dimarts, 24 de gener de 2012

Nit de Reis - William Shakespeare


Shakespeare, William. Nit de Reis.
Barcelona: Vicens Vives, 2006




Twelfth Nigh
Traducció de Salvador Oliva



>> Com comença...
ACTE I
ESCENA I
El palau del duc
Entren Orsino, duc d’Il·liria, i altres nobles. Uns músics toquen.

DUC
Si la música és l’aliment de l’amor,
continueu tocant, doneu-me’n un excés,
de forma que l’afany, assadollat,
caigui malalt i mori. Repetiu la tonada...
Tenia una cadència que s’anava morint.
Ah, venia a l’oïda com aquell so tan dolç
de l’aire en un voral de violetes,
que va robant i regalant olor.
Ja n’hi ha prou. No toqueu més;
Ara no és pas tan dolça com abans.
Esperit de l’amor, que intens i assedegat!
Tot i que el teu poder és ample com el mar,
a dintre el teu abast no hi entra res
-per excel·lent i valuós que sigui-
que als pocs minuts no minvi en força i en valor.
Són tantes les figures que el desig sap crear,
que ell sol és la suprema fantasia.


>> Moments...
(Pàg. 19)
MARIA
No! O em dius d’on véns, o no obriré ni un pèl els llavis per
disculpar-te. La senyoreta et farà penjar per la teva absència.

BUFÓ
Doncs que em faci penjar. En aquest món, qui els té ben
penjats no ha de tenir por de cap enemic.

(Pàg. 20)
BUFÓ
Enginy, si és el teu voler, fes-me dir bones bestieses! Moltes
vegades els graciosos que es pensen posseir-te resulten totalment
folls, i jo, que estic segur de no tenir-te, dec passar per un home de seny:

(Pàg. 21)
OLIVIA
Au, vinga, que ets un boig ben eixut. No en vull saber res
més, de tu. A més a més, t’has tornat mal criat.

BUFÓ
Dos defectes, madonna, que la beguda i un bon consell
poden esmenar molt bé, perquè si doneu de beure a un boig
eixut, ja deixa de ser eixut, i si ordeneu que un malcriat
s’esmeni, ja deixa de ser un malcriat. Si o s’esmena, que
l’esmeni el que mana. Tot allò que és esmenat, no és més
que apedaçat. I el pecat que s’esmena no és més que un pedaç
de virtut. Si aquest simple sil·logisme us serveix, ja som al
cap del carrer; si no, quin remei queda?

(Pàg. 44)
MALVOLIO
Senyors meus, us heu tornat bojos, o què? Que no teniu
seny, ni maneres, ni vergonya, que hàgiu d’armar aquest
terratrèmol de calderers a aquestes hores de la nit? Que us
penseu que és una taverna, aquesta casa, per baladrejar
cançonetes de drapaire sense cap mitigació ni remordiment
de les vostres veus? És que no teniu respecte ni als
llocs, ni a les persones, ni a les altes hores, ni al to?

SENYOR TOBIES
Al to? Si precisament anem la mar d’entonats, en les
nostres cançons. Vés-te’n a l’infern!

(Pàg. 51)
DUC
(...) Fes que la dona triï
un home més gran que ella. S’hi adequa molt més bé
i es manté sempre igual al cor del seu marit.
has de saber, noiet, que per més que nosaltres
ens vantem del contrari, el nostre amor
és inconstant, voluble, delerós, oscil·lant,
més aviat aconseguit i consumit
que l’amor de les dones.

VIOLA
Ho crec, ho crec, milord.

DUC
Doncs fes que el teu amor sigui més jove,
o, si no, el teu afecte es plegarà aviat,
perquè les dones són com roses: unes flors
que, un cop obertes, ja es comencen a marcir.

(Pàg. 68)
BUFÓ
Heu parlat bé, senyor. Quin segle, el nostre! Una frase no
és més que un guant de pell de cabra per a un enginyós.
Amb quina rapidesa no es pot girar del revés!

VIOLA
Bé... és cert: els que saben jugar amb les paraules,
fàcilment les poden corrompre.

(Pàg. 70)
VIOLA
Aquest és prou intel·ligent per fer-se el boig,
i fer-ho bé demana força seny.
Ha d’observar l’humor d’aquells de qui fa broma,
el tipus de persona i el moment.
Com un falcó feréstec, es llança a tota ploma
que puguin destriar els seus ulls; és una pràctica
tan difícil com l’art de l’home intel·ligent,
perquè la bogeria, quan mostra saviesa, queda bé;
però si el savi cau en la follia, perd l’enteniment.

(Pàg. 107)
SEBASTIÀ
Quin sentit té, això? Cap on corre el corrent?
O bé estic boig o bé tot és un somni.
Que el desig em mantingui els sentits adormits;
si això és un somni, feu que no em desperti!

(Pàg. 110)
MALVOLIO
No sóc boig, mossèn Topazi. Us ho asseguro: aquesta casa
és fosca.

BUFÓ
T’equivoques, foll. Et dic que no hi ha foscor, sinó ignorància,
en la qual estàs embolicat, com els egipcis amb les seves boires.

MALVOLIO
Us asseguro que aquesta casa és més fosca que la ignorància,
encara que la ignorància fos més fosca que l’infern.

(Pàg. 118)
DUC

Jo et conec bé a tu. Com et van les coses, bon home?

BUFÓ
La veritat, senyor, és que em van bé amb els enemics i
malament amb els amics.

DUC
Deus voler dir el contrari: bé amb els amics.

BUFÓ
No, senyor: malament.

DUC
I com pot ser això?

BUFÓ
Redéu, senyor, m’alaben i em converteixen en un ase. Però
els meus enemics em diuen clarament que sóc un ase; de
manera que, gràcies als meus enemics, senyor, avanço, en
el coneixement de mi mateix. En canvi, em sento insultat
pels meus amics. De manera que si les conclusions fossin
com els besos, quatre negacions farien dues afirmacions,
i això vol dir: malament amb els amics i bé amb els enemics.

DUC
Vaja, és perfecte.

BUFÓ
A fe que no, senyor, encara que us agradi ser un dels meus
amics.

(Pàg. 122)
VIOLA

El senyor us vol parlar. Jo he de guardar silenci.

OLIVIA
Si es tracta de la vella melodia, bon senyor,
és aspra i poc plaent a les meves orelles,
com ho són els udols després d’una cançó:

DUC
Encara tan cruel?

OLIVIA
Encara tan constant, senyor.

DUC
En què? En la perversitat? Cruel senyora,
cap als vostres altars ingrats i poc propicis
la meva ànima exhala oferiments lleials
de la més tendra devoció! Què puc fer, doncs?

>> Altres n'han dit...
Shakespeare Total,

>> Enllaços:

>> Llegeix-lo:
Català (Epub, html, Kindle, txt, i d'altres)
Anglès (html)
Anglès (html)
Anglès (txt)

>> Mira'l:
Anglès (The Standford Shakespeare Society) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada