Lleixes

"- (...) ¿Es que no he tenido conflictos hoy y ayer? ¿Por qué han de preocuparme los de mañana?". Waugh, Evelyn. Merienda de negros Barcelona: Anagrama, 2008 Black Misehlef.  Traducció de Juan García Puente. Col.lecció Compactos, 452 ::: Que en diu la contraportada: Seth, el nuevo emperador de Azania, «tirano de los mares y licenciado en Oxford», ofrece a su antiguo condiscípulo Basil Seal –insolente, sofisticado y amoral, una perfecta garantía contra la estabilidad– el cargo de «ministro de modernización» de su africano país. A partir de ahí se emprenden las más descabelladas innovaciones, provocándose un sinfín de intrigas tribales y diplomáticas que desembocan en la anarquía y el caos, y en un auténtico festín caníbal. Esta novela, que, en palabras de Waugh, «trata del conflicto entre la civilización, con sus correspondientes y deplorables perversiones, y la barbarie», es una destructiva farsa que ataca simultáneamente a los salvajes de la ju...

"Una notícia és el que vol llegir l’home del carrer, que no té gaire interès per res. I només és notícia fins que ho ha llegit. Després, el tema està mort." Waugh, Evelyn. Últimes noticies! Barcelona: A Contra Vent Editors, 2010 Sccop.  Traducció de Ferran Ràfols. Col·lecció Latitud Nord, 3 >> Què en diu la contraportada... A causa d’un absurd malentès, Lord Cooper, magnat de la premsa de Fleet Street, envia a cobrir la guerra civil d’una remota república africana a un obscur i gris redactor de notícies de jardineria, plantes i flors. I així, sense cap experiència prèvia, William Boot, de la nit al dia, es converteix en un intrèpid corresponsal de guerra. Últimes notícies! És una de les primeres obres de Evelyn Waugh, i una de les més divertides. Una novel·la satírica i despietada contra el món del periodisme o, millor dit, contra la desinformació i la confusió, escrita a un ritme que talla l’alè. >> Com comença... Tot i la seva joventut, en ...

"- John... John Andrew... jo... oh, gràcies a Déu... - i llavors va arrencar a plorar." Waugh, Evelyn. Un grapat de pols.  Barcelona: Edicions 62, 1997 A Handful of Dust . Traducció d'Ernest Riera. Col·lecció Les millors obres de la literatura universal segle XX, 113   i è  Què en diu la contraportada... Un grapat de pols és la història d'una ruptura matrimonial que es desenrotlla en diversos escenaris: des de l'ensopida Anglaterra rural fins a les exòtiques selves del Brasil, passant pel Londres decadent d'entre guerres. L'autor descriu esplèndidament el tarannà irresponsable de la classe britànica: la tragèdia, la comèdia i la ironia descordada en combinen per fer d'aquesta novel·la una de les seves obres mestres. è  Com comença...  - Es va fer mal algú? - Ningú, gràcies a Déu -va dir la senyora Beaver-, només dues minyones que van perdre el seny, van saltar i van travessar un sostre de vidre per caure al pati empedrat. No corr...

"(...) tinc la impressió que el passat i l’esdevenidor exerceixen tant pressió, per un costat i per l’altre, que no queda lloc per al present". Waugh, Evelyn. Retorn a Brideshead Barcelona:  Proa / Ediciones B, 2000 Brideshead Revisited . Traducció de Ramon Folch i Camarasa Col·lecció Biblioteca de Butxaca, 35 >> Què en diu la contraportada... No hi ha res que faci tant de mal com el record dels temps feliços en la infelicitat. Aquesta podria ser una de les conclusions de Retorn a Brideshead, unes “memòries sagrades i profanes del capità Charles Ryder” que presenten el retrat d’una familia decadent, una vella família de la noblesa terratinent anglesa en un procés accelerat de desaparició. Ryder, amic íntim de Sebastian i de la seva germana Julia, ofereix una visió complexa, com un tapís de sentiments entrellaçats, de les excentricitats d’una família que semblava no tenir lloc en aquest món. >> Com comença... En arribar a les línies...

"(...) Amb l’educació s’aprèn a donar les gràcies amb un somriure. Un somriu maleït." Jaeggy, Fleur. Els feliços anys del càstig. Barcelona: Editorial Les Hores, 2020 I beati anni del castigo . Traducció d’Anna Casassas ::: Què en diu la contraportada... Al Bausler Institut, un internat femení situada al cantó més retrògrad de Suïssa, l’Appenzell, s’hi respira una densa atmosfera de captiveri i sensualitat inconfessada. En aquests paratges pels quals passejava l’escriptor Robert Walser, i on  es va suïcidar   va patir un atac de cor  després d’estar-se trenta anys en un manicomi, s’hi desenvolupa la infància i l’adolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa. En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Fréderique, la “nova”: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho t...