Lleixes

"   Un dia sense. Sense ganes, sense gana, sense set, sense ni un trist record. " Didierlaurent, Jean-Paul. EL lector del tren de les 6.27 h. Barcelona: Columna, 2015 Le liseur de 6h27 . Traducció de Mercè Ubach Col·lecció Clàssica, 1.041   ►  Què en diu la contraportada... En Guylain Vignolles no és atractiu ni lleig, ni gras ni prim. La seva feina consisteix a destruir allò que més estima: és l'encarregar de supervisar "la Cosa", l'abominable màquina que tritura els llibres que ja ningú vol llegir. Quan s'acaba la jornada laboral, en Guylain rescata de les entranyes del monstre les poques pàgines que han sobreviscut a la carnisseria. I cada matí, en el tren de les 6.27h, es dedica a llegir-les en veu alta per a alegria dels passatgers habituals. Un dia descobreix per casualitat una peça de literatura atípica que li canviarà la vida... L’amistad uneix un grup de personatges aparentment anodins, probables companys invisibles dels nost...

"Llueven ángeles sobre París (...)." France, Anatole. La Rebelión de los Ángeles.  Madrid: Valdemar, 1995 La Révolte des Anges . Traducció de Juan L. González i Agustín Izquierdo. Col·lecció El club Diógenes, 30   ►  Què en diu la contraportada... Narrada con delicioso estilo e ironía venenosa, La Rebelión de los Ángeles nos sitúa en el centro de la más audaz y quimérica de las empresas imaginables: destronar al anciano y todopoderoso soberano: el Dios de la mitología judeocristiana, el tirano del universo, el cruel Ialdabaoth. La acción comienza en la biblioteca de los Esparvieu, donde la plácida rutina diaria de su conservador se ve interrumpida por una serie de misteriosos desórdenes y extrañas desapariciones, que nos conducen hasta los ambientes revolucionarios del París de principios de siglo. Sin necesidad de recurrir a fantasmas esotéricos, Anatole France logra una espléndida y divertida metáfora sobre la eterna lucha entre el bien y el mal, ...

"(...)   al fons de la vida humana sempre hi ha un petó." Sándor Márai. La gavina.  Barcelona: Empúries/Salamandra, 2011 Sirály . Traducció de Jordi Giné i Imola Szabo Col.lecció  Narrativa, 389   ►   Què en diu la contraportada... La gavina narra la història d’Oscar, un funcionari de l’Estat la dona del qual es va suïcidar un parell d’anys enrere. Mentre escriu un comunicat de guerra, intenta imaginar el pes que tindrà el seu escrit en les vides de milers i milers de persones. Ell només és el missatger, però les seves paraules faran que les mares s’abracin desesperadament als seus fills i que els treballadors de les fàbriques deixin els seus llocs de feina i fugin esperitats. Quan, anys més tard, els preguntin què és el que més recorden de la guerra, molts citaran el seu comunicat. La gavina és una de les novel·les més excepcionals de Sándor Márai, publicada en uns anys de solitud i resignació en què l’escriptura se li feia difícil. D’una maner...

" (...) Yo también era un buen ciudadano hasta hace muy poco. ." Tsutsui, Yasutaka. Estoy desnudo. Girona: Atalanta, 2009 Ore wa hadaka da. Traducció de  Jesús Carlos Álvarez. Col·lecció Ars Brevis, 36   ►   Què en diu la contraportada... Atalanta ha pedido a Yasutaka Tsutsui que seleccione para este volumen los que, a su juicio, son sus mejores cuentos. El resultado, como era de esperar, es insólito. ►  Com comença... - ¡Fuego! ¡Fuegooo! Cuando se oyó este grito, yo estaba haciendo el amor con  Yasuko Öno por tercera vez. Para entonces, un humo negro ya se estaba filtrando por debajo de la puerta de la habitación, como si fuera una lengua achatada. Aparté el brazo de Yasuko, que al parecer no había oído nada por el clímax de unos momentos antes, y, a pesar de que ella no quería soltarme, me levanté. - ¡Huyamos!¡Es un incendio! Estoy desnudo ►  Moments... (Pàg. 32) Por fin, todo hacía indicar que me iba a morir allí...

"(...) los listos se van muriendo, y los tontos no paran de nacer." Hrabal, Bohumil. Clases de baile para mayores. Madrid: Nórdica Libros, 2014 Tanecni hodiny pro starsi a pokrocile . Traducció de  Jitka Mlenkova i Alberto Ortiz Col·lecció Otras latitudes, 48 ►  Què en diu la contraportada... El anciano libertino protagonista de esta novela cuenta la historia de su vida a una bella señorita. Así nos enteramos de sus conquistas amorosas, escándalos, tanto privados como públicos, aventuras militares y de cómo era la vida en los días del Imperio austrohúngaro. Hrabal, uno de los grandes escritores checos del siglo XX, señala en su prólogo: “Mi tío Pepin fue un héroe, tanto en la vida como en Clases de baile para mayores; él fue mi musa, provisto de una botella y un embudo”. Esta sorprendente novela, alarde de ebriedad, desgarradora confesión del alma, es un relato metafísico de la naturaleza del amor y el tiempo, y demuestra por qué Hrabal se ha ...

"(...) en realitat les coses no s’acaben. Sempre continuen. Continuen fins que et mors, potser." Kawakami, Hiromi. Abandonar-se a la passió.  Barcelona: Quaderns Crema, 2011 Oboreru . Traducció de Marina Bornas Col·lecció Biblioteca mínima, 187 ►  Què en diu la contraportada... Totes les protagonistas d’aquest singular llibre de relats viuen històries d’amor. Tot i que del tot diferents, es diría que están enllaçades, com si formessin part d’un conjunt, de vegades harmònic, de vegades no tan amable. Subtik, de finíssima i delicada factura, per moments amb mans de fada o amb un to que no esquiva quan cal l’obscuritat i l’esquinçament que tan sovint envolten els sentiments, Kawakami torna a indagar, amb veu singular, en l’amor i la passió. ►  Com comença... - Et portaré a menjar unes galeres boníssimes –em va dir en Mezaki. Jo em pensava que la galera era un simple crustaci de color fosc, entre una gamba i un insecte, però al restaurant on em va port...