Eneida: volum IV - Virgili

“(...) Aprèn, fill meu, de mi la virtut i els fatics veritables; d’altres, la bona sort (...)”.

Virgili, Eneida. Vol. IV (Llibres X-XII)
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1978


Aeneis. Traducció de Miquel Dolç
Col.lecció Escriptors llatins




⇲ Com comença...
Llibre X

S’esbatana, en l’endemig, el palau de l’omnipotent Olimp i el pare dels déus i rei dels homes convoca el consell dels immortals dins l’estatge estelat des d’on copsa amb el seu esguard excels totes les terres (...)

Liber X
Panditur interea domus omnipotentis Olympi
conciliumqe uocat d dioum p0ater atque hominum, rex
sideream in sedem, terras unde arduos omnis (...)





⇲ Moments...
(Pàg. 23– Llibre X)

[Venus a Jupiter] (...) ¿Mai no permetràs que siguin alliberats d’un setge?

(...) numquamne leuari
obsidione sines?


(Pàg. 27– Llibre X)

Aleshores, el Pare omnipotent, que té el poder suprem de l’univers, aixeca la veu: en parlar ell, l’alta mansió dels déus enmideix, s’espaordeix la terra des de les seves entranyes, calla a l’altura l’èter, els Zèfirs s’han aturat, l’oceà reprimeix en plàcida calma la seva extensió. “Escolteu, doncs, el que us vaig a dir, i graveu-ho al vostre cor. Puix que no ha estat permès als ausonis d’unir-se mitjançant una aliança amb els teucres i que les vostres dicòrdies no tenen fi, quina que sigui avui la sort de cada poble, quina que sigui l’esperança que cadascun es traci, sigui troià o rútul, jo no tindré cap prelació, tant si els destins dels ítals favoregen l’assetjament del camp com si els troians són víctimes d’oracles mal interpretats o d’amonestacions sinistres. I no eximeixo els rútuls d’aquesta resolució: que a cadascun les seves pròpies comeses procurin l’infortuni o l’èxit. El rei Júpiter serà el mateix per a tots. Els destins trobaran el camí per a acomplir-se.”

tum pater omnipotens, rerum cui prima potestas,
infirt (eo dicente deum domus alta silescit
et tremefacta solo tellus, silet arduos aether,
tum Zephyri posuere, premit placida aequora pontus):
“Accipite ergo  animis atque haec mea figite dicta.
quandoquidem Ausonips coiungi foedere Teucris
haud licitum, nec uestra capit discordia finem,
quae cuique est fortuna hodie, quam quisque secat spem,
Tros Rutulusne fuat, nullo discrimine habebo,
seu fatis Italum castra obsidione tenentur,
Siue errore malo Troiae monirisque sinistris.
nec Rutulos soluo: sua cuique exorsa laborem
ofrtunamque ferent. rex Iuppiter omnibus idem.
fata uiam inuenient.”








(Pàg. 32– Llibre X)

Vet aquí com la flor de tants prohoms, damunt trenta vaixells, marxava en socors de Troia i solcava les planures de sal amb llur bronze.

Tot lecti proceres ter denis nauibus ibant
subsidio Troiae et campos salis aere secabant.



(Pàg. 35– Llibre X)

[Turn] “(...) És als audaços que somriu la Fortuna. [El covard, ell tot sol, es destorba].

“(...)audentis Fortuna iuuat. [piger ipse sibit obstat]




(Pàg. 43– Llibre X) 

[Jupiter a Hercules] “(...) Fix per a cadascú és el seu dia, per a tots és breu i irreparable el temps de la vida; però prolongar l’anomenada per les fetes, això és obra de la virtut (...)”.

“(...) stat sua cuique dies, breue et inreparabile tempus
omnibus est uitae; sed famam extendere factis,
hoc uirtutis opus.


(Pàg. 45– Llibre X)

[Turn al cadàver de Pal.lant] “(...) tornaràs causant dolor i immensa glòria al teu pare! Aquest fou el teu primer dia de guerra, aquest ha estat el darrer de la teva vida (...).

“(...) o dolor atque decus magnum rediture parenti,
haec te prima dies bello dedit, haec eadem aufert (...).



(Pàg. 60 – Llibre X)

[Mezenci al cadàver de Lasus] “(...) Jo, el teu pare,  ¿dec  la meva salvació a les teves ferides i visc de la teva mort? Ai! és ara que sento malaguanyat, de debò,  la calamitat de l’exili, és ara que m’ha penetrat pregonament la ferida (...)”.

“(...)  tiane haec genitor per uonera seruot,
morte tua uiuens? Heu, nunc misero mihi demum
exilium infelix, nunc alte uolnus adactum!





(Pàg. 76– Llibre XI)

[Evandre al cadàver de Pal.lant] “(...)  No pas això, oh Pal.lant, és el que havies promès al teu pare, quan jo et conjurava que fossis més caut a exposar-te als perills de Mart! Però jo no ignorava quin pes pot tenir en un jove la novella glòria de les armes i el dolcíssim honor de vèncer en el primer combat (...)”

“(...) non haec, o Palla, dederas promissa parenti,
cautius ut saeuo uelles te credere Marti.
haud  ignarus eram, quantum noua gloria in armis
et predulce decus primi certamine posset (...)”





(Pàg. 83– Llibre XI)

[Llatí al consell] “(...) Fem una guerra absurda, ciutadans, a una nissaga divina, a uns barons invictes, que no se senten descoratjats per cap cuita i que, ni vençuts, no es resignen a deposar les armes.”

“(...) bellum inportunum, ciues, cum gente deorum
inuictisque uiris gerimus, quos nulla fatigant
proelia, nec uicti possunt absistere ferro.”




(Pàg. 85 – Llibre XI) 

[Drances al consell] “(...) Cap salvació no hi ha en la guerra; és la pau allò que et demanem tots, Turn, i al mateix temps l’única penyora que pot fer inviolable la pau.”

“(...) nulla salus bello, pacem te poscimus omnes, Turne, simul pacis solum inuiolabile pignus.”




(Pàg. 87 – Llibre XI)

[Turn a Drances] “(...) ¿Vençut jo? ¿I qui tindrà el dret, gran belitre, d’acusar-me d’haver estat vençut, en veure les ones del Tíber acrescudes amb la sang d’Ílion, tot el casal d’Evandre ensulsiat amb el seu últim rebrot i els àrcades despullats de llurs armes? No pas així m’han provat Bicias i el gegantesc Pàndar, i aquests mil guerrers que, vencedor, en un sol dia vaig despatxar cap al Tàrtar, bé que em trobava envoltat de murs enemics i tancat dins llur recinte. ¿Cap salvació, dius, en la guerra? Vés a cantar aquests pronòstics, dement, al comandant dardani i al teu bàndol (...)”.

“(...) Pulsus ego? aut quisquam merito, foedissime, pulsum arguet, Iliaco tumidum qui crescere Thybrim sanguine et Euandri totam cum stirpe uidebit procubuisse domum atque exutos Arcadas armis? haud ita me experti Bitias et Pandarus ingens
et quos mille die uictor sub Tartara misi,
inclusus murios hostilique aggere saeptus.
nulla salus bello? Capiti canet alia, demens,
Dardanio rebusque tuis (...)”.





(Pàg. 99 – Llibre XI)

[Camil.la a Ornit] “(...) T’afiguraves, tirrè, que havies vingut a caçar feres dins aquests boscos? Ha arribat el dia que havia de redargüir amb les armes d’una dona les vostres bravates. Així i tot, no és pas sense un petit honor, i ho reportaràs així als Manes dels teus pares, que hagis caigut sota els cops de Camil.la”.

“(...)siluis te, Tyrrhene, feras agitare putasti?
aduenit qui uestra dies muliebribus armis
uerba redargueret. nomen  tamen haud leue patrum
Manibus hoc referes, telo cedidisse Camillae.”





(Pàg. 124 – llibre XII)

[Turn fa el jurament] “(...) Acorda’m de bolcar el cos d’aquest eunuc frigi, d’arrencar i d’estripar amb el meu braç vigorós la seva cuirassa i d’ensutzeir en la pols els seus cabells arrissats amb els ferros calents i xopats de mitra.” Vet aquí les fúries que l’agiten, les guspires ardents que s’escapen del seu visatge, el foc que llampa als seus ulls feréstecs: així un toro, quan per primer cop s’apresta al combat, llança esglaiosos gemecs, prova de concentar la ira en les banyes enfereint-se contra un troc d’arbre, fatiga els aires amb els seus cops i s’exercita per a la lluita espargint amb les seves potes l’arena.

“(...) da sternere corpus
loricamque manu ualida lacerare reuosam
semiuiri Phrygis et foedare in pluete crinis
uibratos calido ferro murraque madentis”.
his agitur furiis, totque ardentis ab ore
scintillae absistunt, oculis micat acribus ignis,
mugitus ueluti cum prima in proelia taurus
terrificos ciet atque irasci in cornua temptat,
abrois obnixus trunco, uentosque lacessit
ictibus aut sparsa ad pugnam proludit harena.






(Pàg. 130 – Llibre XII)

[Llatí jura davant Eneas]: “(...) ho juro, per la Terra, el Mar, les Constel·lacions, la doble descendència de Latona, el bifront Janus, la puixança dels déus infernals i el sagrat sojorn del ferotge Dis. Que m’escolti també el Pare que amb els seus llamps sanciona els tractats. Amb la mà damunt l’altar, ho atesto pels focs situats entre nosaltres i pels númens: cap dia no podrà induir els ítals a rompre aquesta pau i aquesta aliança, qualssevol que siguin les conseqüències; cap força no vinclarà la meva espontània voluntat (...)”

“(...)haec eadem. Aenea, terram, mare, sidera, iuro
Latonaeque genus duplex Ianumque bifrontem
uimque deum infernam et duri sacraria Ditis;
audiat haec genitor, qui foedera fulmine sancit.
tango aras, medios ignis et numina testor:
nulla dies pacem hanc Italis nec foedera rumpet,
quo res cumque cadent; nec me uis ulla uolentem auertet (...)”.






(Pàg. 140 – Llibre XII)

[Eneas a Ascani] “(...) Aprèn, fill meu, de mi la virtut i els fatics veritables; d’altres, la bona sort (...)”.

“(...) disce, puer, uirtutem ex me uerumque laborem,
fortunam ex aliis (...)”.




(Pàg. 143 – Llibre XII)

¿Quin déu, ara, em podria ajudar a descriure tants d’horrors, a cantar tantes carnisseries en llocs diversos i la mort dels capitans que sucumbiren, per tota la plana, adés sota els cops de Turn, adés sota les de l’heroi troià? ¿És que t’abellí, Júpiter, de veure aürtar-se amb tal abrivada uns pobles que havien de viure un dia dins una pau eterna?

Quis mihi nunc tot acerba deus, quis carmine caedes
diuersas obitumque ducum, quos aequore toto
inque uicem nunc Turnus agit, nunc Troius herois,
expediat? tanton  placuit concurrere motu,
Iuppiter, aeterna gentis in pace futuras?





(Pàg. 161 – Llibre XII)

[Turn a Eneas] “(...) No, no m’espaordeixen, salvatge, els teus roents afronts; són els déus que m’espaordeixen, i Júpiter enemic”.

“(...) non me tua feruida terrent
dicta, ferox; di me terrent et Iuppiter hostis”.




(Pàg. 162 – Llibre XII)

[Turn a Eneas] “(...) Has vençut, i els ausonis han vist com el vençut t’estenia els palmells; teva és Lavínia com a muller, no vagis més lluny amb els teus odis”.

“(...) uicisti et uictum tendere palmas
Ausonii uidere; tua est Lauinia coniunx,
ulterius ne tende odiis”.



⇲ L'Eneida a Lleixes:
Volum I, Volum II, Volum III.