El cocodril i altres narracions - Fiódor Dostoievski

 

"(...)com més buit estigui, posem-hi per cas el cap de l’home, menys sent la necessitat d’omplir-lo (...)."

Dostoievski, Fiódor. El cocodril i altres narracions.
Girona: Papers amb Accent, 2010

Traducció de Margarida Ponsatí-Murlà
Col·lecció Accent, 18

::: Què en diu la contraportada...
El cocodril i altres narracions recull quatre obres satíriques de Dostoievski que no havien conegut, encara, traducció en llengua catalana: Un episodi vergonyós, Bobok, L’esposa d’un altre i el marit sota el llit i El cocodril.
Les quatre narracions que conformen aquest llibre abracen des de l’etapa de joventut de l’autor fins a un període de plena maduresa literària, previ a la redacció de “Crim i càstig”.
Dostoievski hi combina diversos gèneres, estils i procediments narratius, amb un extraordinari talent satíric, la intensitat del qual difícilment tornarem a trobar en la seva obra posterior.
El lector reconeixerà, en cada un dels relats, el temperament dramàtic i l’agudesa de penetració en les ombres de la consciència humana pròpies de qui és, sens dubte, un dels més grans escriptors de tots els temps.

::: Com comença...
Aquest episodi vergonyós va succeir justament en aquell moment en què s’iniciava, amb una força irrefrenable i un arravatament commovedor, el ressorgiment de la nostra estimada pàtria i les aspiracions del seus fills davant d’un nou destí, encoratjador i ple d’esperança.
Un episodi vergonyós.

::: Moments...
(Pàg. 25)
És ben sabut que a vegades hi ha reflexions que ens passen pel cap de manera instantània, en forma d’una mena de sensació, intraduïble a la llengua humana, i menys encara a la literària. Però nosaltres intentarem traduir totes aquestes sensacions del nostre personatge i presentar al lector, si més no, la seva essència, allò que tenien de més fonamental i versemblant.
Un episodi vergonyós.

(Pàg. 40)
(...) s’estava atabalant, sentia que feia el ridícul, un ridícul espantós, que la terra s’esvaïa sota els seus peus, que havia entrat en un lloc d’on no en podia sortir, que es trobava enmig de les tenebres.
Un episodi vergonyós.

(Pàg. 55)
“(...) Què se’m podria acudir? Estic atordit, completament atordit... i què necessiten, què volen de mi...? Veig com riuen entre ells.... espero que no s’estiguin rient de mi, Déu meu Senyor! Però quina necessitat en tinc... què caram hi faig, aquí, per què no me’n vaig, què estic aconseguint amb tot plegat?...”. Pensava, i una mena de vergonya, una vergonya profunda, una vergonya insuportable li anava fent forat al cor.
Un episodi vergonyós.

(Pàg. 67)
(...) Pseldonímov tenia un caràcter ferm. A primer cop d’ull semblava dòcil i callat; tenia els estudis mínims i gairebé mai no se’l veia conversant amb ningú. No sé exactament si pensava o no, si tenia plans o projectes o somiava en alguna cosa. Però en canvi a dins seu s’hi havia anat congriant, d’una manera instintiva, inconscient i fèrria, la decidida voluntat de trobar una sortida a aquella penosa situació i arribar a ase algú algun dia.
Un episodi vergonyós.

(Pàg. 69)
“(...) Porfiri, bastoneja-la, quan sigui la teva dona; va néixer amb set dimonis a dins.  Et tocarà foragitar-los, el bató ja te’l prepararé jo...”.
Un episodi vergonyós.

(Pàg. 87)
Un pintor, casualment, em va fer un retrat: “Vulguis que no, diu, ets un literat”. Jo em vaig deixar fer i ell el va exposar. Després hi llegeixo el següent: “Aproveu-vos a mirar aquest rostre malaltís, que ratlla la follia”.
Bobok

(Pàg. 87)
Avui dia tan l’estil com l’humor estan desapareixent i les paraulotes estan ocupant el lloc de l’enginy.
Bobok

(Pàg. 91)
No ho suporto, quan la gent que té només una formació general e sdedica a fer disquisicions sobre qüestions tan específiques.
Bobok

(Pàg. 92) 
“(...) crec que no deixar-se sorprendre per res denota molta més niciesa que deixar-se sorprendre per tot. És més: no deixar-se sorprendre per res ve a ser el mateix que no respectar res. D’altra banda un ximple no pot sentir respecte per res”.
Bobok

(Pàg. 107) 
- (...) De moment només vull que tots deixem de mentir. Només desitjo això, perquè això és el més important. Viure sobre la terra sense mentir resulta impossible, ja que la vida i la mentida són sinònimes; però aquí, per tal de divertir-nos, deixarem de mentir. Al diable! I és que bé deu tenir algun sentit, la tomba!
Bobok

(Pàg. 200)
M’estaré a dins el terrari, enmig de l’esplèndid saló i aniré prodigant agudeses que hauré estat pensant tot el matí. Als homes d’estat els comunicaré els meus projectes; als poetes els parlaré amb rima; amb les dames seré graciós i moralment gentil sense por de ser indecorós, ja que sóc del tot inofensiu per als seus marits. A tota la resta, els serviré d’exemple de submissió al destí i a la voluntat de la divina providència (...).
El cocodril.

(Pàg. 202) 
- (...) Com es pot aconseguir l’estructura del cocodril per tal que pugui empassar-se gent? La resposta encara és més clara: fent-lo buit per dintre. Ja fa temps que la física ha arribat a la conclusió que la natura no suporta la buidor. Així dons, l’interior del cocodril ha d’estar precisament buit per no haver de suportar la buidor i així poder anar engolint constantment i omplint-se amb tot allò que tingui a l’abast. I heus aquí l’únic motiu raonable pel qual tots els cocodrils s’empassen els nostres germans.  L’estructura humana és diferent: com més buit estigui, posem-hi per cas el cap de l’home, menys sent la necessitat d’omplir-lo, i aquesta és l’única excepció de la regla.
El cocodril.

(Pàg. 204)
- (...) jo demostraré que fins i tot escarxofat, és més, tan sols estant escarxofat es pot capgirar el destí de la humanitat.
Totes les grans idees i tendències dels nostres diaris i revistes han estat, clarament, concebudes per ganduls  (...).
El cocodril.

(Pàg. 206)
- (...) Amic meu, i la llibertat? –vaig fer, amb veritable desig de conèixer la seva opinió-. Ara, per dir-ho així, estàs empresonat, mentre que l’home necessita gaudir de llibertat.
- Ets un tros d’ase –em respongué-. Als bàrbars els agrada ser independents, a la gent intel·ligent els agrada l’ordre, i no hi ha ordre...
El cocodril.

::: Què en penso...
Els contes que ens proposa aquest recull giren tots al voltant dels caràcter i la debilitat humana. Així, la vanitat, l’avarícia, l’amor o l’egoisme s’apoderen de l’albir dels diferents personatges que, amb un toc de "moralina" per part de Dostoievski, els hi acaba comportant el ridícul i la vergonya.

L’autor a més,  diguem-ne que amb una finalitat pedagògica, no dubte en adreçar-se directament al lector per reconduir tant les històries com el propòsit moral. Però ho fa amb una mena d’humor força subtil . Potser per això, la lectura dels relats, malgrat la seva extensió, es fa lleugera i amena. I és d’agrair aquest tractament, d’altra banda tant diferents al de les novel·les de Dostoievski.

Els contes tenen molt de psicològic ,  doncs analitzen el comportament dels diferents protagonistes fora de la seva zona de confort  habitual  (sobretot en l’esfera social i/o laboral) o enfrontant-se a un fet gens habitual en la seva vida quotidiana (que pot anar des d’una possible infidelitat a un fet del tot fantàstic i increïble). A la vegada són un trampolí que li serveix de disparador de molts retrets sobre el classisme, el capitalisme, la burgesia, ... en definitiva, sobre la situació sociopolítica i econòmica de Rússia.

En definitiva, relats que ens serveixen per conèixer com la faceta de contista contraresta i complementa a la vegada la figura d’un dels més grans autors de la literatura russa. 

::: Altres n'han dit...
El senyor Asul 

::: Enllaços:
Fiódor Dostoievski.

::: Llegeix-lo:
Rus -en html- (El cocodril,  Bobok, L'esposa d'un altre, Un episodi vergonyós)