Llibre dels morts dels antics egipcis - Grégoire Kolpaktchy

 

 

"L’ahir em va infantar;

vet aquí que avui

creo el demà (...).

Kolpaktchy, Grégoire. Llibre dels morts dels antics egipcis o Llibre de la sortida de l’ànima a la llum.
Barcelona: Llibres de l’Índex, 2024

Traducció de Josep Tarragona. Revisió de Llogari Pujol.






::: Què en diu la contraportada…
El Llibre dels morts dels antics egipcis – Llibre de la sortida de l’ànima a la llum- és un recull de fórmules i encanteris màgics dirigits a la divinitat, inscrits en els rodets del papir o al mateix sarcòfag i els quals es troben a l’interior de les tombes egípcies.

El conjunt de les formules descriu, a manera de manual d’ús, els rituals i les creences de l’antic Egipte per travessar les diferents etapes de la metamorfosi de l’ànima del difunt a la “segona vida”.

Captivador, al·legòric i magnífic, el Libre dels morts dels antics egipcis ens inicia en els misteris de la vida i la mort i ens fa entrar dins l’univers fascinant de la civilització egipcia.

::: Com comença...
Aquí comences els capítols
que relaten la sortida de l’ànima
cap a la plena Llum del Dia,
la seva resurrecció en l’esperit,
la seva entrada i els seus viatges
en les regions del més-enllà.

Heus aquí les paraules a pronunciar
el dia de la sepultura,
al moment en què, separada del cos,
l’ànima penetra en els mons del més-enllà.

Salut, oh Osiris, toro de l’Amenti! (...)

Encanteri I

::: Moments...
(Pàg. 19)
Oh tu, déu del disc lunar,
que resplendeixes en les solituds nocturnes, mira’m!
Jo t’acompanyo també
entre els habitants del cel que t’envolten!
Jo, mort, Osiris, entro a voluntat
sia a la Regió dels Morts,
sia a la dels vius a la terra;
a tot arreu on em porti el meu desig.
Encanteri II. Per viure després de la mort.

(Pàg. 23)
(...) Déus del gran cel! Esperits divins!
Mireu-me, tots vosaltres!
Certament, he acabat el meu viatge
i arribo davant vostre.
Encanteri IX – Després del pas per la tomba.

(Pàg. 28)
(...) Glòria a tu, Senyor dels Déus!
Sigui lloat el teu nom,
oh creador d’obres admirables!
Il·lumina amb els teus raigs el meu cos
que reposa a la terra
per tota l’eternitat...
Encanteri XV – Himne a la glòria de Re.

(Pàg. 30)
(...) Jo sóc el déu Atum,
solitari dels amplis espais del cel.
Sóc el déu Re
aixecant-se a l’alba dels temps antics,
semblant al déu Nu.
Sóc la gran divinitat
que es procrea ella mateixa.
Els poders misteriosos dels meus noms
creen les jerarquies celestes.
Els déus no s’oposen a la meva progressió,
perquè sóc l’ahir
i conec el demà (...).
Encanteri XVII – Per entrar al Món Inferior i sortir-ne

(Pàg. 37)
(...) Et saludo, oh rei de la Regió del Morts,
príncep del regne del silenci!
Vet aquí que vinc davant teu... (...)
Encanteri XVIII

(Pàg. 49)
Marxeu! Aneu-vos-en, missatgers del Senyor del Més-enllà!
Heu vingut a arrabassar-me el cor, dotat d’una vida eterna?
Certament, no us serà pas lliurat! (...).
Encanteri XXIX – Per tal que no li arrabassin el cor al difunt.

(Pàg. 56)
Oh tu, deessa amb cap de serpent, mira!
Sóc la flama que il·lumina els milions d’anys per venir.
Heus aquí la divisa escrita al meu estendard:
“El futur floreix al meu encontre”,
perquè sóc la deessa amb cap de linx.
Encanteri XXXIV – Per evitar les mossegades dels dimonis serpents

(Pàg. 66)
(...) Sóc el qui va al davant
i el nom del qual és un misteri.
Sóc l’ahir.
“Aquell que contempla milions d’anys”
és el meu nom.
Recorro els senders del cel...
Vet aquí que m’han conferit el títol de Senyor de l’Eternitat
(...)
Sóc el que us protegeix tots els dies de la vostra vida.
Oh vosaltres, habitants de la terra i del cel!
Els del nord, del sud, de l’est i de l’oest!
Certament, la por que em teniu us oprimeix el cor!
Perquè m’he modelat i format jo mateix
i no moriré per segona vegada.
Alguns raigs del meu ésser arriben al vostre pit,
però les meves formes les guardo amagades en mi
perquè sóc aquell que no coneix ningú... (...).
Encanteri XLII – Per rebutjar la mort.

(Pàg. 73)
(...) El meu aliment són els pans fets amb blat blanc.
La meva beguda és la cervesa obtinguda de l’ordi vermell.
Que les formes del meu pare i la meva mare
em siguin portades aquí per vigilar la meva porta!
Vet aquí que, pel verb de poder de la meva boca,
m’obro pas i eixamplo el camí,
i romanc allà on em diu el cor.
Encanteri LII – Un encanteri contra les immundícies.

(Pàg. 80)
Jo sóc l’avui.
Jo sóc l’ahir.
Jo sóc l’endemà.
A través dels meus nombrosos naixements
romanc jove i vigorós.
Sóc l’ànima divina i misteriosa
que, en un altre temps, va crear els déus
i l’essència amagada de la qual alimenta
les divinitats d ela Duat, de l’Amenti i del cel.
Sóc el governall de l’orient,
el Senyor dels Dos Rostres Divins.
La meva resplendor il·lumina tot ésser ressuscitat
que , mentre passa pel reialme dels morts
per transformacions successives,
penosament busca el seu camí
a través de la Regió de les Tenebres (...) .
Encanteri LXIV – La sortida de l’ànima a la llum del dia

(Pàg. 106)
(...) Em dirigeixo, doncs, cap als llocs
dels espais eterns on,
pertot arreu, es veuen les traces
de l’Enfonsament dels Mons.
Tot seguit em condueixen a la Regió de les Tenebres,
allà on regnen els patiments de l’Amenti.
Salut, oh Osiris!
Jo travesso cada dia l’estatge del déu Lleó
I d’allà em dirigeixo a l’estatge d’Isis.
Sóc digne i estic perfectament preparat
per assistir al ritu dels Misteris (...).
Encanteri LCCVIII – El Falcó d’Or

(Pàg. 130) 
(...) Vosaltres, que sou testimoni de la meva mort,
mireu!... Em presento davant vostre
amb la corona d’un déu sobre el cap...
Vet aquí que, després, d’haver traspassat el portal de la mort,
m’aixeco davant vostre coronat com un déu... (...)
Encanteri XCVIII – Per poder conduir una barca al més-enllà

(Pàg. 156)
(...) he recorregut sense treva el cicle de les metamorfosis...
Heus aquí que entro a la Regió de les Tenebres
i que, de sobte, el meu rostre es revela
davant de l’Ull centellejant que el contempla... (...)
Encanteri CXV – Per conèixer els misteris d’Heliòpolis.

(Pàg. 179)
(...)  Qui és?
- És Osiris!
- Travessa el llindar! Certament, et podré anunciar!
Sàpigues-ho
El pa de la teva comunió,
el vi de la teva comunió
i totes les ofrenes sepulcrals que et destinen
són emanacions de l’Ull de Re!
Davant dels déus del món inferior (Papir Nu)

(Pàg. 220)
Oh ciutat d’Iss, tan llunyana i difícil de trobar!...
Entre les flames rogenques
viu una serp, i Rerek és el seu nom...
El seu llom és de set colzades de llarg
i s’alimenta de morts i els extermina.
Enrere, Rerek, tu que vius a la ciutat d’Iss,
que tritures els morts dins de la teva gola
mentre els teus ulls llancen llampecs!
Que els teus ossos soguin trencats i que la teva llavor
romangui infecunda!
No t’acostis a mi!
No llencis contra meu el teu verí!
Que caigui a la terra i s’hi quedi!
Que per sempre siguin segellats els teus llavis! (...).
Encanteri CXLIX – Els catorze Iat. VII. El setè Iat (a pintar de verd).

(Pâg. 223)
(...) En veritat, jo sóc el Falcó diví!
Vet aquí que he estat coronat, ungit i encensat.
Isis s’aixeca i ve a oferir-me
els animals que han estat sacrificats per a mi a la terra,
mentre Neftis, al darrere, em protegeix l’esquena.
Oh tu, serp Nau; tu, bou de Nut, i tu, Neheb-kau!
Vet aquí que arribo davant vostre.
Allibereu-me de qualsevol mal
i concediu-me la felicitat
per sempre...
Encanteri CXLIX – Els catorze Iat. XI. L’onzè Iat (a pintar de verd).

(Pàg. 227)
El teu ull dret és la barca Sektet;
el teu ull esquerre és la barca Mandjit;
les teves celles són el déu Anubis:
els teus dits són el déu Tot;
els teus cabells són Ptah-Sòcares.
Tots aquests déus preparen el camí per a tu
i rebutgen els dimonis, servidors de Set.
Encanteri CLI

(Pàg. 262)
(...) El teu cos s’incorpora al llit de mort,
i és Re, navegant la seva barca a l’horitzó ocult,
qui et posa dret,
mentre Atum, el pare dels déus, et restableix per sempre.
Els déus Amsu, Kebti i altres divinitats
et glorifiquen als seus santuaris.
Tu camines en pau, i és en pau que et dirigeixes
cap a la teva residència per a l’Eternitat,
cap al teu sojorn dels temps sense límits (...).
Encanteri CLXX – Per preparar el llit funerari

(Pàg. 278)
(...) Oh Atum! Què és aquest lloc
on acabo d’arribar?
Ai! No hi trobo aire pur per respirar,
i no hi ha aigua!
Enlloc no percebo ni albiro, enmig de les tenebres,
res més que abismes i precipicis...
Quina foscor impenetrable!
Els meus passos vacil·lants exploren el terreny
I avanço a les palpentes;
al meu voltant se senten, errants, les ànimes angoixades...
Realment, aquí no es pot viure en pau d’esperit
ni conèixer les voluptuositats de l’amor.
Que ho hi pugui trobar,
a manca d’aire i aigua, i em comptes dels plaer de l’amor,
la santificació del meu esperit!
I també, a manca de pans sepulcrals i de vi,
la pau per al meu esperit!
(...)
Oh Osiris, pare meu, fer per mi
allò que el teu propi pare, Re, va fer per tu!
Que pugui establir-me a la terra per tota l’eternitat!
Que pugui mantenir el tron del meu poder!
Que el meu hereu sigui vigorós i ferm!
Que floreixi la meva tomba!
Que els meu amics tinguin prosperitat!
Que els meu enemics, lligats i encadenats,
siguin destruïts per Serket, la deessa escorpí!
Jo sóc en veritat el teu fill, oh Re, el meu pare diví! (...)
Encanteir CLXXV – Per no morir per segona vegada.

(Pàg. 285) 
L’ahir em va infantar;
vet aquí que avui
creo el demà (...).
Encanteri CLXXIX – Per anar de l’ahir a l’avui.

(Pàg. 298)
(...) Mira, oh déu!
Jo vaig cap a tu,
pregant amb els braços estesos
per oferir-te la veritat i la justícia.
Al meu cor no hi trobaràs frau ni mentida...
Perquè jo sé que tu vius i subsisteixes
de la veritat i la justícia...
Adona-te’n, doncs, oh déu!
Jo no he comès pecats en aquest món,
no he fet mal a ningú
ni m’he apropiat del seus béns (...).
Encanteri CLXXXIII – Himne a Osiris.

(Pàg. 299)
Que la pau sigui amb tu!
Vet aquí que, convertit en esperit santifica,
entres en pau al si de l’Ull diví.
Ets santificat en la teva ànima,
i la teva ombra observa atentament en silenci...
Que em miri, doncs
-quan hagi d’anar a judici-,
a tot arreu on se’m jutgi,
amb totes les meves formes, amb tots els meus dons d’esperit,
amb tots els atributs divins de la meva ànima!
Encanteri CLXXXVII – Per construir una residència al Món Inferior i aparèixer-hi amb els trets d’un ésser humà.

(Pàg. 300)
(...) Aquest llibre revela els secrets de les residències misterioses de la Duat, serveix de guia d’iniciació als misteris del Món Inferior, i et permetrà passar a través de les muntanyes i entrar a valls misterioses on no arriba cap camí. (...) En veritat, aquest llibre és un misteri molt gran i molt profund. No el deixis mai a les mans del primer que arribi o d’un ignorant.

::: Què en penso...
El Llibre dels Morts dels antics egipcis, en la versió de Grégoire Kolpaktchy, és una lectura tan suggerent com exigent. El text recull oracions i encanteris destinats a preparar l’ànima —i el cos— per al viatge al més-enllà, oferint protecció en un trànsit místic ple de simbolisme.

Kolpaktchy no només ens brinda la traducció dels textos originals, sinó també una adaptació lírica que, més enllà de l’interès antropològic, permet una immersió poètica en el pensament religiós egipci. Aquesta dimensió estètica atorga un valor afegit especial al lector nouvingut, però no li facilitat la comprensió total dels encanteris. 

La lectura ens convida a explorar una mística complexa, on cada encanteri obre la porta a una simbologia profunda. Tanmateix, l’estil arcaic persisteix amb obstinació, i les reiteracions constants, la manca de continuïtat narrativa i la profusió de déus, dimonis, guardians i portes místiques poden dificultar la immersió del lector.

Així, aquesta versió, fidel a l’esperit de l’original, transmet una certa fredor que pot desorientar qui s’hi acosta amb desig de narrativa, trama i personatges. En canvi, per a l’estudiós o l’aficionat a la espiritualitat egípcia, o per qui s’hi apropa amb una mirada antropològica, el llibre esdevé una eina reveladora.

Siguis expert o no en la matèria, el que realment colpeja són els passatges que ressonen amb qualsevol persona educada en una cultura occidental i cristiana: el pa, el vi, la resurrecció, el fill de Déu salvador de l’home... Cal seguir? El deute del cristianisme amb les religions que el precediren es fa evident.

En definitiva, una lectura enriquidora per aprofundir en la història i la cosmovisió de l’antic Egipte, tot assumint el repte d’endinsar-se en una proposta esquerpa, poc amable des del punt de vista narratiu, però rica en significat i transcendència.

::: Enllaços:
Gregóire Kolpaktchy, Ani: la font original, algunes claus interpretatives, wiki.

::: Llegeix-lo:
Anglès (multiformat)
Francès (facsímil Paris: Leroux Editeur, 1882)
Jeroglifics antic Egipte (facsímil Londres: K.Paul, Trench, Trübner, 1910 vol 1, vol 2).