dijous, 18 de març de 2010

El Bestiari o la rua d'Orfeu - Guillaume Apollinaire


Apollinaire, Guillaume. El Bestiari o la rua d’Orfeu
Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2006









Le Bestiaire (ou Cortège d’Orpheé)
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja
Il·lustració de Jaume Canet
Col·lecció L’obriülls, 1



>> Què en diu la contraportada...

El perill o la remor d’unes bestioles de pèl, de ploma, d’escata, de fantasia o de vesc, escàpoles o enganxadisses, és dins aquestes càpsules rimoses que es mofen de la tradició erudita per encetar-ne una de nova.
La poesia és destitució i, per això mateix, formadora de nissagues d’insolents i de bregats. Sense la tinta del pop Apollinaire, tal vegada Ferrater no seria calamar.

>> Com comença...
Admireu-ne el poder insigne
i el traçat, tan noble i digne:
és la veu que amb la llum tothom havia vist.
ja en parlava, al Pimandre, mestre Hermes Trimegist.
(ORFEU)

Admirez le pouvoir insigne
Et la noblesse de la ligne:
Elle est la voix que lumière fit entendre
Et dont parle Hermès Trismégiste en son Pimandre

(ORPHÉE)

>> Moments...
(Pàg. 15)
El pèl d’aquesta cabra, insòlit,
i els d’or que van fer anar de bòlit
Jasó no són res comparat
amb els que m’han el cor robat.
(LA CABRA DEL TIBET)

Les poils de cette chèvre et même
Ceux d’or pour qui prit tant de peine
Jason, ne valent rien au prix
Des cheveux dont je suis épris.
(LA CHÈVRE DU THIBET)

(Pàg. 17)
Com t’excita la beutat!
I quines dones han estat
víctimes de ta crueltat!
Eva, Euridice, Cleopatra;
i encara en sé de tres o quatre.
(LA SERP)

Tu t’acharnes sur la beauté.
Et quelles femmes ont été
Victimes de ta cruauté!
Ève, Eurydice, Cléopatre;
J’en connais encor trois ou quatre.
(LE SERPENT)

(Pàg. 21)
Oh lleó, imatge sens ràbia
dels reis caiguts de fa mil anys,
ja tan sols neixes a la gàbia,
a Hamburg, amb els alemanys.
(EL LLEÓ)

O lion, malheureuse image
Des rois chis lamentablement,
Tu ne nais maintenant qu’en cage
A Hambourg, chez les Allemands.
(LE LION)

(Pàg. 35)
El treball porta la riquesa.
Pobres poetes, més jaient!
Que l’eruga, sense peresa,
es fa papallona opulent.
(L’ERUGA)

Le travail mène à la richese.
Pauvres poètes, travaillons!
La chenille en peinant sans cesse
Devient le riche papillon.
(LA CHENILLE)

(Pàg. 39)
Són ben cruels els qui ens estimen:
puça, amic, amant, especimen
fiblós o adelerat burxanc,
que ens volen i ens dolen la sang.
(LA PUÇA)

Puces, amis, amantes même,
Qu’ils sont cruels ceux qui nous aiment!
Tout notre sang coule pour eux.
Les bien-aimés sont malheureux.
(LA PUCE)

(Pàg. 47)
Llançant la tinta cap al cel,
xuclant la sang d’allò que estima
i assaborint-la com la mel,
aquest monstre sóc jo, qui rima.
(EL POP)

Jetant son encre vers les cieux,
Suçant le sang de ce qu’il aime
Et le trouvant délicieux,
Ce monstre inhumain, c’est moi-même.
(LE POULPE)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada