Lleixes

(...) És veritat que l'ull l'amor inspira, però el cony és l'amor que més estira.(...) Desclot, Miquel. El jardí de les malícies. De la poesia eròtica universal Manresa: Angle Editorial, 2001 Il·lustracions d'Albert Ràfols-Casamada. Traducció de Miquel Desclot. Col·lecció Llibres de la frontera, 2   i è  Com comença...  Crític de mal acontentar en matèria de foteria, no et sembli cosa d'arteria de trobar el fotre aquí al llindar. Cent cops voldria morir de pobre abans que haver, dins la meva obra, maliciosament deixat cap mal exemple de calibre; però si els nostres avis, per dar-nos sang i fibra, de fotre en fotre s'han cansat, bé puc jo començar el meu llibre per on el món ha començat. Al lector crític - Claude le Petit (1638-1662) è  Moments... (Pàg. 37) Un fotedor que no és amorós de cap dona, però fotre voldria, està sempre empinat i delerós de fotre'n tantes com fotre podria. Tal voler té de fotre tot el dia qu...

"(...) cada condició social té la seva ciència. Vostè no segueix la seva, i això no se li pot consentir."  Txékhov, Anton. La meva vida.  Barcelona: Minúscula, 2011 Moya zhizn. Traducció d'Àngels Llòria Col·lecció Microclimes, 6   i è  Què en diu la contraportada... En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel·lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida...

"No era amor, només dolor." Kawakami, Hiromi. Manazuru. Una història d'amor.  Barcelona: Quaderns Crema, 2013 Manazuru. Traducció de Marina Bornàs Col·lecció Biblioteca Mínima, 196   i è  Què en diu la contraportada... «Potser el meu marit volia morir. Potser va desaparèixer perquè volia viure. O potser la vida i la mort no formaven part dels seus pensaments». Qui parla així és Kei, una dona que viu amb la seva mare i una filla adolescent. El seu marit va desaparèixer fa dotze anys sense deixar cap rastre. Amb el temps, ha trobat un amant, en Seiji, però la presència del marit desaparegut omple les seves fibres més íntimes i es resisteix a abandonar-la. Manazuru: aquest mot misteriós és l’única pista que el marit desaparegut ha deixat al seu diari, i el punt de partida d’una cerca de sentit cap a la península d’aquest nom a la costa japonesa. El lector es veurà acompanyat d’uns fantasmes en una profunda, memorable i sensual exploració de l’amor, a un ...

"¿Cómo puede una persona, pensadlo bien, una persona que ha vivido la guerra, seguir siendo la misma al cabo de diez años?" Sciascia, Leonardo. El teatro de la memoria.  Barcelona: Tusquets, 2009 Il teatro della memoria . Traducció de Juan Manuel Salmerón. Col·lecció Andanzas, 709   i è   Què en diu la contraportada.. . La mañana del 10 de marzo de 1926, un hombre que asegura padecer amnesia es arrestado por robar en un cementerio de Turín. Tras ser declarado un peligro para sí mismo y para los demás, lo ingresan en el manicomio turinés de Collegno. Al poco, en La Domenica del Corriere se publica una foto del desmemoriado bajo el titular "¿Quién lo conoce?". Esposa y allegados no tardarán en identificarlo: es Giulio Canella, profesor universitario desaparecido en la guerra. Sin embargo, pruebas irrefutables, entre ellas las huellas dactilares, lo identifican como Mario Bruneri, tipógrafo turinés perseguido por robo y estafa. ¿Quién es en realidad? ¿A...

"Que murieran hombres era un asunto de necesidad; pero cuáles habían de morir era pura circunstancia (...)." Heller, Joseph. Trampa 22 Barcelona: RBA, 2005 Catch 22. Traducció de Flora Casas Col·lecció Andanzas, 709    i è  Què en diu la contraportada... La acción se desarrolla durante los últimos meses de la Segunda Guerra Mundial y se centra en una escuadrilla de bombarderos estadounidense. El coronel Cathcart, jefe de la escuadrilla, quiere ser ascendido a general. Y no encuentra mejor manera que enviar a sus hombres a realizar las misiones más peligrosas. Con una lógica siniestra, Yossarian, un piloto subordinado de Cathcart que intenta ser eximido del servicio alegando enfermedad mental, recibe por respuesta que sólo los locos aceptan misiones aéreas y que su disgusto demuestra que está sano y que, por tanto, es apto para volar. La evolución psicológica de Yossarian refleja la aguda crítica que hace Joseph Heller de un patriotismo mal entendido, e...

"(...) odiaba amándolo y amaba odiándolo." Stefan Zweig - Confusión de sentimientos.  Barcelona: Acantilado, 2014 Verwirrung der Gefühle . Traducció de Joan Fontcuberta. Col·lecció Narrativa del Acantilado, 235      i è  Què en diu la contraportada... Roland, un joven estudiante, está a punto de abandonar los estudios cuando su padre decide enviarlo a la universidad de una pequeña ciudad de provincias. Allí, un brillante profesor despierta en él una nueva pasión: el amor al saber. Deslumbrado, el joven se acerca al maestro y le propone ayudarlo a concluir la gran obra de su vida. El profesor acepta el ofrecimiento, pero pocas veces manifiesta la gratitud que el discípulo ansía y en ocasiones incluso lo trata con una distancia que lo atormenta. Tan devoto como inseguro, Roland se pregunta por qué no es digno del interés de una persona tan maravillosa como el admirado maestro, ¿tan despreciable lo considera? La respuesta, sin embargo, es mucho ...