Lleixes

Vidal, Gore. La institució Smithsoniana Barcelona: Proa, 1999 The Smithsonian Institution Traducció de Cristina Mallol Col·lecció: A tot vent, 372 >> Què en diu la contraportada... L'any 1939, quan "núvols de tempesta" amenacen Europa, un adolescent superdotat en matemàtiques d'una acadèmia de Washington és citat a la misteriosa Institució Smithsoniana. Allí descobrirà que les figures de cera de l'exposició cobren vida al tancar les portes, que en el soterrani els científics acceleren les investigacions de la bomba atòmica, i que, per alguna raó, pot viatjar per la quarta dimensió gràcies a la fissió nuclear... El jove protagonista s'endinsarà en la història i mirarà d'atorgar sentit a un present amenaçador i incert. Gore Vidal (West Point 1925) a disset anys ingressà a l'exercit, on acabà exercint de capità de tripulació d'un vaixell de l'armada. Fou en les guàrdies al pont on començà a escriure el seu primer llibre: Willwaw (1946), que...

Carver, Raymond. Si em necessites, truca’m Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001 Call if you need me Traducció de Carles Miró i Jordana >> Què en diu la contraportada... Quan Raymond Carver va morir l’any 1988, ja havia entrat al parnàs, aquell estadi en el qual l’obra d’un escriptor es dóna per completa i tancada, sense cap altra modificació que les que hi vagin afegint les lectures que se’n faran al llarg dels anys. Semblava aleshores que tot el que realment importava ja havia estat publicat, però ara, anys després de la seva mort, Tess Gallagher, la vídua de Carver, ha recuperat i editat cinc relats inèdits que seran per a la legió d’admiradors de l’escriptor un regal irresistible. Relats esplèndids, precisos, estremidors, que transcorren en el territori que Carver coneix millor, el nord-est suburbial americà, amb homes que han deixat la beguda i es troben en la línia divisòria entre dues vides; amb parelles que ja no s’estimen i comencen a mirar-se com estranys; o amb un escript...

Holder, Éric. La senyoreta Chambon Barcelona: La Campana, 1997 Mademoiselle Chambon Traducció Lourdes Bigorra Col·leció Toc de Ficció, 14 >> Què en diu la contraportada... El judici de la crítica de París ha estat rotund: una de les millors novel·les de l’any. Antonio, paleta d’origen portuguès, i Anne Marie, que treballa en un taller de marroquineria, tenen un fill, Kevin. Un dia, Antonio va a buscar Kevin a l’escola i hi troba la mestra del nen, la senyoreta Chambon. Les seves vides quedaran trastornades per aquest primer contacte entre l’home i la mestre que havia estat violinista. Jorge Semprún ha escrit: “Us ho asseguro: aquesta senzilla i bella història –trasbalsada/trasbalsadora- florirà en la vostra memòria”. Perquè La senyoreta Chambon és la recreació més penetrant dels moviments del desig, i Eric Holder “lliga tendresa i violència amb un fil màgic: l’emoció, que ens fa arribar amb infinita delicadesa” (Le Figaro Littéraire). >> Com comença... Antonio només coneix...

Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa Barcelona: Barcanova, 2005 Le Temps des mots à voix basse. Traducció de Pau Joan Hernàndez Col·lecció Antaviana Nova, 69 >> Què en diu la contraportada... L’Oskar i el protagonista d’aquesta història són molt bons companys, i també ho són els seus pares, amants de la poesia, units per una amistat profunda i autèntica, a qui agrada riure i xerrar tranquil·lament al fons del jardí, prop dels ruscos, en una atmosfera distesa i plàcida. De sobte, però, tot trontolla i la situació es capgira... El món que els envolta queda trasbalsat després de l’accés al poder d’Adolf Hitler, líder del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, més conegut com a partit nazi, que imposa unes noves regles al joc polític i social i suscita l’odi envers algunes minories, com ara els jueus, que seran objecte d’una persecució implacable i d’un extermini massiu. Aquesta nova realitat toca de molt a prop les dues famílies amigues i les circu...

Kurzweil, Allen. La gran complicación. Barcelona: Diagonal, 2005 The grand complication Traducció de Raquel Salegre >> Com comença... La búsqueda comenzó con una ficha de préstamo de la biblioteca y la curiosa petición de un elegante caballero. - Disculpe -dijo el hombre, haciendo una ligera reverencia-, ¿podría robarle un minuto de su tiempo?Depositó la ficha en el mostrador de referencias le dio la vuelta para que las letras quedasen de cara a mí. Y como si la inusitada cortesía no fuese suficiente para atraer la atención de cualquiera, estaba también su escritura, una preciosa caligrafía antigua de seguros trazos ascendentes y afiladas ligaduras de salida, además del título del libro que solicitaba. Compartimentos secretos en los muebles del siglo XVIII se correspondía con mi fascinación por los escondrijos. >> Moments... (Pàg. 54) - (...) El único Paraíso que conozco es una sala de cine que hay a un par de manzanas de donde crecí. - Ya no existe, supongo. - Hace mucho,...