Lleixes

"La desgracia es una enfermedad contagiosa. Los desgraciados, los pobres, tenemos que estar apartados unos de los otros, para no agravar la infección." Dostoievski, Fiódor M. Pobre gente. Barcelona:  Alba, 2010 Bednyie liudi Traducció de Fernando Otera Macías i José Ignacio López Fernández Col.lecció Alba Clásica >> Què en diu la contraportada... Makar Dévushkin lleva treinta años copiando documentos en un departamento administrativo de San Petersburgo y vive en la habitación más barata de una pensión, junto a la cocina. A través de la ventana ve, sin embargo, a la joven Varvara, pariente lejana suya, que es toda su alegría. Varvara, huérfana, sin dinero ni posición, ha huido de una pariente agriada y maquiavélica e intenta ganarse la vida bordando. Varvara y Makar se cartean, se prestan dinero y libros, comparten decepciones y pequeñas alegrías. Son pobres e insignificantes, pero tienen amor propio y llegan a ver en las cartas que se escriben –en la...

"- (...) Senyor Stowe: heu tastat mai l’opi? - No. - Mai no és massa tard per descobrir el gust de certes coses (...)." Fermine, Maxence. Opi Barcelona: Edicions La Campana, 2003 Opium Traducció de Ramon Folch i Camarasa Col·lecció Toc de Ficció, 34 >> Què en diu la contraportada... El segle XIX va ser un segle de somnis. I d’aventures. Però cap somni tan curiós i tan irresistible com el del protagonista d’aquesta història: embarcar-se des de Londres fins a la llunyana Índia per descobrir el secret del te millor del món. Havia heretat del seu pare el negoci de comerciant de te i la il·lusió per conèixer el misteri. Emprèn el viatge, que el portarà al territori més amagat de la Xina. L’objectiu comercial s’esvaeix cada vegada més amb la immersió en un món de mites antiquíssims i personatges subjugadors. El viatger experimenta la sorpresa de viure una nova dimensió dels sentits, on es barreja l’erotisme i l’espiritualitat. Deixant enr...

"(...) Però la capitana dels mals és la dona. Ella ordeix crims i s’apodera dels cors. Per culpa dels seus amors il·lícits moltes ciutats cremen, moltes nacions fan la guerra i molts pobles queden sepultats sota el pes del seu propi regne, capgirat des dels seus fonaments (...)." Séneca. Fedra. Barcelona:  La Magrana, 2002 Traducció de Paco Carbajo Molina Col.lecció L’Esparver Clàssic, 44 >> Què en diu la contraportada... Durant l’absència del seu marit Teseu, Fedra allibera la seva passió reprimida pel seu fillastre, Hipòlit. Aquesta revelació tindrà conseqüències tràgiques i insospitades. La grandesa i complexitat del personatge de Fedra, la intensitat i l’eficàcia dramàtica d’algunes escenes i la violència i morbositat de certs passatges converteixen aquesta Fedra en una de les obres més reixides de tot el teatre de Séneca. >> Com comença... ACTE I Escena I Hipòlit HIPÒLIT: Au, envolteu els boscos ombrívols i els cims més ...

"(...) para matar a alguien no siempre es necesario darle muerte, a veces basta con un gesto (...)." Tabucchi, Antonio. El juego al revés.  Barcelona: Anagrama, 2001 Il gioco del rovescio.  Traducció de Carmen Artal Col.lecció Compactos, 258 >> Què en diu la contraportada... ”Una colección de relatos de elegante imprevisibilidad bajo el signo de una cultura literaria suntuosamente refinada”; así calificó el crítico italiano Giovanni Raboni a El juego al revés , otra muestra de la extraordinaria sabiduría narrativa de Antonio Tabucchi, un autor capaz de cautivar tanto a los lectores “normales” como a aquellos más exigentemente “literarios” y apasionados por músicas verbales y figuras narrativas. El primer relato que da título al volumen proporciona también, en cierto sentido, la clave de la lectura. Un hilo común recorre el libro entero, el de la bipolaridad, el desdoblamiento, el contraste, en un juego infinito, como es infinito el océano de la le...

"Hay una ley que rige incluso sobre los grandes de este mundo: sin imagen de marca no somos nada, tan solo un nombre. " Mathieu, Marc-Antoine. Dios en persona. Madrid: Ediciones Sins Entido, 2010 Traducció de Lucía Bermúdez >> Què en diu la contraportada... En una cola del censo un pequeño hombre espera pacientemente su turno para ser atendido. En el momento en que le preguntansu nombre se presenta bajo el nombre de Dios, apellido Dios. No tiene domicilio ni papeles ni número de la Seguridad Social. La irrupción de este enigma metafísico "en persona" desencadena  un enorme fenómeno mediático. Un gran proceso judicial se organiza en contra de este "Culpable Universal". Dios en persona, galardonado con el premio ACBD 2010 de la crítica en Francia, es un relato en forma de ironía sobre los procesos mediáticos y las campañas de publicidad.Marc-Antoine Mathieu muestra en esta obra magistral que las dudas acerca de la existencia de Dios nunca dejan ...