dijous, 23 de febrer de 2017

Rashômon i altres contes - Ryûnosuke Akutagawa




"(...) aquesta nit em trobo que he de matar un home a qui no odio per una dona a qui no estimo."




Akutagawa, Ryûnosuke. Rashômon i altres contes. 
Barcelona: Edicions del 1984, 2016

Traducció d’Albert Nolla
Col·lecció Mirmanda, 143


 Què en diu la contraportada…
El volum que ara publiquem està format per quinze dels contes més representatius que Ryûnosuke Akutagawa va escriure entre el 1915 i el 1923. Tant en els primers vuit contes, situats al Japó medieval, com en els set següents, ambientats en el món modern, el lector trobarà una bona mostra de la subtilitat psicològica i del refinament estilístic que han convertit Akutagawa en un mestre indiscutible de les lletres japoneses. Així mateix, els contes d’aquest volum inclouen una àmplia varietat temàtica, que va des de la crítica a certs vicis humans com la hipocresia, l’egoisme o la vanitat fins al paper de l’art de l’escriptura en la vida. En conjunt, aquest recull ofereix una barreja entre el to enjogassat i brillant d’alguns contes amb l’humor negre, la confusió i l’angoixa existencial que es respira en d’altres.

 Com comença...
Això va passar un capvespre fred. El criat d’un samurái esperaba que parés de ploure sota la porta de Rashômon.
Sota la portalada no hi havia ningú més, excepte un grill que estava posat en una gran columna amb la pintura vermella escrostonada aquí i allà. Com que la Rashômon connectava amb l’avinguda de Suzaku, el més normal hauria estat que hi hagués hagut dues o tres persones més amb barret de palla o amb casquet negre. Però el cert és que, a banda del criat, no hi havia ningú més.
Rashômon

 Moments...
(Pàg. 28)
Segons sembla, els cronistes del període dinàstic no tenien gaire interès per la vida i els actes de la gent corrent. En aquest sentit, eren ben diferents dels escriptors naturalistes actuals (...).
Farinetes de nyam.

(Pàg. 52)
(...) la seva bellesa s’havia marcit. I és que la Kesa d’ara no és la mateixa de fa tres anys. El seu cutis ha perdut el llustre i li han sortit unes ombres fosques al voltant dels ulls. La ufanor de les galtes i de sota la barbeta ha desaparegut com per art d’encantament. Potser l’únic que no ha canviat són els seus ulls negres, que mantenen la vivor i l’orgull. I la veritat és que aquesta transformació va propinar un cop terrible al meu desig. Encara recordo com, en veure-la així després de tres anys, vaig tenir una impressió tan forta que vaig haver de desviar la mirada.
La Kesa i en Moritô

(Pàg. 53) 
És per tot això que aquesta nit em trobo que he de matar un home a qui no odio per una dona a qui no estimo.
La Kesa i en Moritô

(Pàg. 100)
Un bon dia, el Buda Sakymuni passejava tot sol pel voltant de l’estany dels Lotus del paradís. Les flors de lotus obertes dins l’aigua eren com perles blanquíssimes, i els seus pistils daurats deixaven anar una fragància indescriptiblement agradable. Era migdia al paradís.
El fil de l’aranya.

(Pàg. 122)
“¿Com? No, matar un home no és tan difícil com us penseu. I, si vols posseir una dona, has de matar el marit per força. Només és que jo mato servint-me de l’espasa que duc a sobre, mentre que vosaltres mateu servint-vos del poder, dels diners i, de vegades, de les paraules més convenients. És veritat que vosaltres no vesseu ni una gota de sang i que l’home continua vivint com si res, però en realitat mateu igualment. No sé quin crim és més greu, si el vostre o el meu. [Fa una rialla sarcàstica]
Dins d’un bosquest de bambú.

(Pàg. 155)
La música d’una banda que anunciava rebaixes en els regals de cap d’any, el llampant rètol lluminós de les pastilles Jintan, les corones de cedre per celebrar el Nadal, una exposició de banderes de tot el món, un Pare Noel en un aparador, les postals i els calendaris exposats a les parades del carrer... Als ulls de l’O-kimi, tot allò anunciava la magnífica joia de l’amor i estenia la seva esplendor fins als confins de la Terra. Aquell vespre no era freda ni la claror dels estels que brillaven al cel. El vent polsegós que bufava de tant en tant i li agitava els baixos de l’abric li va semblar de cop una càlida brisa de primavera. Felicitat, felicitat, felicitat...
Cebes

(Pàg. 189)
Deu passes, cinc, tres..., i la noia ja era davant d’ell. En Yasukichi la va mirar a la cara, amb el cap aixecat. Ella també el va mirar amb un esguard serè. S’havien trobat i estaven a punt de passar de llarg sense que passés res.
Però just llavors en Yasukichi va detectar una mena de tremolor en els ulls d’ella. Alhora va sentir com l’impuls de fer una reverència li travessava el cos. Però va ser només un instant. Es va quedar un moment parat i la noia va passar de llarg, com un núvol per on es filtren els raigs del sol o com les flors d’un salze cendrós...
La reverència.

 Altres n'han dit...
Espiantdimonis, Time Out.

 Enllaços:
Ryûnosuke Akutaea, el traductor (Nolla) ens ajuda a contextualitzar l'obra i l'autor, temes i tècniques, perfil psico-literari de l'autor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada