigui sortir del foc per caure a les brases.

⇲ Com comença...
La vil·la s’alçava al cim d’un turó. Des de la terrassa del davant disposava d’una magnífica vista de Florència; a la part del darrere hi havia un vell jardí amb poques flors, però amb uns arbres esplèndids, tanques de boix retallat, avingudes de gespa i una gruta artificial on, des d’un corn de l’abundància, l’aigua queia en cascada, amb una sonoritat fresca i cristal·lina.

⇲ Moments...
(Pàg. 9)
- (...) ets una dona jove i molt bonica, i no dubto que et tornaràs a casar. Però la pròxima vegada no et casis per amor, que és una equivocació: casa’t per guanyar posició social i tenir companyia.

(Pàg. 21)
Potser hi havia alguna cosa tan corprenedora, en aquella llum de l’aire toscà, que les sensacions físiques contenien fins i tot una mena d’espiritualitat, com l’emoció que produeix escoltar la música de Mozart, tan melodiosa i alegre, amb aquell rerefons de malenconia, que omple de tanta satisfacció i sembla alliberar-nos del pes de la carn. Durant uns instants meravellosos et purifiques de tota vulgaritat, i la confusió de la vida es dissol en la bellesa perfecta.

(Pàg. 36) 
- ¿Creus que seria gaire divertit viure amb un home de qui no estàs casada?
- Però no és pas amor el que jo vull. N’estic farta, de l’amor.

(Pàg. 38) 
- (...) Se m’aferrava com un nen. –La veu de la Mary es va trencar.- Estava tan destrossat que el cor em sagnava. Encara que em fos infidel, encara que s’amagués de mi per poder beure sense aturador, encara que a vegades jo l’exasperava fins que arribava a odiar-me, en el més profund sempre em va estimar, s’adonava que no li fallaria mai i que sense mi s’hauria fet miques (...).

(Pàg. 44) 
- ¿(...) Has tingut mai un amant?
- Mai.
- Molts homes, a banda del teu marit, et deuen haver estimat.
- No ho sé pas. Alguns van dir que m’estimaven. No et pots arribar a imaginar que poc que van significar per a mi. No t’estic pas dient que hagi resistit la temptació, sinó que mai no m’han temptat.
- ¿I com pots malgastar la teva joventut i la teva bellesa? Tan poc que duren! ¿De què serveix la riquesa si no en fem res? (...)

(Pàg. 53)
- ¿(...) Quants anys teniu?
- Vint-i-tres.
- ¿I què més voleu?
- ¿Què té de bo una joventut sense oportunitats? Visc en una presó i no hi ha manera de sortir-ne (...)

(Pàg. 56)
A la llum violenta del dia, a vegades el jardí semblava una mica trist, com un adona molt estimada que hagués perdut la seva bellesa; ara, però, a la claror de la lluna, amb les tanques de boix retallat i els arbres vells, les grutes i la gespa, era un lloc emocionant i secret. Els segles s’esvanien, i, mentre hi vagarejaves, et senties com l’habitant d’un món més net i més jove, on l’instint era més agosarat i les conseqüències menys importants.

(Pàg. 57)
Va agafar el cap del nou entre les mans, el va alçar cap a ella i li va besar els ulls i la boca. Hi havia alguna cosa de místic i de solemne en aquell acte. La Mary va experimentar una sensació desconeguda. El seu cor es va omplir de bondat.
El noi es va aixecar i va abraçar-la apassionadament. Tenia vint-i-tres anys. Ella no era pas una deessa a qui pregar, sinó una dona a qui posseir.

(Pàg. 135)
- (...) Mira, estimada, l’avantatge amb mi és que tinc una reputació. Molta gent em retreu el que he fet, i sospito que tenen raó; no crec que hagi fet gaire mal a ningú, he agradat a les dones i sóc afectuós de mena, o sigui que la resta cau pel seu propi pes; però, sigui com sigui, no tinc el dret ni la inclinació a retreure als altres allò que ells hagin fet. Viu i deixa viure, aquest ha estat el meu lema. Veuràs, jo no sóc pas un constructor d’imperis, no sóc pas un home de caràcter amb una reputació impecable, només sóc un noi tolerant amb una mica de diners i a qui li agrada passar-s’ho bé (...).

(Pàg. 139)
- (...) Estimada, jo vull el matrimoni o res. Et vull per sempre.
- Però jo no t’estimo pas, Rowley.
- Ja et vaig dir l’altra nit que ho faràs si et deixes anar.
La Mary se’l va mirar un instant, no gens convençuda, i tot seguit el llampec d’un somriure tímid, però vagament burleta, va esclatar de sobte en els seus preciosos ulls.

(Pàg. 140) 
- ¿(...)I ara què?
- Bé, si insisteixes a casar-te amb mi... Però correm un risc espantós.
- Estimada, la vida és feta per... córrer riscos.

⇲ Altres n'han dit...
Quadern vermell, Càndid a l'escala, Leer en caso de incendio, L'espolsada, El Senyor Asul, Neguit de pantorrilla, Savidge Reads, Strange Library, Pep Grill.

⇲ Enllaços:
William Somerset Maugham, canvi de ritme, pistes, simbologia i personatges, ...ah! la moral..., aquell to tant anglès.

⇲ Llegeix-lo:
Anglès (multiformat)