Les metamorfosis: Volum II - Apuleu

“ (...) ¿De què han valgut a l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats revolts dels més aspres camins?”

 

 

Apuleu. Les metamorfosis. Vol.II
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1931

Metamorphoseon. Traducció de Marçal Olivar.
Col·lecció Escriptors Llatins

::: Com comença...

[1] En això Psique s’afanyava a córrer de l’un cantó a l’altre, adalerada nit i dia en cerca del seu marit (...). Vol. II -Llib.V I

[1] Intera Psyche uariis iactabatur discursibus, diez noctesque mariti uestigationibus et quanto magis inquieta animo (...) Vol. I -Lib. I

::: Moments...

(Pàg. 13)

“¿Per què, oh mesquina!, cerques de matar-te llançant-te daltabaix? ¿Per què, en front d’aquesta darrera prova i d’aquesta dificultat, et deixes abatre irreflexivament? (...)”. Vol. II -Llib. VI

“quid te”, inquitm “praecipitem, o misella, quaeris extinguere? Quidque iam  nouissimo periculo laborique isto temere succumbis? (...)” Vol.I I -Lib. VI

(Pàg. 46)

“(...) d’un llinatge il·lustre, fou per raó d’això prou ric de béns de fortuna, però avesat a la disbauxa dels hostals, a les bagasses i a beure tot el dia (...)”. Vol. II -Llib.VIII

“(...) quo clarus eo pecuniae fuit satis locuples, sed luxuriae popinalis scortisque et diurnis potationibus exercitatus (...)”. Vol. II -Lib. VIII

(Pàg. 47)

“¿Com hauria pogut ésser altrament, posat que la flama del cruel amor delecta, petita com és en el seu primer abrandament, però atiada pels arboraments de l’habitud, consumeix amb innombrables cremors tots els homes?” Vol. II -Llib.VIII

“quidni, cum flamma saeui amoris parua quidem primo uapore delectet, sed fomentis consuetudinis exaestuans inmodicis ardoribus totos amburat homines.” Vol. II -Lib. VIII

(Pàg. 74)

Un dia, així que ell hagué marxat de bon matí cap al treball que li havien encarregat, es ficà a casa seva un temerari adúlter. I mentre operaven amb tota tranquil·litat en les batusses de Venus, vet aquí que el marit, que ignorava tot l’afer i que ni tan solament sospitava res d’allò, torna d’improvís a casa. Vol. II -Llib. IX

sed die quadam, dum matutino ille ad opus susceptum proficiscitur, statim laptenter inrepit eius hospitium  temerarius adulter. ac dum Veneris conluctationibus securius operantur, mariuts ignarus rerum ac nihil etiam tum tale suspicans inprouisus hospitium repetit. Vol. II -Lib. IX

 
(Pàg. 89)

“(...) havia tacat amb la infàmia del bordell la llar del seu marit i, perduda la seva dignitat de casada, s’havia cercat el nom de prostituta (...)”. Vol. II -Llib. IX

“(...) larem mariti lupanari maculasset infamia iamque perdita nuptae dignitate prostitutae sibi nomen adsciuerit (...)” Vol. II -Lib. IX

 
(Pàg. 144)

“¿De què han valgut a l’abominable Fortuna els lladres, les feres, la servitud, els alternats revolts dels més aspres camins?” Vol. II -Llib. XI

“quid latrones, quid ferae, quid seruitium, quid asperrimorum itinerum ambages reciprocae, quid meus mortis cotidianae nefariae Fortunae profuit?” Vol. II -Lib. XI

(Pàg. 147)

(...) una escrupolosa temença em tenia dubtós: efectivament, havia meditat amb molt de compte com és difícil el servei de la religió i d’aspra la castedat, i de quina cautelosa circumspecció ha d’esser voltada la vida, sotmesa a moltes escaiences. Vol. II-Llib. XI

(...) quod enim sedulo percontaueram difficile religionis obsequium et castimoniorum abstitentiam satis arduam cautoque circumspectu uitam, quae multis casibus subiacet, ese muniendam. Vol. II -Lib. XI

(Pàg. 151)

Vaig acostar-me al confí de la mort, i després de calcigar el llindar de Prosèrpina, vaig tornar-ne dut a través de tots els elements; al mig de la nit vaig veure el sol brillar d’una llum enlluernadora; vaig acostar-me, davant per davant, als déus infernals i als déus celestes, i vaig adorar-los de la vora estant. Vet aquí el que et dic; per més que ho escoltis, cal, amb tot, que no ho entenguis. Vol. II -Llib. XI

Accesi  confinium mortis et calcato Proserpina elimine per omnia uectus elementa remeaui, nocte media uidi solem candido coruscantem lumine, deos inferos et deos superos accesi coram et adoraui de proxumo. Ecce tibi rettuli, quae, quamuis audita, ignores tamen necesse est. Vol. II -Lib. XI

 
(Pàg. 151)

(...) només reportaré allò que pot ésser enunciat als enteniments dels profans sense que hagi d’incórrer en sacrilegi. Vol. II -Llib. XI

(...) quod solum potest sine piaculo ad profanorum intellegentias enuntiari, referam. Vol. II -Lib. XI

::: Què en penso...
La lectura de Les metamorfosis d’Apuleu és una opció ideal per aquells que cerquen iniciar-se en els clàssics romans. De lectura àgil i entretinguda, barreja humor, erotisme, tragèdia, amor, religió i màgia, tot al servei d’una història narrada en primera persona i amb un llenguatge molt col·loquial.

Però Les Metamorfosis a banda d’entretenir també mostra els costums i els usos de l’època convertint-se en un veritable fresc de la societat romana del segle II. Des d’aquest punt de vista és un gran exemple de la máxima del docere et delectare típic dels relats i les faules milesis.

De fet és un dels primers exponents de la novel·la múrria i picaresca, que alterna la sàtira amb la critica social, a partir d’una successió de retrats i de contes i llegendes secundaris al voltant de la trama central de Luci, el jove transformat en ase per culpa de la seva curiositat.

 I és que l’obra va d’això: de la maduració, de l’evolució, de fer-se gran i responsable. De fet la curiositat que caracteritza el protagonista a l’inici - i que també és el motiu de la seva transformació en ase-, evoluciona cap a la sapiència a partir de moltes i diverses vivències.

I és clar, també l’acompanyen en aquest itinerari la tragèdia i la fatalitat, companyes inseparables de qualsevol viatge iniciàtic.  Tot plegat conforma  el marc referencial i experimental pel que ha de passar el jove protagonista per acabar renaixent com a humà adult.

I és des l’atalaia que caracteritza l’enteniment i la lógica de l’edat adulta en la que s’instal·la el personatge de Luci al final de l’obra,  que Apuleu farà arribar al lector el missatge final: la religió com a motiu central de la vida.

En definitiva, un totum revolutum que ofereix una lectura amable i amena que ens explica el dia a dia romà sense embuts.

::: Altres n'han dit...
Un libro abierto, Mortal y rosa, Lecturas encontradas.

::: Enllaços:
Apuleu, la metamorfosi com a recurs, anàlisi, orígens, influències i efectes, fàbula milèsica.

::: Llegeix-la:
Llatí (edició plana, edició comentada)
Anglès (multiformat)
Italià (multiformat, facsímil Formiggini Editore - Roma, 1927).
Espanyol (multiformat, facsímil Editorial Gredos - Madrid, 1978)
Francès (facsímil, Samuel Thiboust, 1623)

::: Les metamorfosis a Lleixes:
Volum I