Lleixes

" (...) hi ha coses que s'endevinen sense dificultat, principalment si hom arriba a molt vell." Saramago, José. Objecte quasi Barcelona: Proa, 2000 Objecto Quase . Traducció de Gabriel de la S.T. Sampol Col·lecció A tot vent, 389   i è  Què en diu la contraportada...  El vell dictador va caure d'una cadira rosegada per un corc tan callat com laboriós. Els àrabs deixaren de vendre petroli, les gasolineres tancaren i un conductor fou segrestat pel seu cotxe. El mort és el millor amic del viu. Les coses no són mai allò que semblen. Si veus un centaure, creu els teus ulls. Si una granota es burla de tu, travessa el riu. Tot són objectes. Quasi. è   Com comença... La cadira va començar a inclinar-se, a caure, a tombar, però no, en el rigor del terme, a desenllaçar-se. En sentit estricte, desenllaçar-se significa cessar d'estar enllaçat. Ara, d'una cadira hom no dirà que té llaços, i si en tenia, per exemple uns suports laterals per als braços, ho...

"Nada que hacer, nada que oír, nada que observar; el  entorno de la nada, el vacío total, sin espacio y sin tiempo." Zweig, Stefan. Novela de ajedrez Barcelona: Sirmio / Quaderns Crema, 1994 Die Schachnovelle.  Traducció de Manuel Lobo Col.lecció La Caja Negra, 13 è  Què en diu la contraportada... Sin capacidad para cualquier otra actividad intelectual, Mirko Czentovicz se reveló, ya desde niño, como un genio del ajedrez, del que ha llegado a ser campeón del mundo. Pero, en un viaje en barco de Nueva York a Buenos Aires, se le presenta un enigmático contrincante: el señor B., noble vienés que huye de los nazis. Uno de los pasajeros del vapor se acerca a los dos personajes acompañando al lector a la confrontación entre los dos jugadores. Si Novela de ajedrez nos presenta el choque de dos naturalezas antagónicas, nos muestra también, y en buena medida, la capacidad de resistencia del ser humano sometido a una presión extraordinaria. Y todo ello con unas gran...

"(...) tota fe que busca el suport de la raó no és una fe de debò." Mrozek, Slawomir. L'arbre.  Barcelona: Quaderns Crema, 1998 Traducció de Bozena Zaboklicka i Francesc Miravitlles   i è  Com comença... Després de moltes batalles perilloses tornava el solda a casa. Les guerres l'havien portat a països estranys, de manera que havia de demanar pel camí, perquè ja no sabia per on anava. Feia temps que caminava per una selva fosca sense trobar ningú, així, doncs, es va alegrar quan a la fi va veure una figura asseguda al costat del sender. è  Moments... (Pàg. 14) Em vaig girar i vaig veure una dona que ja no era jove i d'aspecte descurat. Els cabells deslluïts, ondulats amb una permanent barata, no per coqueteria, sinó per obligació. Una obligació del mateix ordre que rentar plats o parir fills. EL JARDÍ (Pàg. 42)  Fa temps que no miro al meu voltant, perquè sé per endavant el que veuré. O em sembla saber-ho. EL DEMIÜRG  (Pàg. 48...

  "(...) la creu se m'havia anat fonent mentre perdia la innocència." Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar.  Barcelona: Club Editor, 1989 Col·lecció Club dels Novel·listes, 53 è   Què en diu la contraportada...  "Miri els til·lers... ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu... Si un dia es passeja de nit per sota dels arbres, ja veurà que n'hi dirà de coses aquest jardí..." A través dels ulls del vell jardiner veurem desfilar els personatges al llarg de sis estius, i entrellaçar-se les seves vides en una fascinant sarabanda, mentre vora el mar, sempre present, el jardí esclata en una florida darrera l'altra... è   Com comença... A mi sempre m'ha agradat molt saber les coses que els passen a la gent, i no perquè sigui un batxiller... És perquè estimo les persones, i els amos d'aquesta casa me'ls estimava. Però de tot això fa tant de temps que de moltes coses ja no me'n recordo, perquè sóc massa vell i d...

"No hay nada, nada en absoluto, que esté obligado a hacer. Nadie, nada, que se me exija ser." Stringer, Lee. Invierno en Grand Central..  Madrid: Debate, 1999 Grand Central Winter. Traducció de Mariano Antolín. è  Què en diu la contraportada...  Se llama Lee Stringer. Como Jack London, es un narrador autodidacta de primera clase y un superviviente nada resentido y optimista de la extrema pobreza, la vida sin techo durante largo tiempo y la adicción. Las historias de Lee Stringer son macabramente entretenidas. Tratan de cómo los más inútiles, sin raíces y más acosados de los parias de la ciudad de Nueva York se las arreglan para seguir vivos día tras día. Son reportaje, no literatura. El autor, él mismo personaje de todas las historias, estuvo tan desposeído durante años y aós de dignidad y amor propio como lo están los personajes de los que trata. (Kurt Vonnegut). è   Com comença... Lo que pasó fue que yo estaba rebuscando en mi agujero: hay un es...