dimarts, 1 d’agost de 2017

Libre de Meravelles: volum III - Ramon Llull





"(...) tot lo major plaser que·n enteniment de hom pot haver, és entendre."


Llull, Ramon. Libre de Meravelles: volum III
Barcelona: Barcino, 1982.



Col·lecció Els nostres clàssics, 42




 Com comença...
Comença lo ·VIII·  libre, qui és d’ome.

Longament anà Fèlix per una via, que no atrobà neguna cosa de què·s meravellàs, tro que sdevench en ·I· camp hon ovelles staven en ·I· prat, en lo qual era entrat ·I· lop qui aquelles ovelles auceya e devorave.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[PRÒLEG]

 Moments...
(Pàg. 9)
- (...) més val honor vertadera de ·I· hom, que laor falsa de ·M· homens.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[PRÒLEG]

(Pàg. 16)
La forma e la matèria són ·I· cors, en qui és la censualitat, per la qual hom ha ·V· senys, los quals són veer, hoir, adorar, gustar, sentir. Aquesta censualitat és appellada forma sensitiva; e·l subjech de aquesta és lo cors vegetat, e sensetat, imaginat, e racionat, e mogut a ésser cors humà.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLIIII] QUÈ ÉS HOME

(Pàg. 17) 
Per la imaginació imagina hom les coses sensibles; e con hom no ha en presència les coses que hom ha sentides ab senys corporals, adonchs la imaginativa les reté e les representa a hom en aquella disposició de la obra corporal, segons la qual hom ha vist, e hoït, ho gustat, ho odorat, o sentit. Ab imaginació imagina hom la disposició de la obra corporal, axí com en scriure, en pintar, en edificar castells e palaus, naus e les altres coses de açò semblants. Aquesta imaginació és appellada forma o potència imaginativa, e és virtut de imaginar.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLIIII] QUÈ ÉS HOME

(Pàg. 18)
(...) la rahon del hom és molt mellor e pus noble forma que totes les altres, e és senyorajant al moviment de les altres; e per son moviment e virtut se mouen totes les altres.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLIIII] QUÈ ÉS HOME

(Pàg. 19)
(...) Amable fill, de totes aquestes coses demunt dites, ço és saber, de formes e per matèries, que en hom són moltes e diverses, se segueix una forma qui és appellade forma humana, la qual és composta e ajustada de moltes formes, e composta una matèria humana de moltes matèries. E la forma humana e la matèria humana són la essència de hom, e hom és l’ésser compost e ajustat de forma e matèria humana. E açò, que jo, bell fill, vos he dit e significat, és hom.-
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLIIII] QUÈ ÉS HOME 

(Pàg. 27)
Sènyer –dix Fèlix-, ¿Per què Déus féu hom en condició que pogués peccar?-. Respòs lo ermità, e dix que si Déus faés hom en condició que pogués menbrar, entendre e amar Déu, e que no pogués Déus oblidar, ignorar e desamar, fóra la fi per què hom fóra, per la bonea de Déu e no per la justícia, e foren la bonea e la justícia de Déu contràries en granea, lo qual contrari és impossible.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLV] DE QUÈ ÉS HOME

(Pàg. 29) 
(...) ço que és ànima racional, és vida, ço és saber, que memòria, enteniment e volentat són de natura de vida speritual, e lur viure és ésser, que és la ànima, enaxí com l’ésser del sol, que és luir de forma de lugor e de matèria de lugor. Vida corporal de hom està per ajustament de elements hon és compost aquell cors, segons que havets entès; e aquella vida és appellada vida vegetativa, lo viure de la qual és per la obra de la vegetal potència; e aquell cors viu per menjar, beure, alenar, sentir calt e fret, e per les coses semblants a aquestes (...).
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLVII] PER QUÈ VIU HOME

(Pàg. 36)
E aytant com hom és pus noble creatura que fembre, de aytant fembra deu més amar haver fill que filla, per ço que de si mateixa hage fill, hon hage més de semblança de Déu que en filla.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[XLVIII] PER QUÈ AMA HOME HAVER FILLS

(Pàg. 42)
Ermità sènyer –dix Fèlix-, ¿hom, per qual natura enveleix?-. Lo ermità, resòs e dix que aquella demanda mateixa féu ·I· scolà a son mestre, lo qual mestre mostrà a son  scolà ·I· canal de molí que era envellesida per lo passament que la ayga na feya. –Bell amich –dix lo ermità-, lo cors del hom és vas en lo qual entre e ix ·I· elament en altre, sens negun cessament; e en lo cors del hom se fa trensmutació de una cosa en altre, enaxí com lo pa, e·l vi, e la ayga, e l’altra vianda que hom reeb, que·s tremuda en sanch e en carn de hom; e per la resistència que la ·Iª· cosa fa a la altre, se fa la corrupció per la qual hom ha enclinament a vellesa.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[L] HOME PER QUÊ ENVELLEIX

(Pàg. 46)
Mort corporal és con cors e ànima se depertéxen; mort speritual és con hom pecca mortalment.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LI] PER QUÈ MOR HOME

(Pàg. 54)
Segons natura, tot lo major plaser que·n enteniment de hom pot haver, és entendre; e açò és per ço car entendre per ésser pus semblant a entendement que neguan altre cosa.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LIIII] DEL PLER QUE HOM HA EN ENTENDRE.

(Pàg. 72) XXX
“(...) En aquest libre ha stòries de bataylles, de ciutats e naus e galees, e deserets reys; e de totes les altres coses antigas que són passades, fa aquest libre memòria per figures. Aquest libre, sènyer rey”, dix lo donzell, “féu aquest sant ermità, qui fo philòsof; e de tots los libres que poch atrobar, ell trasch totes les istòries que poch trer; e de tot ço que que veïa fer las hòmens e a les bísties e aucells e peiys, ell feya libres e ho posava en figuras".
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LVII] PER QUÈ HA HOM PLAER EN OYR

(Pàg. 76)
(...) en infern pudiran tots los corsos dels hòmens, e pudirà lur alè, e lurs menbres pudiran, segons los peccats que en aquest món hauran feyts ab aquells menbres.
Segons natura, tot lo major plaser que·n enteniment de hom pot haver, és entendre; e açò és per ço car entendre per ésser pus semblant a entendement que neguan altre cosa.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LVIII] PER QUÈ HA HOM PLAER EN ODORAR

(Pàg. 86)
(...) los hòmens mundans amen més lo plaer corporal que no fan lo plaer sperital; e per açò volen sentir plaer en tocant coses de plaser e en jaser moll, e en vestir draps prims e mols, e volen sentir plaer en escalfant con an fret, e en reffredant can han calor, e esquiven treball e moviment; per què ve sentiment qui dóna desplaer.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LX] PER QUÈ HA HOM PLER EN SENTIR

(Pàg. 106)
(...) Fill, los crestians qui són hòmens lechs, són tenguts de guardar e de mantenir la fe ab força de armes; los clergues la deuen mantenir ab força de rahons e de Scriptures, de oracions e de santa vida-.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXIII] DE FE E DESCREENÇA

(Pàg. 112)
(...) los hòmens que són en peccat e cuyden venir a salvació, no han sperança; car si sperança havien, seguir s’ia que sperança e peccat haguessen concordança, la qual concordança és impossible; e dix que aquella cosa no és sperança, ans és falça creança e falça oppinió, la qual han per ço cor àman desordonadament salvació e temen dempnació.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXIIII] DE SPERANÇA E DE DESESPERANÇA

(Pàg, 131)
(...) Membrar, entendre e amar virtuts, e membrar, entendre e desamar vicis és occasió de saviea; e lo contrari és occasió de follia.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXVII] DE SAVIESA E DE FOLLIA

(Pàg. 141)
(...) Sènyer –dix Fèlix-, Déus ¿per què dóna a hom poder de peccar? Car gran meraveylla me’n dó-. –Fill –dix lo ermità-, en  hom ha Déu creat franch arbitre, lo qual hom no hauria si peccar no podia en poder peccar, e que lo poder vença si mateix en no peccar, e complesca si mateix en desamar peccat. Açò és granea de poder, e és contra fravoltat de si mateix.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXVIII] DE PODER E FREVOLTAT 

(Pàg. 174)
Una vegada se sdevench que Granea e Poquea se encontraren, e faeren matrimoni, e hagueren ·Iª· filla que fo Humilitat. Aquella filla fo engendrada donat Granea e Poquesa de si matexa, e estant Poquesa dejús Granea humilment, e faent-li totes les vegades reverència e honor, e ab volentat que Granea fos totes les vegades major que ella.
[LLIBRE VIII. D’HOME]
[LXXII] DE HUMILITAT E·D’ERGULL 

 Libre de Meravelles a Lleixes:
volum I, volum II, volum IV, volum IV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada