Lleixes

      "(...)  La vida es la cosa mejor que se ha inventado." García Márquez, Gabriel. El coronel no tiene quien le escriba. Barcelona: Mondadori, 1999 Col·lecció Literatura Mondadori, 41 ::: Què en diu la contraportada... El coronel no tiene quien le escriba fue escrita por Gabriel García Márquez durante su estancia en París, adonde había llegado como corresponsal de prensa y con la secreta intención de estudiar cine, a mediados de los años cincuenta. El cierre del periódico para el que trabajaba le sumió en la pobreza, mientras redactaba en tres versiones distintas esta excepcional novela, que luego fue rechazada por varios editores antes de su publicación. Tras el barroquismo faulkneriano de La hojarasca , esta segunda novela supone un paso hacia la ascesis, hacia la economía expresiva, y el estilo del escritor se hace más puro y transparente. Se trata también de una historia de injusticia y violencia: un viejo coronel retirado va al puerto todos l...

  "(...) és el fruit més nou i més tendre del gran progrés dels nostres Estats Units d’Amèrica. És la dona que s’obre camí a la vida tota sola!." James, Henry. Pandora. Barcelona:2021, Viena Edicions. Pandora . Traducció de Xavier Pàmies. Col·lecció Petits plaers, 16 ::: Què en diu l’editorial… A la coberta d’un transatlàntic, el jove comte alemany Otto Vogelstein, que viatja a Nova York per iniciar una prometedora carrera diplomàtica, queda encisat per la gràcia desimbolta d’una jove nord-americana. Tanmateix, una altra passatgera li recomana que no s’hi fixi tant, perquè pertanyen a dos mons ben diferents: ell és un aristòcrata europeu que es farà amb el bo i millor de l’alta societat, i ella, la bella Pandora Day, una noieta de poble sense nom ni fortuna. I, en qualsevol cas, és improbable que es tornin a trobar... :::   Com comença... Fa ja temps que els vapors de la North German LLoyd que transporten passatgers de Bremen a Nova York acostumen a fondejar unes quan...

"(...) el plaer de semblar titella i titellaire a la vegada en una de les moltes Obres de Titelles de l’odiosa-amable vida..." Bufalino, Gesualdo. Argos, el cec. Pollença: Quid Pro Quo Edicions, 2019 Argo il cieco, ovvero, I sogni della memoria.  Traducció de Carme Arenas. Col.lecció de Narrativa, 11 :::  Què en diu la contraportada... Publicada el 1984, es tracta de la segona novel·la de Bufalino. El narrador, un àlter ego de l’autor, assetjat per l’hivern plujós en un hotel de Roma quan ja és gran, evoca, per curar-se dels seus accessos d’angoixa, antigues aventures de joventut al cor del sud de Sicília, concretament a la ciutat de Modica, l’estiu de 1951. Aquest desdoblament del jo en dues ciutats (Modica i Roma) i en dues edats (joventut-vellesa) provoca en el lector un agradable efecte hipnòtic. Hi ajuda la seva prosa inconfusible, llatinitzant pel que fa a la sintaxi, culta i plena de referències literàries. Un superb diari-novel·la que es pot llegir c...

"(...) la mort tan sobtada i la mort tan inesperada i la mort tan injusta i la mort tan a prop i la mort tan brusca (...)." Ghazy, Randa. Somiant Palestina. Barcelona:2003, La Galera Sognando Palestina. Traducció d’Isabel Turull. Col·lecció Narratives, 147. ::: Què en diu la contraportada… Perquè res és tot blanc o tot negre. La guerra, la violència, la por. Però també les rialles, l’amor, l’amistat. Palestina, avui. Un petit grup d’amics –de Ualid, un nen del carrer, a Ibrahim el pacifista– que han decidit viure junts els temps difícils de les represàlies, dels homes bomba, dels rastrejos. Però, es pot viure una vida normal, i somriure, i fer bromes, quan cada dia podria ser l’últim? :::   Com comença... Es pot saber per què sempre jo? Eh? Que no hi ha ningú més que ho pugui fer, en lloc meu? Ei, dimoni, hi ha en Ramy! Feu-li-ho fer a ell!! Jo n’estic tip! No sóc el vostre criat! Dimoni, que faig cara de criat? Que potser faig cara de criat?(...). :::   Moment...