Aprendre a parlar amb les plantes - Marta Orriols



"Dues bales disparades amb poca estona de diferència: la mort i la mentida."







Orriols, Marta. Aprendre a parlar amb les plantes.
Barcelona: Edicions del Pericospi, 2019

Col.lecció Escafandre, 10


::: Que en diu la contraportada:
La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l’instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida.
Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.

::: Com comença...
Estàvem vius.
Els atemptats, els accidents, les guerres i les epidèmies no ens concernien. Podíem veure pel·lícules que frivolitzaven l’acte de morir, d’altres que el convertien en un acte d’amor, però nosaltres érem fora de la zona que contenia el significat propi de perdre la vida.

::: Moments...
(Pàg. 23)
(...) aferrat al dolor de la mort, n’hi havia un altre, un d’esmunyedís però de caminar lent, com un llimac capaç de cobrir-ho tot, inclús l’altre dolor, amb aquell rastre viscós que ho anava amarant tot, lleig, que de tan lleig que era només sabia amagar-lo, morta també jo d’una vergonya nova, més nova encara que la mort.

(Pàg. 48)
(...) estàvem junts sense desig. Sexe buit. On va a parar tot aquest desig que no es consuma?

(Pàg. 72)
Dues bales disparades amb poca estona de diferència: la mort i la mentida. Sento que encara les porto a dins, amb un dolor que transforma el Mauro en sant o en traïdor segons si es fa notar més l’impacte de l’una o de l’altra.

(Pàg. 127)
(...) no he volgut mai un pis de propietat. Sempre m’he recordat que tot el que compromet a la permanència se’n pot anar sense avisar, i allò que s’omple pot buidar-se tot d’una amb la violència d’un raspat. Passa amb les mares, amb els pisos, amb els gossos, passa amb l’amor.

(Pàg. 130)
Casar-se equivaldria a un pis de propietat i no fer-ho s’assemblaria més a un lloguer. Tenia, doncs, un home llogat, atent, amb ulleres i un cert aire antic. No sabia si m’agradava tenir-lo en el sentit de posseir-lo, m’agradava ell en el present i punt.

(Pàg. 139)
Som dos adults que, com tants d’altres, hem quedat fora dels circuits familiars, fora de les maternitats, de les paternitats, de les parelles. Dos adults que viuen sense estar íntimament compromesos amb un altre ésser humà. Som lliures i potser som presoners de la nostra llibertat.

(Pàg. 180)
Els tentacles de la mort són indiscrets, llargs, i s’escolen sense permís també dins les relacions fent-les fràgils i trencadisses.

(Pàg. 196)
(...) un home sortit del no-res, com les oportunitats o les cordes que et llancen per agafar-t'hi fort i salvar-te la vida.

(Pàg. 222)
(...) hi ha alguna cosa trista i vagament menyspreable quan l’amor s’apaga però res de semblant a la derrota aniquilant de la mort. Creiem que la tenim domesticada amb rituals, dols, símbols, colors, però ella és salvatge i lliure. És ella la que sempre mana.

::: Altres n'han dit...
Bitácora de (mis) lecturasBloc poc prolífic de Joan MayansLlegir en cas d'incendi, El Matí Digital (Andreu González), L'espolsada, Tumateix llibres, Literatura por un tubo, La bellesa, Vida lectora, Lecturas anuales, Entre mis libros y yo, Un libro al día, Estantes llenos de libros, Pep Grill.

::: Enllaços:
Marta Orriols, què en diu l'autora, escriptura terapèutica, literatura en femení.


Comentaris

  1. Una gran lectura i una autora que seguiré molt atentament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi ni em fa fred ni calor. El vaig llegit fa dos mesos. Des de llavors he intentat trobar arguments per justificar-lo. Per entendre el motiu del seu èxit....Però no m'ha dit res. I com que no em vull fer trampes al solitari, doncs a una altra cosa... que hi ha masses llibres que esperen.
      (A veure XeXu, una gran lectura? Per què?... a banda del tema tècnic - redacció notable-, la resta trobo que fa aigua per tot arreu. Arranca pretenent ser una bona novel·la de calat intimista i/o psicològica i acaba naufragant entre culebrot -trampes emocionals, retrets sentimentals- i pel·li de sobretaula).
      Com deia aquell, si no t'agraden aquests arguments, en tinc altres. Els trobaràs aquí: https://www.facebook.com/pep.grill/posts/1042171272784021

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Entrades populars d'aquest blog

Les cròniques marcianes - Ray Bradbury

-Uf, va dir ell - Quim Monzó

La veïna - Isabel-Clara Simó

El baró rampant - Italo Calvino

El poema de la rosa als llavis - Joan Salvat-Papasseit

El feliz fracaso y otros relatos - Herman Melville