Epigrames - Marc Valeri Marcial




" (...) És fàcil escriure algun epigrama elegant; el difícil, però, és escriure’n un llibre sencer."









Marcial, Marc Valeri. Epigrames
Barcelona: Edicions La Magrana, 1994. 

Epigrammata. Traducció d’Antonio Cobos.

Col·lecció L’Esparver Clàssic, 4



 Què en diu la contraportada...
A través d’aquest llibre d’epigrames de caràcter satírico-burlesc, descobrim una Roma atrafegada per on desfilen personatges de tota mena: advocats, metges, prostitutes, gladiadors, poetes, enterramorts... És la crònica viva de la Roma del segle I, una Roma, però, que no és la de les grans pàgines de la historia, ja que aquí no hi ha grans batalles ni generals valents, ni mites ampul·losos, sinó l’home del carrer vist sempre a través de l’ull crític i mordaç de Marcial.

 Com comença...
-1-
Aquest és aquell que llegeixes, aquell que cerques,
aquell Marcial conegut a tot el món
pels seus subtils llibrets d’epigrames:
l’honor que, apassionat lector, li has donat
quan encara és viu i conscient,
pocs poetes el tenen després de les cendres.
Llibre Primer

 Moments...
(Pàg. 29)
Quina noia jo voldria i quina no, Flac, em preguntes?
No la vull ni massa fàcil ni massa difícil.
M’agrada allò que està al mig, entre una cosa i l’altra.
Ni vull allò que tortura ni vull allò que empatxa.
57- Llibres Primer

(Pàg. 30)
Levina, tan casta como les antigues sabines
i més seriosa que el teu tètric marit,
escalfant-se sovint a les aigües de Baies,
i anant adés al llac Lucrí, adés a l’Avern,
ha caigut a les flames: fuig amb un jove i abandona
el mati. Vingué com a Penèlope, com a Helena se’n va.
62- Llibre Primer

(Pàg. 31) 
El teu gosset et llepa, Maenneia, la cara i els llavis.
No m’estranya, si al teu gos li agrada menjar merda.
83-Llibre Primer

(Pàg. 32)
Només parles, Nèvol, quan criden els altres,
i et consideres defensor i advocat.
Amb aquesta tàctica, qualsevol és capaç de ser hàbil.
Mira, tothom calla: Nèvol, digues alguna cosa.
97- Llibre Primer

(Pàg. 34)
Sext, res no deus, res no deus, Sext, ho confesso;
car només deu, Sext, qui pot pagar.
3 - Llibre Segon

(Pàg. 35)
(...) Em sembla sospitós, Pòstum, que flairis bé, sempre:
no flaira bé, Pòstum, qui sempre flaira bé.
12- Llibre Segon

(Pàg. 37) 
Per què no et beso, Filenis? Ets calba.
Per què no et beso, Filenis? Ets vermella.
Per què no et beso, Filenis? Ets bòrnia.
Qui això besa, oh Filenis!, fa una mamada.
33- Llibre Segon

(Pàg. 39)
Vols esdevenir lliure? No ho vols, Màxim: menteixes.
Però si vols esdevenir-ne, és així com ho pots fer:
seràs lliure si no vols, Màxim, sopar fora de casa,
si apaivaga la teva set un raïm veientà,
si pots burlar-te dels plats daurats de Cinna,
ni et pots conformar amb la meva toga,
si una Venus plebea se’t dóna per un parell de monedes,
si no pots enfilar casa teva sense anar de tor.
Si tens aquesta força, si la teva voluntat és tan ferma,
pots viure més lliure que el rei dels parts.
53- Llibre Segon

(Pàg. 40)
Fugint de l’enemic, en Fanni s’ha suïcidat.
No és una bogeria, pregunto, morir per no morir?
80- Llibre Segon

(Pàg. 47)
L’aroma d’una tendra donzella quan mossega una poma,
el dels efluvis procedents del safrà de Còricos,
el d’una vinya vella quan els primers raïms hi floreixen,
el que desprèn l’herba que acaba d’arrencar una ovella;
el de l’ambre mòlt, el d’un especier àrab, el de la murtra,
el que emet un foc que empal·lideix per l’encens de l’orients;
el de la gleva, lleugerament ruixada per una pluja d’estius,
el de la corona que ha cenyit una cabellera xopa de nard.
Això, cruel Diadumen, és el que els teus besos exhalen.
Què passaria si me’ls feies sencers, sense recança?
65- Llibre Tercer

(Pàg. 60)
Bevent sovint verí, Mitrídates va aconseguir
que les cruels metzines no el poguessin matar.
Tu també, sopant sempre tant malament, et capguardes
de no poder mai, Cinna, morir de gana.
76- Llibre Cinquè.

(Pàg. 72)
(...)  et lloo, però no t’admiro. És fàcil escriure algun epigrama
elegant; el difícil, però, és escriure’n un llibre sencer.
85- Llibre Setè 

(Pàg. 78)
Admires només, Vacerra, els poetes vells,
i només lloes els que són morts.
Et prego que em dispensis, Vacerra:
no val la pena morir per tal de complaure’t.
69- Llibre Vuitè

(Pàg. 82)
(...) Tanmateix em promets meravelles. La meva cigala, però, és sorda,
i encara que sigui bòrnia, et veu perfectament.
37- Llibre Novè

(Pàg. 87)
Les coses que fan més feliç la vida,
jovialíssim Marcial, són aquestes:
una fortuna fruit no del treball, sinó heretada;
un camps no del tot ingrat, un foc permanent;
cap plet mai, la toga poc sovint, l’esperit reposat;
unes forces d’home lliure, un cos sa;
una senzillesa prudent, amics similars;
una conversa planera, una taula sense luxe,
una nit sense turques, però lliure d’angoixes;
un llit alegre, però decent;
una son que faci breus les tenebres:
voler ser el que ets i no preferir res més;
no témer l’últim dia ni desitjar-lo.
47- Llibre Desè

(Pàg. 92)
Perquè no vinc a casa teva quan em convides
amb tres-cents desconeguts,
t’estranyes i et queixes i t’emprenyes.
No m’agrada, Fabul, sopar sol.
35- Llibre Onzè

(Pàg. 99)
Ets difícil i fàcil, alegre i seriós:
no puc viure amb tu ni sense tu.
46- Llibre Dotzè


 Altres n'han dit...
Pep Grill

 Enllaços:
Marc Valeri Marcial, context socio-històricl'epigramatestimoni de les arts amatòries, l'epigrama i la recitació.

⇲ Llegeix-lo:
Llatí (html)
Llatí (html - comentat/anotat)
Llatí (multiformat facsímil W.M. Lindsay - 1902)
Anglés - Llatí (html Facsímil 1919)
Espanyol (pdf)

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli