Lleixes

"Som com les olives, és quan ens aixafen que traiem el millor suc de nosaltres mateixos."  Hrabal, Bohumil. Una solitud massa sorollosa.  Barcelona: Edicions 62, 2000 Prílis hlucná samota . Traducció de Monika Zgustová Col·lecció Butxaca, 42 ►   Què en diu la contraportada... Hant'a és premsador de paper i la seva feina tan sols consisteix a esclafar tones de llibres en un soterrani humit on les rates fan niu. Però, per ell, aquests llibres són més que conjunts de plecs de lletra impresa; són tones de coneixement que la humanitat ha anat acumulant al llarg dels segles. Després de trenta-c inc anys de fer la mateixa feina, avorrida, Hant'a ha adquirit una cultura llibresca important, fins que els nous temps s'imposen com una dutxa d'aigua freda: els obrers modèlics, gent jove, l'acabaran substituint. Bohumil Hrabal, un dels noms més destacats de la literatura txeca contemporània, ens ofereix a Una solitud massa sorollosa una història esplè...

"(...) siempre hay algo de lo que huir. Aunque sólo sea de uno mismo." Nothomb Amélie. Ni de Eva ni de Adán.  Barcelona: Anagrama, 2009 Ni d’Ève ni d’Adam. Traducció de Sergi Pàmies. Col·lecció Panorama de Narrativas, 719 ►  Què en diu la contraportada... Un año antes de la temporada infernal en una empresa nipona vivida en Estupor y temblores , Amélie Nothomb se sube en Tokio a la montaña rusa de una hilarante educación sentimental en brazos del muy delgado y muy oriental Rinri, un ávido lector que sueña con entrar en la orden del Temple. Amélie, decidida a aprender japonés enseñando francés a los autóctonos, conoce a Rinri en un bar. Pero, pocos días después, la relación entre maestra y alumno dará paso a una hermosa historia de amor. La primera noche de pasión se inicia con un cómico episodio en que profesora y alumno comparten una insípida imitación japonesa de la célebre fondue de queso francesa; le seguirán un viaje a Hiroshima y la lectura in situ de ...

"(...) la història més raonable i versemblant sempre és la veritat. Té algun motiu per no explicar la veritat?" Chandler, Raymond. La finestra alta. Barcelona: RBA La Magrana, 2014 The High Window . Traducció d’Albert Fuentes Col·lecció La Negra, 43 ►   Què en diu la contraportada... «Vaig preguntar-me com seria fer de poli dhomicidis i anar trobant cadàvers una mica pertot arreu sense que em fes fred ni calor, com seria viure sense haver desmunyir- se dels llocs esborrant les meves empremtes dels panys, ni haver de mesurar quantes coses podia contar sense perjudicar un client i quantes coses podia callar-me sense fer-me més mal del compte. Vaig concloure que no m’agradaria». Al detectiu Philip Marlowe el contracten per recuperar una moneda dor de gran valor que ha desaparegut de casa de la senyora Murdock, qui sospita de la seva jove, Linda Conquest. En la mesura que pugui, el detectiu també haurà daconseguir el divorci del fill de la senyor...

"(...) allò no era un somni ni tampoc la mentida d’un instant." Zweig, Stefan. Els prodigis de la vida.  Barcelona: Edicions de 1984, 2011 Die Wunder des Lebens. Traducció de Ramon Monton. Col.lecció Butxaca 1984, 14 ►   Què en diu la contraportada... Després de la curació miraculosa del seu fill, un home ric i pietós recorda un vot no acomplert que va prometre de jove. Aquest record li crema per dins i el fa encarregar un quadre de la Mare de Déu que ha d’acompanyar-ne un altre d’extraordinària bellesa. Durant dies i dies, el vell pintor cerca una model tan encisadora com la del primer quadre, però no la troba. Tanmateix, quan està a punt de donar-se per vençut, se li apareix davant dels ulls com si fos un miracle, i la relació que es va creant fruit d’aquesta aparició endinsa el vell mestre i la seva model en els prodigis de la vida. ►  Com comença... Una capa de boira grisa s’havia escampat damunt d’Anvers i embolcallava la ciutat com una tel...

"Un home pot viure obeint sempre totes les normes i, de sobte, ja no el preocupen gens. Se li’n va la sort, m’entens?" Carver, Raymond. De què parlem quan parlem de l’amor.  Barcelona: Columna, 1997 What we talk about when we talk about love . Traducció de Dolors Udina. Col·lecció Columna Butxaca, 1 ►   Què en diu la contraportada... Amb un estil sobri, concís, despullat, Raymond Carver ens presenta personatges aparentment vulgars, amb problemes com l’avorriment i la incomunicació. Són disset contes precisos amb situacions quotidianes on la tragèdia rau en la no presentació d’elements considerats normalment tràgics. El que dóna títol al recull reprodueix la conversa de dues parelles sobre uns quants casos d’amor molt apassionats. En tots els contes aconsegueix crear un clima angoixant, intens, carregat, característic de la bona literatura. ►   Com comença... Es va servir una altra copa a la cuina i va mirar el dormitori, al jardí del davant. Hi havia e...