Lleixes

Verne, Jules. El doctor Ox Madrid: Editorial Magisterio Español, 1979 Une Fantaisie du Docteur Ox Traducció Jose Benito Alique Col·leció Novelas y Cuentos, 230 >>Què en diu la contraportada... Resulta casi lugar común considerar El doctor Ox como una de las más brillantes perlas del humorismo desenfadado y jovial del Julio Verne de los años felices y esperanzados. Fantasía psicofisiológica perteneciente a la serie de relatos de humor y erudición, entre los que La vuelta al mundo en ochenta días ocupa un lugar de privilegio, es, además de narración magníficamente construida, pequeña obra maestra que en absoluto desmerece de las más celebres novelas del genial bretón. >>Com comença: Si buscáis en un mapa de Flandes, antiguo o moderno, la pequeña localidad de Quiquendone, será harto probable que no la encontréis. ¿Acaso se trata de una ciudad desaparecida? En modo alguno. ¿De un centro de población del porvenir? Ni mucho menos. Existe, a pesar de los geógrafos, y ello desde ha...

Chevallier, Gabriel. La por. Barcelona: Quaderns Crema, 2009 La peur Traducció de Pau Joan Hernández Biblioteca Mínima, 173 >>Com comença... El foc covava ja als baixos fons d’Europa, mentre França, la despreocupada França dels vestits femenins lluminosos, els barrets de palla i els pantalons de franel·la, tancava les maletes per marxar de vacances. El cel era d’un blau sense núvols , d’un blau optimista, feia una calor terrible: l’única cosa que es podia témer era una sequera. Devia fer més bo al camp o a la platja. Les terrasses dels cafès feien olor d’absenta fresca i els gitanos hi tocaven La vídua alegre, que feia furor. >>Moments... (Pàg. 15) Comença com una festa. Només els cafès continuen oberts. I encara se sent l’olor d’absenta fresca, l’olor del temps de pau. Algunes dones ploren. ¿És el pressentiment d’una desgràcia? ¿Són els nervis? La guerra ! Tothom s’hi prepara. Tothom hi va. ¿Què és la guerra? Ningú no en sap res... (Pàg. 17) Els homes són estúpids i igno...

Alighieri, Dante. Divina Comèdia. Versió de Joan F. Mira Barcelona: Proa, 2000 Divina Commedia Traducció, introduccions i notes de Joan F. Mira >> Que en diu la contraportada... La figura de Dante Alighieri (1265-1321) ocupa un lloc de privilegi en el panorama de la literatura universal, i la seva obra mestra, la Divina Comèdia, ha esdevingut al llarg dels segles un dels tresors més preuats de la cultura occidental i un títol mític de la història de la literatura. A la Comèdia, que Boccaccio va qualificar de Divina immediatament després de la seva aparició, el Dant hi modula un llenguatge nou i estructura una obra excepcional capaç d’identificar història i filosofia, mite i ciencia, a través del discurs d’un viatge i d’una ficció literaria. La Divina Comèdia es presenta com una narració que inclou tots els sentits de la vida, de la història i del conjunt dels coneixements del seu temps. El seu propòsit era mostrar el camí de la felicitat, que passava per dos estadis pr...

Gilmour, David. Cineclub Barcelona: Empuries, 2009 The Film Club. Traducció de Ferran Ràfols Col·lecció Empúries Narrativa, 343 >> Què en diu la contraportada... David Gilmour és un crític de cinema sense feina que intenta convèncer el seu fill Jesse, de quinze anys, que faci els deures. Quan s’adona que en Jesse està començant a veure el tema de l’escola com una cosa pesada i carregosa, ofereix al seu fill un tracte ben poc convencional: pot deixar d’anar a l’escola i no treballar ni pagar lloguer, però haurà de veure tres pel·lícules setmanals amb el seu pare. Setmana rere setmana, asseguts al sofà, pare i fill miren pel·lícules de tota mena, des d’Amor a boca de canó fins a La llavor del diable passant per Showgirls i pel·lícules d’Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Brian DePalma, Billy Wilder, entre d’altres. Les pel·lícules els ajuden a parlar sobre la vida d’en Jesse i els seus petits drames sentimentals amb jovenetes volubles que li trenquen el cor a cada separació. Cinec...

Blay, Pep. Vampíria Sound Barcelona: Rosa dels Vents, 2004 >>Què en diu la contraportada... Sònar 2003. Concert de Björk. Un periodista musical, desfasat i decadent, expert en rock sinistre i aficionat al món dels vampirs, torna a beure més del compte i perd el sentit en el mateix lloc on apareixen els dos primers cadàvers de “l’assassí del compacte”. Faltat de coartada, el protagonista decideix emprendre un periple que el posa sobre la pista d’un vampir. Els djs, els concerts de rock i els crítics musicals. La nit de Barcelona I els vampir que l’habiten. La sang i la beguda, dues addiccions amb massa punts en comú que disparen una tercera obsessió: el sexe. La fugida a les arrels, un viatge demoníac a Tarragona, Reus, Montblanc i un poble solitari, tan bell com enigmàtic, al peu de la serra del Montsant: Albarca. Una novel·la musical amb elements de thriller i de crónica vampírica, escrita sense embuts, amb un llenguatge directe i actual inspirada en personatges reals i ambienta...

Potser alguna vegada has trobat un llibre o autor que, sense saber-ne ni sentir-ne res abans, t’ha cridat l’atenció. Potser no hi has pensat més fins que, al cap de dies, setmanes, potser mesos, comences a veure’l en les primeres posicions de les recomanacions, en les llistes dels més venuts, en les ressenyes de televisió i ràdio,… Potser aquell dia, aquell enamorament sobtat que vas experimentar, es marceix ; el llibre ja no t’interessa perquè, sense llegir-lo ja te n’has cansat. L’altra dia, escoltant Icat FM, un locutor gris i avorrit llegia (no explicava) la llista de llibres de ficció més venuts. Va llegir quelcom com: “ ...I al capdamunt de la llista trobem el darrer lliurament de Larsson, que complimenta la seva trilogia que s’ha mantingut inexplicablement durant tant de temps en les primeres posicions... ” Inexplicablement? Però si el Larsson i la seva trilogia són omnipresents gràcies a la campanya mediàtica que els principals puntals de la “cultureta” estan portant a term...