Lleixes

"(...) ¿Per què, un cop caiguts, ja no ens hem esforçat a alçar-nos i, havent perdut una cosa, no n’hem buscat una altra? ¿Per què?." Txèkhov, Anton. Relat d’un desconegut. Barcelona: Viena Edicions, 2021 Рассказ неизвестного человека .  Traducció de Jaume Creus. Col·lecció Petits Plaers, 22 ::: Què en diu la contraportada... L’Stepan, un jove aristòcrata minat per la tisi, decideix donar sentit a la seva vida servint els seus ideals subversius. Per això s’infiltra com lacai a casa de l’Orlov, un funcionari del règim tsarista, fill del cap de policia. L’Orlov és un home intel·ligent i cultivat, però sense cap mena de moral. La seva vida consisteix a complir amb una feina burocràtica i absurda, i jugar a cartes amb els amics, tan superficials i inútils com ell mateix. I de nit trobar-se furtivament amb la jove i bella Zinaïda, esposa d’un altre funcionari, la qual anhela viure una gran història d’amor. :::   Com comença... Per causes que ara no és el moment d’explicar amb det...

" - (...) Tota la nova literatura, com si fos el vent de tardor en una canonada, gemega i udola: “Ai, infeliç! La teva vida es pot comparar amb una presó!" Txèkhov, Anton. El regne de les dones. Barcelona: Viena Edicions, 2019 Babe tsarstvo . Traducció de Juan Gabriel Saiz Col.lecció Petits plaers, 1 ::: Que en diu la contraportada... Amb només 26 anys, l’Anna Akímovna ha heretat una gran fàbrica que dona feina a milers de treballadors. Durant la celebració del Nadal, mentre puja i baixa les escales de casa seva, reflexiona sobre el futur que l’espera i les dificultats de trobar un bon marit. L'Anna no se sent còmoda ni amb els del pis de dalt, a la part noble, on rep els membres de l'alta societat de la província, amb qui li toca alternar ara que és rica -però que sap que la menyspreen pel seu origen-, ni amb els del pis de baix, els treballadors i les dones del poble ras, de qui se sent separada per la seva nova condició. :::   Com comen...

Txèkhov, Anton. Una història avorrida. Barcelona: Editorial Minúscula, 2010 СКУЧНАЯ ИСТОРИЯ Traducció de Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 4 >> Què en diu la contraportada... Una història avorrida recull les notes d’un dels personatges més entranyables de Txékhov: el vell professor de medicina i reconegut científic Nikolai Stepànovitx, que, víctima de l’insomni, ja no és capaç de copsar el sentit de la seva via. Tot i que si mira enrere la veu “com una bella composició realitzada amb talent”, no pot evitar que una malenconia silenciosa i gairebé imperceptible s’apropiï dels seus últims dies i el faci dubtar de la seva visió del món. Relat d’humor subtil en què el distanciament irònic i el dramatisme íntim s’imposen sobre qualsevol possibilitat de rebel·lió, aquest conte del 1889, que inicia l’etapa de maduresa de l’autor, és un mirall de l’univers txekhovià i de l’època. En paraules de Thomas Mann, “ Una història avorrida , per mi la més preada d’entre l...

"(...)  ¿Has estimat de debò algú?, va murmurar Pessoa. He estimat de debò algú, va contestar Campos en veu baixa. Llavors t’absolc, va dir Pessoa, t’absolc, em pensava que en tota la vida només havies estimat la teoria.(...)" Tabucchi, Antonio. Somnis de somnis / Els tres últims dies de Fernando Pessoa. Barcelona: Edicions 62, 1996 Sogni di sogni / I Tre ultimi giorni di Fernando Pessoa.  Traducció de Jordi Cornudella Col·lecció El Balancí, 290 >> Què en diu la contraportada... Els vint personatges que somien a Somnis de somnis, de Dèdal, Ovidi i Apoleu a Pessoa, Maiakovski i Garcia Lorca, passant per Rabelais, Goya o Debussy, són tots ells artistes, amb l’excepció de Sigmunt Freud. A diferència d’aquest últim, Antonio Tabucchi no interpreta els somnis dels altres, sinó que exposa en un seguit de narracions concises i reveladores els hipotètics recorreguts nocturns dels seus esperits. Així, l’obra, la vida i la imaginació de cadascun dels pe...

"(...) cada condició social té la seva ciència. Vostè no segueix la seva, i això no se li pot consentir."  Txékhov, Anton. La meva vida.  Barcelona: Minúscula, 2011 Moya zhizn. Traducció d'Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 6   i è  Què en diu la contraportada... En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel·lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida...