divendres, 2 de juny de 2017

Carta a la posteritat / a Boccaccio - Petrarca






"(...) la vellesa és la malaltia del cos i la salut de l’ànima."









Petrarca. Carta a la posteritat. Carta a Boccaccio. 
Barcelona: Adesiara Editorial, 2007. 

Posteritati / Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio. Traducció de Joan Bastardas i Pere J. Quetglas.

Col·lecció Aetas, 1



 Què en diu la contraportada...

Petrarca, figura cabdal del Renaixement, ens ha deixat un llegat literari impressionant, tant per la quantitat com per l'elevació del seu pensament; en són un magnífic compendi les dues cartes que publiquem. La primera va dirigida a la posteritat, és a dir, a tots nosaltres, i ens cal llegir-la: és una autobiografia ensems objectiva i apassionada. La segona, una epístola adreçada al seu gran amic Giovanni Boccaccio, és una mena d'apologia de la seva vida i de la seva tasca; en ella es mostra plenament conscient de la transcendència dels seus estudis i de la seva obra, destinada a obrir nous camins en el llindar d'una nova època. Les dues cartes poden ser llegides com un testament vital i literari de l'humanista per excel·lència.

 Com comença...

Potser alguna cosa hauràs sentir dir de mi; encara que també és ben dubtós que el meu nom, insignificant i obscur com és, arribi gaire lluny, tant en l’espai com en el temps.
A la posteritat

Fuerit tibi forsan de me aliquid auditum; quanquam et hoc dubium sit an exiguum et obscurum longe nomen seu locorum seu temporum peruenturum sit.
Posteritati






 Moments...
(Pàg. 21)
La joventut em va extraviar, l’edat madura em va reprendre, la vellesa finalment em va corregir i, amb l’experiència pròpia, m’ensenyà com era de cert allò que molt abans havia llegit repetidament: que la joventut i els seus plaers són coses vanes (...)
A la posteritat
Adolescentia me fellit, iuuenta corripuit, senecta autem correxit, experimentoque perdocuit uerum illud quod diu ante perlegeram: quoniam adolescentia et uoluptas uana sunt (...)
Posteritati









(Pàg. 27)
(...) tan pregonament havia arrelat en mi l’amor a la llibertat, que vaig posar molta cura a esquivar tot aquell el sol nom del qual semblés enemic d’ella.
A la posteritat
(...) tantum fuit michi insitus amor libertatis, ut cuius uel nomem ipsum illi esse contrarium uideretur, omni sutio declinarem.
Posteritati







(Pàg. 29)
És una glòria plena de vent cercar la fama només en l’esplendidesa dels mots.
A la posteritat
Uentosa gloria est de solo uerborum splendore famam querere.
Posteritati





(Pàg. 31)
(...) vaig passar la puerícia sotmès als meus pares, i després tota la joventut sotmès a les meves vanitats.
A la posteritat
(...) pueritiam sub parentibus, ac deinde sub uanitatibus meis adolescentiam totam egi.
Posteritati






(Pàg. 33)
(...) allò que se sol aprendre a les escoles, que, com tu saps, caríssim lector, és ben poca cosa.
A la posteritat
(...) quantum scilicet in scolis disci solet, quod quantulum sit, carissime lector, intelligis.
Posteritati






(Pàg. 37)
Com el meu cos, així fou el meu talent: més potent per la seva destresa que per les seves forces, i per això vaig deixar de fer moltes coses que eren per a mi fàcils de pensar, però difícils de portar a bon terme.
A la posteritat
Fui tenim michi ut corpus sic ingenium: magis pollens dexteritae quam uiribus; itaque multa michi facilia cogitatu, que executione dificcilia pretermisi.
Posteritati








(Pàg. 49)
Però, ai!, no hi ha res entre els mortals que duri molt de temps, i, si res de dolç se’ns presenta, amb un final amarg tot seguit es clou.
A la posteritat
Sed –heu!- nichil inter mortales diuturnum, et siquid dulce se obtulerit amaro mox fine concluditur.
Posteritati







(Pàg. 61)
(...) la vellesa és la malaltia del cos i la salut de l’ànima.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
(...) esse senectutem morbum corporis, animi sanitatem.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio







(Pàg. 63)
¿(...) potser m’hauria d’avergonyir més d’haver envellit que d’haver viscut?, quan una cosa no pot existir sense l’altra. Jo desitjaria obertament, si se’m concedís la possibilitat, no pas ser més jove, sinó envellir obrant honestament i dedicant-me a l’estudi; i no hi ha res que porti més malament que el fet de no haver arribat encara allà on hauria d’haver arribat després de tant de temps.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
Quid enim magis senuisse me pudeat quam uixisse? Cum alterum sine altero diu esse non possit. Optarem plane, si daretur, non iunior quidem  esse sed inter actus honestiores ac studia senuisse; neque grauius quicquam fero quam tanto in tempore nondum quo debuerim peruenisse.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio














(Pàg. 71)
Veig que tens la sensació que ho he escrit tot o, si més no, que he escrit moltíssim; en canvi la meva sensació és la de no haver escrit absolutament res. Però, encara que hagi escrit molt i encara que escrigui molt, ¿hi ha una manera millor d’induir els qui vindran després a ser constants? Sovint tenen més força de convicció els exemples que les paraules.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
Tibi ego omnia seu longe plurima, michi uero nil penitus uideor scripsisse. Set ut multa scrpserim et ut multa scribam, quonam melius modo possim sequentium animos ad perseuerantiam exhortari? Sepe ualidius excitant exempla quam uerba.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio














(Pàg. 77)
Heus aquí els meus càlculs: he perdut set mesos al servei dels prínceps. Un sacrifici enorme, no ho nego, en una vida tan curta; tant de bo que no hagi estat una pèrdua més gran que la que em causaren la vanitat i les ocupacions inútils de la meva joventut.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
Ecce ergo: menses septem sub obsequio principum amisi. Iactura ingens, non inficior, in tam breui uita; utinam tamen non fuisset ingentior quam michi adolescentie mee uanitas et occupationes superuacue peperere!
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio











(Pàg. 81)
(...) la vida sense activitat no és vida, sinó un destorb indolent i inútil.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
(...) nisi quia uita sine industria non uita sed segnis et inutilis mora est.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio







(Pàg. 83)
(...) de la mateixa manera que els vells desitgen les coses útils, els joves desitgen les aparents sense fixar-se en l’objectiu final. ¿Què et penses? Aquella corona no em va aportar gens de saviesa ni d’eloqüència, però sí un munt d’enveges i, a més, em va prendre la tranquil·litat; així vaig expiar el pecat de la fama vana i de l’audàcia juvenil. Car des d’aquell moment gairebé tothom va esmolar en contra meu la llengua i la ploma, i vaig haver d’estar sempre en guàrdia amb les armes a punt, sempre disposat a fer front als que m’atacaven ara per la dreta, ara per l’esquerra. L’enveja va convertir els amics en enemics: podria recorda ara molts de fets que et causarien admiració. En suma, la corona de llorer em va reportar ser conegut i ser injuriat; sense ella, jo podria reposar i passar desapercebut, cosa que, segons alguns, és la millor forma de viure.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
(...) Amant enim ut senes utilia, sic iuuenes speciosa, nec respiciunt finem. Et quid putas? Nil prorsus scientie, nil eloquentie illa michi, inuidie autem infinitum attulit et quietem abstulit; sic inanis glorie et iuuenilis audacie penas dedi. Ex illo enim ferme omnes in me linguas et calamos acuerae, semper signis erectis in acie standum fuit, semper nunc ad dexteram nunc ad leuam insultantibus obsistendum. Ex amicis hostes michi fecit inuidia: possem multa hic que te in admirationem agerent memorare. Ad summam hoc michi mea laurea prestitit ut noscerer ac uexarer; sine qua, quod optimum uite genus quidam putant, et quiescere poteram et latere.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio

























(Pàg. 89)
El treball constant i l’esforç són el meu aliment espiritual. Tant bon punt començaré a descansar i a deixar-me vèncer per la mandra, tot d’una perdré la vida.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
Labor iugis et intentio pabulum animi mei sunt. Cum quiescere cepero atque lentescere, mox et uiuere desinam.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio









(Pàg. 91)
(...) he de maldar, si no sóc res, per ser alguna cosa; si sóc alguna cosa, per ser un poc més, i si sóc gran –que veritablement no ho sóc- per ser més gran, o, potser, el mes gran de tots.
Carta a Joan de Certaldo  (Giovanni Boccaccio) sobre la conveniència de no interrompre els estudis a causa de  l’edat.
(...) michi tamen enitendum est, si sum nichil ut sim aliquid, si sim aliquid ut sim plusculum, et si essem magnus –quod utique non sum- ut qua datum esset fierem maior ac maximus.
Ad Iohannem de Certaldo, de non interrumpendo per etatem studio








 Altres n'han dit...

 Enllaços:
Francesco Petrarca, és l'humanisme, estúpids!, personatge i context, epístoles.

 Llegeix-lo:
Italià - Llatí: Carta a la posteritat (html)
Llatí: Carta a la posteritat (html)
Llatí: Carta a Bocaccio (html)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada