La Fam - Joan Oliver


"(...) sou un primari,... No, no és cap insult! Sou un primari i tot ho judiqueu d'acord amb les vostres sensacions. I els homes no ens en podem refiar, dels sentits."



Oliver, Joan. La Fam 
Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938





è Com comença...
EPISODI PRIMER
Un recó de jardí públic. Al mig de l'escena , un banc esmaltat de blanc. Al seu costat, un fanal. Es veu un caminal vorejat d'arbres, i al fons, lluny, els pisos superiors d'unes cases altes.
En començar l'escena és deserta. Un capvespre d'abril. Cel rogenc de posta. Es senten, afeblits per la distància, botzines, campanes de tram, crits de venedors de diaris. Passen uns quants segons, i apareix LUPA.

è Moments...
(Pàg. 12)
SAMSÓ
Ah, el marit! Encara n'hi ha, d'això?
LUPA
Jo en tinc un. No teniu dona, vós?
SAMSÓ
Alguna vegada. No em prova. Em desvetlla la gana.
LUPA
Fa temps que passeu gana?
SAMSÓ
Fa temps... Costa molt morir-se de fam. Costa molt...

(Pàg. 14) 
SAMSÓ
(...) Això significa que sóc amo de la meva vida. Ho sou, vós? ¿A canvi de què, aquest vestit, i aquests rínxols i aquestes mitges lluents? ¿A canvi de què, el vostre jaç i el vostre menjar?
LUPA
A canvi del meu treball. Què us creieu?
SAMSÓ
No em creia res de pitjor. Això és prou. Un paguen, enteneu, algú us "paga". És una qüestió d'espinades...

(Pàg. 37) 
LUPA
(...) L'altra vegada...
NEL
L'altra vegada no érem tan forts. Estàvem desunits. No hi havia tanta sang entre ells i nosaltres. Ara la ferida és oberta. Ens ho jugarem tot.
LUPA
Però ells també s'ho jugaran tot. No ho oblidem! Tenen diners, tenen armes...
NEL
Però nosaltres tenim el que ells no tenen: homes. Homes! (Eixampla el pit, es redreça i mira enlaire com un il·luminat) I encara una altra cosa que a ells també els manca: una doctrina: una doctrina, una religió a defensar: UNA IDEA!

(Pàg. 64) 
SAMSÓ
(...) Els que siguem! Només serà un ball de garrotades! No penseu en res ni en ningú! Com una canilla rabiosa... A sarau, filles meus!!

(Pàg. 67) 
NEL
(...) I si triomfen? Mai més no els podré mirar la cara... Jo era el responsable... (Es deixa caure en una butaca) Lupa, per tots els déus, digues alguna cosa.
LUPA
Què vols que digui?... Estàs malalt... Ningú no et pot fer càrrecs...
NEL
Ni tu? Tu tampoc no em culpes de res?... Contesta?
LUPA
(Cruel) Vols callar d'una vegada? (Pausa. Es sent una cridòria llunyana, trets de metralladora i fusell, etc.) Ja deuen ser a la Plaça...
NEL
(Cobrint-se la cara amb les mans) Així em xuclés la terra...
LUPA
Molta gent  armada corre cap allí... Camions... Cotxes de tota mena...
NEL
(Com al·lucinat) La por... la por... Per què no m'ho dèieu, que la por...? Però, on és?... Dintre meu, és! Mai més no em deixarà... Tinc la por dins les entranyes... Tota la por...

(Pàg. 76)  
MÚLLER
Tothom està contra ell! Se'n veurà un bull!!
CLARA
Tothom està contra ell... menys el poble!
MÚLLER
El poble? El poble no compta, noieta.

(Pàg. 78)
MÚLLER
(...) No és cap secret: us seguen l'herba sota els peus. Volen collir allò que vós vàreu sembrar... No deixeu que el poble us oblidi... El poble n'és molt, d'oblidadís...
SAMSÓ
Professor, ets un individu que mai no m'ha fet goig!
(Clara, des de la màquina "hi suca pa").
MÚLLER
Ja ho sé. I em sap molt greu. No teniu cap motiu per a dubtar de la meva lleialtat... de la meva bona fe...
SAMSÓ
Fas pudor de cremat!
MÚLLER
Vós sou un primari,... No, no és cap insult! Sou un primari i tot ho judiqueu d'acord amb les vostres sensacions. I els homes no ens en podem refiar, dels sentits: per culpa de la famosa intel·ligència els tenim gairebé atrofiats.
SAMSÓ
Veus? Una altra de les teves tares; una altra cosa que em fa desconfiar de tu: ets massa savi.

(Pàg 79)
MÚLLER
I un consell: no us fieu dels vostres companys. Vós, d'amics, no en podeu tenir. Tots us envegen la vostra dretura moral, la vostra extrema simplicitat... i la vostra supèrbia magnífica.

(Pàg. 88)
COMISSARI
(...) Sou impenitent, sou incorregible. Amb vós, no hi valen advertiments ni amonestacions. Teniu una mentalitat primitiva, una concepció simplista de les coses. Amb les vostres nicieses  i les vostres extravagàncies poseu constantment en perill l'obra de tots... On us proposeu arribar? Potser us arrepengeu en el vostre suposat prestigi popular! Ah! Els dies d'abril ja són lluny, l'olor de la pólvora s'ha esvaït temps ha. Ara els vostres procediments, els homes com vós, són un obstacle. Ara es tracta de la reconstrucció social i econòmica d'un poble!
SAMSÓ
(Paternalment) Quants anys teniu, Comissari? Vint-i-cinc? No gaire més. Anireu lluny. Bona sort!
COMISSARI
No jugueu, Samsó. Podríeu perdre.
SAMSÓ
Quan tenia la vostra edat ja feia dies que anava a la deriva. El menjar calent passava molt alt. El món és així: cadascú a la seva feina.

(Pàg. 89)
SAMSÓ
(Com per a ell) N'hi ha que s'aprofiten: cotxes, dones, fartaneres, missions a fora... N'hi ha que fan el "divo": discursos, fotografies, homenatges, uniformes amb galons... N'hi ha que "arramben": contractes grassos, comptes corrents a l'estranger... Tu, Samsó, des que has "trobat feina" -perquè és això, saps?- des que has trobat feina, des que "prives", només has fet dues cosetes: parlar sense embuts i menar per la gana que tenies.

(Pàg. 98)
NEL
(...) Aleshores ens estimàvem. Jo, almenys. Deixa'm creure que tu també m'estimaves... Érem feliços... Aquell home del banc...
LUPA
Ha estat un somni!
NEL
Aquell desconegut del banc et va prendre el berenar i el cor i la pau.. i a mi em va robar la vida. Quin cop, Lupa! Aleshores vaig adonar-me que mai no havies estat ben bé meva... No havia sabut conquistar-te... Només em toleraves.
LUPA
Calla, Nel. Desvarieges. Tot ha estat un somni.
NEL
(Transició) Però la vida és més forta...

è Enllaços:
Joan Oliver, el context històric desencadenant, dissecció d'una revolució, dissecció d'una obra de teatre.

Comentaris

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

La veïna - Isabel-Clara Simó

Nosaltres - Ievgueni Zamiatin

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

El gobelet dels daus - Max Jacob

Amore - Giorgio Manganelli